Turistes del nord, immigrants del sud, residents de segona
Aquesta setmana al Parlament el conseller de Turisme, Jaume Bauzà, s'exclamava amb paraules gruixades del fet que l'oposició (en aquest cas MÉS per Mallorca, a través del seu portaveu, Lluís Apesteguia) expressàs la idea que cal donar preferència als serveis públics per als residents, enfront de les promocions per als turistes. “Els volen pagar fins i tot la bicicleta”, s'escandalitzava el conseller, i ironitzava: “Si són locals, si voten aquí, estora vermella. No massifiquen, no saturen, poden córrer pertot. Aleeerta, però, si són dels països del nord!”. Tot això ho deia amb uns crits que no li hauria fet falta el micròfon, i ho va rematar amb un exabrupte ben castís: “Coño!”. Com altres membres del seu executiu, Bauzà sembla tenir problemes per distingir quan és al Parlament o quan seu a una vega amb amics a foravila. Diuen, per cert, que aquest home també és conseller de Cultura.
La idea que intentava exposar el conseller Bauzà tampoc és exactament nova: es resumeix en què prioritzar les necessitats dels residents enfront de l'oci dels turistes és un pecat d'egoisme. “Els mallorquins viviu al paradís i el voldríeu per a vosaltres solets”: aquesta frase es va repetir sovint en temps de la campanya SOS! Turisme, en els anys de la pandèmia. El conseller hi ha fet un afegit de qualitat, que consisteix a plànyer la bona vida de què gaudim els residents, en contraposició del menyspreu que pateix la pobra gent que ve a visitar-nos procedent “dels països del nord”: aquests, ja se sap, no fan més que aguantar impertinències, males cares i turismofòbia. Tanmateix, continuen venint, perquè són abnegats i bona gent, i ho fan en una quantitat més i més gran de cada any. Tot això tindria, segons el conseller, una clara motivació electoralista, perquè –atenció– els residents voten aquí, aquests reputes. Ho fan, ja es veu, per poder mantenir el seu estatus de casta injustament privilegiada, en detriment de la soferta gent “dels països del nord”, que sempre queden pels racons. Ja no és un turista un amic, com en el vell eslògan. Ara ja seria: compadim-nos del turista, a qui ho devem tot i a canvi no té res.
No mereixen tanta consideració, en canvi, els immigrants que ja viuen a les Balears i que ara es poden acollir a la regularització legislada pel govern espanyol. Segons denuncia el Partit Popular de Madrid, i com repeteix obedientment el Partit Popular de les Balears, aquesta regularització torna a ser una maniobra electoralista, en aquesta ocasió del pèrfid Pedro Sánchez, per fer-se seus els sufragis d'uns suposats immigrants agraïts. Aquesta idea és una intoxicació, ja que els immigrants regularitzats no adquireixen el dret a votar fins que no obtenen la nacionalitat espanyola, un tràmit que es pot retardar fins a deu anys. Pitjor que inventar-se votants falsos, tanmateix, és que el PP vulgui difondre la sospita que tots aquests immigrants regularitzats siguin delinqüents en potència, “violadors de dones”, com va dir Feijóo, un home sempre desbordat per la circumstància. La criminalització dels immigrants és, com sap tothom, una consigna típica de la ultradreta.
El rànquing de ciutadans, però, queda clar. Els pitjors són els immigrants del sud, que són criminals, seguits dels residents, que són uns consentits. Qui, per contra, han estat menyspreats, malgrat tot el que han fet per aquestes Illes, són els nostres germans dels països del nord. Per a ells seran les atencions del Govern i la terra promesa (servida en suculentes promocions immobiliàries).
