Més enllà de Pedro J: les altres piscines il·legals a les Balears

PalmaEl mes de març passat, la Conselleria del Cicle de l’Aigua i de la Mar va signar l’autorització per dur a terme la demolició de la piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins, després d’una llarga batalla judicial des del 2004. El cas era molt conegut per qui n’era el propietari (ara ho és Agatha Ruiz de la Prada), emperò a les Illes Balears hi ha desenes d’altres piscines en domini públic maritimoterrestre. I no només això:també s’hi han fet hotels, restaurants i –per descomptat– xalets, alguns directament damunt la platja. Tots aquests usos estan prohibits perquè el domini públic és una franja que ocupa els primers metres de la costa i que s’endinsa fins on arriba una platja, sistema dunar o zona humida. Algunes d’aquestes construccions aconseguiren concessions temporals en el passat, però la majoria ja han caducat. En total, es calcula que hi ha més de 2.000 construccions irregulars, moltes de les quals amb ordre de demolició. La manca de recursos de la Demarcació de Costes de l’Estat ha permès que el ciment ocupi il·legalment la primera línia durant dècades. Un dels casos més cridaners és el del Bungalow, a Palma, un restaurant que mai ni tan sols ha tingut concessió i que continua en actiu tot i les ordres de demolició.

Bendinat

Piscina privada. Concessió caducada

Una de les imatges més habituals dels litorals illencs és la de construir una piscina completament dins el domini públic. Aquesta, a Bendinat, és un dels casos més significatius de la costa de Calvià. Es troba íntegrament en zona maritimoterrestre i ja no disposa de cap autorització per ocupar-ne la primera línia. Tot i l’ordre de caducitat dictat per Costes, els propietaris, com sol ser habitual, han recorregut per intentar allargar el procediment. En principi, segons la normativa vigent, aquestes instal·lacions no són legalitzables. Alguns propietaris, a més, en barren el pas per la costa, cosa que també és il·legal dins el domini públic.

Cala Sant Esteve (es Castell)

Casetes de vorera. Ordre de demolició

La Demarcació de Costes ha anat resolent les al·legacions presentades pels propietaris de petites cases situades a primera línia de mar a la Cala Sant Esteve, al Castell, després que es denegàs la pròrroga de les concessions caducades el 2018. Es tracta d’edificacions que a Menorca s’anomenen ‘casetes de vorera’ i que tenen una certa tipologia tradicional constructiva. Amb aquest argument, propietaris i sovint també l’administració local o insular intenten donar cobertura al que és una il·legalitat. Costes ha ordenat l’enderrocament d’almenys cinc immobles perquè ja fa vuit anys que no disposen de cap autorització per ocupar el domini públic. La Demarcació argumenta que l’ús residencial no és compatible amb aquest tipus d’espais i deixa ben clar que aquestes edificacions obstaculitzen el pas. Si no se n’executa voluntàriament l’enderroc dins el termini fixat, serà la mateixa Administració que l’executarà de manera subsidiària, per restituir el litoral públic lliure.

Talamanca

Hotel i terrassa. Ordre de demolició des del 2021

No només terrasses i piscines. A les Balears, fins i tot es poden trobar hotels dins el domini públic, com és el cas de la platja de Talamanca a Eivissa. Tot té una explicació, i és la permissivitat que cap als anys 50 del segle passat hi havia en matèria d’ordenació del territori. Els anys 1959 i 1968, els propietaris dels terrenys aconseguiren concessions temporals per explotar un allotjament i un solàrium dins la franja estrictament literal. Aquestes autoritzacions sempre són caduques quan ocupen la primera línia de la mar, si s’aixequen totalment o parcialment dins el domini públic. Tot i la posterior transmissió de l’empresa entre societats, l’actual titular, Hotelera Torres Ramon, no ha aconseguit legalitzar la situació i, per tant, des de l’any 2021 té una denegació total d’aquesta ocupació i una ordre de demolició. En el seu escrit, Costes lamenta literalment que la manca de mitjans hagi permès allargar tant una situació que encara dura.

Cala Pregonda

Xalet damunt l’arena. Concessió caducada el 2018

Encara que amb menor mesura que Mallorca i les Pitiuses, Menorca també ha escrit algunes planes destacades en la història de les ocupacions irregulars del domini públic maritimoterrestre. És el cas de Cala Pregonda, on alguns experts sempre s’han demanat com un xalet damunt l’arena va poder aconseguir una concessió d’ús. La Llei de costes, emperò, és molt clara: no es pot autoritzar dins el domini públic cap activitat que es pugui fer a un altre lloc, i el cas dels xalets és evident que no reuneix cap condicionant per ser-hi. És per aquest motiu que, des de l’any 2018, quan va acabar la concessió de què disposava, aquesta casa, que també té terrassa i rampa, ja no té cap dret a ocupar la primera línia de la mar. En la imatge es pot apreciar clarament com la propietat, que inicialment era de Cecilia Moysi i ara és de la família Recolons Bouffard, amb una concessió del 1968 caducada, està en domini públic i, per tant, no té possibilitat de legalitzar-se.

Restaurant Illetes al Camp de Mar

Cafeteria i restaurant damunt l’illot. Concessió caducada, pendent de renovació

El restaurant Illetes, al Camp de Mar, és un altre reducte d’un temps on la permissivitat urbanística arribava a extrems com el de permetre ocupar un illot amb un negoci turístic. Es troba completament dins el domini públic maritimoterrestre. La Demarcació de Costes no ha resolt de moment l’intent de renovació de la concessió que han tramitat els propietaris, que des de fa uns anys intenten evitar quedar sense negoci. En concret, l’any 2018 la concessió va quedar exhaurida i, per tant, davant aquesta situació la llei estableix que, o se n’aconsegueix una renovació, o el propietari haurà de fer front a l’esbucament de l’edifici i la retirada dels enderrocs per tornar els terrenys “al seu estat original”. El restaurant Illetes s’omple cada estiu de clients que gaudeixen d’una vista privilegiada del Camp de Mar. De moment, però, l’activitat pot continuar fins que Costes determini en si renova la concessió o n’ordena l’esbucament.