Menorca vol limitar l'excés de persones a les platges massificades

MaóDesprés que el Parlament hagi aprovat la Llei de la Reserva de la Biosfera, el Consell de Menorca treballa per implementar-la, alhora que la ciutadania es demana quines seran les primeres mesures que es posaran en pràctica i en quin sentit els afectaran. Si bé la limitació d’accés de vehicles a l’illa durant els mesos de temporada alta és la mesura més comentada a causa de la seva complexitat –i tot i el consens que hi ha, atès que es considera la d’aplicació més necessària–, tot apunta que encara s’haurà d’esperar. La presidenta del Consell, Susana Mora, ha reconegut que el procés per executar aquesta limitació requereix un temps administratiu que impossibilita aplicar-la enguany.

De tota manera, una altra restricció que hi ha damunt la taula i que podria accelerar-se és la de l’excés de persones en espais de rellevància ambiental, paisatgística i patrimonial, amb l’objectiu d’evitar aglomeracions i reduir l’impacte mediambiental que això representa per al territori. Actualment, el Consell regula l’accés de visitants a les platges de Macarella i Macarelleta, i a la zona de Favàritx; i l’any passat inicià una prova pilot a Punta Nati. Aquest model, amb l’arribada de la Llei, s’estendrà a altres punts, un dels quals amb gran demanda des de fa molts anys: Cavalleria.

Aquest indret, situat en el terme municipal del Mercadal, té com a principal reclam el far de Cavalleria, un dels llocs més concorreguts pels turistes per observar la posta de sol. L’entorn del far, amb platges verges com Cala Viola i la mateixa de Cavalleria, així com el port de sa Nitja, el converteixen en una zona saturada de persones i vehicles. El conseller insular de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera, Josep Juaneda, avança que s’han iniciat converses amb l’Ajuntament del municipi per cercar una alternativa. “Treballam per modificar el pla especial i el departament de Mobilitat està a punt de presentar una proposta que, d’acord amb l’Ajuntament, permeti oferir una solució per a aquest estiu”, admet Juaneda. Pel que fa a la resta de localitzacions, Juaneda espera “consolidar” el transport a Punta Nati després de l’experiència pilot del 2022 i que la Comissió de Medi Ambient del Govern doni el vistiplau al nou aparcament de Favàritx. “Farà possible compatibilitzar i trobar un equilibri, perquè mantenim l’autobús llançadora que connecta fins al final del far. Són canvis als quals ens adaptarem fàcilment, sobretot perquè veus que s’aconsegueix protegir l’entorn”, assegura el conseller.

D’altra banda, controlar els fluxos de gent que van a les platges menorquines facilitarà a l’administració la presa de decisions. En aquest sentit, el Consell elabora estudis de capacitat de càrrega que garanteixin l’equilibri. “Veim com la tendència és trobar platges saturades i no ho volem; apostam per la sostenibilitat i que l’experiència del visitant sigui gratificant”, diu Josep Juaneda.

Precisament, un informe de l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera efectuat entre els mesos de juliol i setembre de l’any passat posa de manifest que les platges urbanes han suportat el 67% de la capacitat de càrrega (16.366 usuaris per 24.277 places disponibles), mentre que les platges verges amb accés rodat pròxim n’han suportat el 93% (10.630 usuaris per 11.461 places disponibles). Finalment, les platges verges accessibles únicament a peu varen representar el 47% (1.369 usuaris per 2.889 places disponibles). Per fer aquests càlculs, l’Agència estima que la superfície d’arena òptima a les platges verges és de 10 metres quadrats per usuari i de 5 metres quadrats a les platges urbanes.

El conseller insular de Medi Ambient creu que ha arribat el moment d’actuar d’una altra manera i adoptar decisions valentes: “Volem gestionar millor l’accés a les platges i la llei encomana al Consell fer polítiques en aquesta direcció. Disposam de la informació i cal actuar”. Entre les platges verges més afectades es troben Cala Turqueta, Cala Mitjana, Macarelleta i Binidalí.

La presidenta del Consell, Susana Mora, destaca que totes aquestes regulacions es faran “des del seny i amb uns estudis previs”. “Tenim experiències satisfactòries com l’accés a Macarella en autobús, on al principi semblava una barbaritat, i les quals avui dia ja es veuen amb bons ulls”, afirma. Seguidament, Mora recorda: “No volem ser un Benidorm o Marbella. Tampoc arribar a ser com Eivissa. Necessitam instruments per poder-ho gestionar, i aquesta llei suposa una oportunitat que ens pot ajudar”.

Incentivació de la pagesia i la pesca

A banda d’aquestes limitacions, la llei dotarà el sector primari de més recursos econòmics i polítiques que incentivin la pagesia i la pesca, intensificar les ajudes al Contracte Agrari Reserva de Biosfera (CARB), intensificar la col·laboració amb iniciatives de Custòdia Agrària i impulsar la indústria de la transformació agroalimentària com a vàlvula imprescindible per fer viable la producció i el consum del producte local i ecològic. El Consell ja negocia amb la Conselleria de Medi Ambient del Govern com assumir les competències en matèria de recursos hídrics, per avançar en qüestions que podrien ser imminents, com la gestió dels torrents o la implantació d’una oficina de l’aigua insular.

Un altre repte important és iniciar la redacció del pla de la costa, que ordeni l’activitat nàutica del litoral i reguli els punts d’amarraments. Juaneda admet que serà una de les prioritats: “És imprescindible, perquè el litoral de Menorca està saturat i la gent s’ha de conscienciar i sensibilitzar per coherència amb el model d’illa que volem”. Per part seva, Susana Mora afirma: “És un debat que hem de tenir, però vull recordar que ja vàrem fer una prova pilot amb la gestió de làmines d’aigua a Canutells i es Grau; per tant, ja sabem com materialitzar-ho”.

S’ha de recordar que l’estudi de càrrega de l’estiu passat a les platges de Menorca aporta dades preocupants, com les 178 embarcacions diàries a la platja del Grau, les 117 a Son Saura, així com les 93 embarcacions diàries a Macarella i Macarelleta.