"La piscina de Pedro J. ens ha de fer pensar: cal lluitar contra les il·legalitats encara que les facin poderosos"

La notícia avançada en primícia per l'ARA Balears sobre l'autorització del Govern per enderrocar la piscina il·legal de Pedro J. Ramírez va agafar per sorpresa el denunciant del cas, Jaume Sastre. "El meu advocat és de viatge i no sé si ens ho han notificat. Evidentment quan ho vaig llegir em vaig alegrar perquè són molts d'anys de lluita, i és una passa més", admet.

Emperò Sastre no vol celebrar res perquè aquesta important fita no és el final encara: "Això és una marató contra els poderosos i les il·legalitats, i tots aquells que donen lliçons als altres i no compleixen la normativa , i fins que no haguem atravessat la meta no pens cantar victòria. És important perquè el govern autonòmic ara sí que ha admès la situació i fa complir una sentència que no ho oblidem, és de 2021. Ja crec que comença a ser hora de posar ordre al litoral", conclou Sastre.

L'actual president de l'Assemblea Sobiranista i històric activista mallorquí recorda que va ser l'any 2004 quan va tenir la primera 'topada' amb la piscina i amb els seus usuaris. "Sabíem que era irregular, i que estava en domini públic. Per tant, vàrem acudir al lloc vorejant el litoral, sense entrar en cap propietat privada, i demanàrem accedir a la piscina. Vaig fer venir un notari, que va constatar com se'ns va barrar el pas. I per tant, d'ús públic res. Se feia un ús privatiu de la costa amb una autorització que no permetia això", assegura.

Amb aquesta constatació, Sastre va demanar l'expedient a Costes, aleshores competència totalment en mans de l'Estat, "i per suposat no ens contestaren. Però el silenci administratiu em va permetre interposar un contenciós administratiu que va ser el bessó del primer episodi judicial, i que acabaria l'any 2015 al Suprem. Aconseguírem una victòria moral, però malauradament el Tribunal no va entrar en el fons de tots els aspectes i per això no poguérem reclamar la demolició", recorda.

L'informe "ridícul" del conseller de Jaume Matas

En aquell moment, ja se sabien les passes que havia fet el Govern del PP, amb Jaume Matas al capdavant, emetent un informe que el demandant considera "ridícul", en el que l'aleshores conseller d'Educació, Tito Fiol, afirmava per escrit que la piscina era un recurs educatiu pels alumnes de Son servera.

Però va ser després de la sentència del Suprem quan una entrevista a Pedro J. Ramírez va tornar posar en alerta Jaume Sastre: "Va afirmar per Televisió que ja tenia la piscina legalitzada. I jo vaig dir això és impossible, és mentida, aquí ha passat alguna cosa. Em vaig dir a jo mateix que calia tornar investigar tot l'expedient, i el vaig demanar", explica. Quan va tenir l'expedient, Sastre va descobrir que l'Estat havia recuperat el domini de la piscina, l'escala i la terrassa il·legals en un moment donat, "perquè la vídua de l'anterior propietari no havia pagat el canon. Això va ser un primer element important per tornar armar un cas judicial i descobríem que Matas havia tornat ficar ma per intentar simular carta de legalitat a tot plegat", diu l'activista.

Una multa de Medi Ambient

En la investigació que va reobrir Jaume Sastre, també va poder constatar com "el primer Govern de Francesc Antich havia estat valent en part, ja que la consellera de Medi Ambient Margalida Rosselló havia posat una multa important. Curiosament, no s'havia reclamant el pagament, i el conseller Joan Mesquida va sortir dient que s'havia extraviat. Tot plegat demostrava la influència i el poder que tenia Pedro J.", relata.

Però Sastre no es va rendir "no ho pots fer, i menys davant els poderosos si tens la raó. La piscina era il·legal, no podia estar en domini públic, no tenia autorització i només es tractava de tenir paciència i constància. Hem anat aportant tota la documentació que se'ns ha demanat, i evidentment, arriba un moment que les injustícies no es poden aguantar més per part de l'administració, perquè llavors ells mateixos entren en una situació delicada", afirma.

Ara, Sastre té molt clar que encara queda un darrer escull: la llicència municipal que ha d'atorgar l'Ajuntament de Son Servera, municipi al que pertany la Costa dels Pins on es troba la piscina il·legal. "En part no hauria de ser cap problema perquè estam davant el compliment d'una sentència de l'Audiència Nacional, ratificada i beneïda ara pel Govern. Però no ens enganyem, aquí tothom té por. Haurem de demanar al consistori que faci la seva feina i faci restablir la legalitat", conclou.