Maria Joaquina Ferrer: “Encara persisteix la idea de fer usos privatius al litoral al marge de la norma”

PalmaNo li va ser fàcil a Marga Prohens trobar un substitut per a Carlos Simarro a la Direcció General de Costes i Litoral. Quedava poca legislatura, i el PP tenia pendent un compromís electoral una mica complicat, perquè les competències principals de la costa encara són de l’Estat:arreglar les casetes de vorera, els escars i també altres negocis dins domini públic. Va ser una aposta electoral de Prohens, principalment a Formentera i, per aquest motiu, és ben a prop d’aprovar-se un projecte de llei del litoral que vol evitar demolicions. Maria Joanquina Ferrer és funcionària de la CAIB des del 1996. És llicenciada en Dret i, sobretot, honesta:acaba de denunciar un intent de suborn, precisament d’un negoci litoral. En el moment de fer aquesta entrevista, els fets no es coneixien.

A les Balears hi ha centenars de construccions en domini públic sense autorització. El traspàs parcial de competències a comunitats com les Illes pot contribuir a una defensa més eficaç del domini públic?

— A les Balears, com a la resta del litoral estatal, existeix un volum important d’ocupacions del domini públic maritimoterrestre en situació irregular, sigui per caducitat de concessions o per manca d’autorització. El traspàs parcial de competències a la comunitat representa una oportunitat per millorar l’eficàcia en la defensa del domini públic, gràcies a la proximitat administrativa, que facilita un coneixement millor del territori, reforça la capacitat d’inspecció i permet una resposta més àgil davant les infraccions. Ara bé, també cal ser clars: el traspàs no es va fer en les condicions adequades. Només es varen transferir 12 persones, i la comunitat ha hagut d’ampliar l’equip fins a 46 per assumir-ne les funcions. A més, no es varen transferir ni totes les competències ni els mitjans necessaris, situació que implica un cost per a la Comunitat. Tot això mentre l’Estat continua ingressant el 100% del cànon sense cap garantia que es reinverteixi en la protecció del litoral. En tot cas, es tracta d’un procés complex que requereix coordinació constant amb l’Estat i un reforç sostingut dels recursos per assolir resultats plens.

Demarcació de Costes sempre s’ha queixat de falta de mitjans. Una part es varen traspassar a la CAIB. La CAIB n’ha aportat també de propis per poder fer millor gestió?

— Històricament, la gestió del litoral ha estat condicionada per una manca de mitjans materials i humans. Aquesta situació es va agreujar en el moment del traspàs de competències, que no es va produir amb la previsió necessària, especialment pel que fa a la dotació de personal. Això va dificultar assumir amb garanties el volum d’expedients acumulats. Actualment, la Direcció General de Costes i Litoral disposa d’un equip de 46 persones, fruit tant dels recursos traspassats com de l’esforç del Govern per reforçar-ne l’estructura. A més, s’hi han incorporat mitjans propis i perfils tècnics per millorar la capacitat d’inspecció, gestió i tramitació administrativa. Tot i això, el volum d’expedients i la complexitat del domini públic maritimoterrestre fan necessari continuar reforçant els recursos. La línia de feina és consolidar l’equip, agilitar procediments i guanyar eficàcia en la resposta administrativa.

S’està millorant la gestió del litoral en termes d’evitar abusos? O és vist com un indret per fer negoci, encara que sigui sense permís, com passa amb el Bungalow?

— S’està avançant en la gestió del litoral, especialment en matèria de control, inspecció i tramitació d’expedients. Hi ha una voluntat clara de reforçar la disciplina i garantir el compliment de la normativa. Ara bé, encara persisteix en alguns àmbits la percepció que el litoral pot ser objecte d’usos privatius al marge de la normativa. Aquesta situació respon, en part, a una herència històrica de dècades de control insuficient. L’objectiu és revertir aquesta dinàmica: actuar amb més determinació, reduir els marges d’impunitat i consolidar la idea que el domini públic és un bé col·lectiu que s’ha de protegir. En aquest sentit, és imprescindible trobar un equilibri entre les activitats econòmiques i la conservació del litoral. La manca de resolució d’expedients no només genera inseguretat jurídica, sinó que també pot acabar provocant el deteriorament i l’abandonament de determinades zones de la costa.

Com contribuirà la nova llei balear a millorar-ne la gestió? Aconseguiran legalitzar les construccions considerades tradicionals? A altres comunitats no ha sortit bé.

— La nova llei balear neix amb la voluntat de millorar la gestió del litoral mitjançant més claredat normativa, eines més eficaces de control i una millor ordenació de les situacions existents. Pel que fa a les construccions considerades tradicionals, se’n preveu un abordatge cas per cas, amb l’objectiu de donar resposta a realitats històriques sempre dins el marc legal i sense comprometre la integritat del domini públic. L’experiència d’altres comunitats demostra que són processos complexos i requereixen un equilibri molt acurat entre seguretat jurídica, protecció ambiental i interès general.