L’odi contra els migrants passa de la política al dia a dia

PalmaSofietou Badgi, a més de recepcionista a un hotel, és la secretària general de Yapo, l’Associació d’Immigrants Senegalesos a les Balears. Explica que fa més de 20 anys que viu a Espanya i que mai no havia vist una proliferació de discursos d’odi com ara, encara que ella prefereix fer servir la indiferència abans que enfadar-se o posar-se trista. “Quan els meus paisans venen a contar-me coses i situacions que han hagut d’aguantar, he de mostrar una actitud positiva i els dic que no han de tenir por de res. El discurs d’odi és cada vegada més present al carrer, però sé que hi ha gent que saben que els immigrants venim a complir com qualsevol altre ciutadà”, explica, a més de destacar que és “un problema de racisme” –l’ONU defineix els discursos d’odi com “qualsevol mena de comunicació [...] que ataca o utilitza un llenguatge pejoratiu o discriminatori en referència a una persona o grup [...], basant-se en la seva religió, ètnia, nacionalitat, raça, color, ascendència, gènere o altres formes d’identitat”.

De fet, Sofietou lamenta que “la convivència és cada vegada més difícil”, fins i tot amb la gent que la coneix i la tracta habitualment. “Faig feina a Magaluf i l’altre dia plovia molt. El tècnic de l’hotel em va dir: ‘hauràs d’anar a casa en pastera’. Aquí sí que em vaig enfadar. És patètic”, continua. Ella es considera “una ciutadana més”. “Pag els meus impostos, faig tot el que un ciutadà ha de fer. Però carreguen sobre l’esquena dels migrants els problemes del país. Per què volen fer malbé la imatge de terra d’acollida?”, demana. “Han convençut la gent que els migrants reben totes les ajudes. Que em diguin on les donen!”, diu entre rialles –mentre parla per telèfon, se sent com va fent les tasques de la casa. Després es posa seriosa i reflexiona: “Per sort, aquesta mena de discurs no arriba a una part de la població que té la ment més oberta”.

Una idea que Sofietou remarca és que “les persones tenen dret a moure’s”. Basta una repassada a la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides per comprovar-ho. El punt dos de l’article 13 diu: “Tota persona té dret a sortir de qualsevol país, fins i tot del propi, i a tornar-hi”. L’article 14 estableix que es pot demanar asil a qualsevol país en cas de persecució. I el 15 diu que les persones tenen dret a canviar de nacionalitat.

Quant als atacs als menors migrants, Sofietou els considera “una bogeria”. “Com ha de ser un delinqüent un infant que ha travessat la mar?”, pregunta. Ella mateixa va recollir un nin de 13 anys que va arribar a Mallorca tot sol procedent del Senegal. “Es va quedar a ca meva. Volia fer el top manta, però el vaig enviar a estudiar. Va fer una formació professional, va ser el primer de la seva classe i ara fa feina en un taller. Es guanya la vida, ho ha aconseguit”, relata amb orgull. “Aquests infants necessiten acollida i l’Estat no pot arreglar aquesta situació tot sol. Cal treballar amb les associacions perquè aquests nins es trobin amb la seva gent en arribar”, diu.

El discurs d’odi contra els migrants, sobretot si són musulmans, és un dels baluards de l’extrema dreta. La inseguretat, l’ocupació d’habitatges, violacions... Vox no escatima arguments per carregar contra la immigració des de qualsevol faristol al qual tingui accés. La legislatura passada varen ser els escons del Parlament, però aquesta ha entrat a formar part del Consell de Mallorca i condiciona les polítiques del Govern de Marga Prohens, que ha fet de l’extrema dreta un soci preferent. Amb les xarxes socials com a principal mitjà de difusió, els ultres han aconseguit que el seu missatge racista cali als carrers.

Més enllà de la realitat, la versemblança

“Els discursos d’odi augmenten d’una manera brutal. Sempre hi ha hagut un racisme subliminar, moltes vegades inconscient, però això s’ha armat en un discurs articulat que s’ha votat i que va construint una realitat alternativa”, explica el professor d’Antropologia de la UIB, Alexandre Miquel. “No cerquen la realitat, sinó la versemblança. Interessa perquè resol problemes. D’aquesta manera, els migrants tenen la culpa de tot: tenen molts fills, venen a robar, violen les dones, etc.”, continua. Miquel subratlla que avui dia “els migrants són imprescindibles per mantenir l’estat del benestar”, però aquesta realitat ja no importa, perquè la versemblança l’ha substituïda. “Hi ha un descrèdit de la política institucional i la gent se sent traïda. Per aquí surt el discurs fàcil i una alternativa enormement còmoda”, apunta. L’antropòleg recorda que “el PP i alguns elements del PSOE acompanyen el discurs de Vox”, una visió a la qual també contribueix “una política migratòria europea restrictiva”. “És un discurs que transcendeix l’extrema dreta perquè, quan hi ha por, culpar de tot a l’enemic exterior funciona”, afegeix Miquel.

Amb aquesta estratègia es troba cada dia Omar Lamin, que va venir a Mallorca procedent dels camps de refugiats sahrauís. A més de migrant, Lamin és diputat del PSIB al Parlament i reconeix que viu “malament” els discursos d’odi que s’han tornat habituals a la Cambra. “No els hem de normalitzar, no hem de donar per fet que hi hagi gent que, des de la seva cadira de privilegi, es pugui permetre el luxe d’odiar i d’escampar mentides sobre persones que no tenen la mateixa oportunitat de defensar-se”, diu. Sobre el dret a migrar, Lamin remarca les diferències, perquè no tothom el pot exercir d’igual manera. “Si ens parlam des del cor, veim que les nostres batalles no són tan diferents, que ningú no ve a llevar res ni a violar ningú. La gent que ha vingut a sumar és molta més, en la mesura que li donem oportunitats”, continua. “La màxima preocupació de la meva mare era que no sortís tot sol al carrer i que no tornàs al Sàhara fins que tingués els papers”, comenta –va partir per primera vegada amb set anys.

En contacte amb associacions i entitats de migrants, Lamin també ha notat com ha crescut el discurs de l’odi al carrer. “Not més preocupació. La gent té por de sortir al carrer, de demanar feina, de cercar una casa de lloguer i d’exercir els seus drets”, assenyala, i critica el paper de les institucions públiques a l’hora de treballar per la seva erradicació. “Diuen a les entitats que estan compromeses amb els drets humans, però després fomenten la xenofòbia”.

Un espai destacat

“Els principals discursos d’odi són antiimmigració, travessats d’aporofòbia. Són els que ocupen un espai més destacat a l’opinió pública i això té un efecte molt important sobre qualsevol societat”, diu el professor de Sociologia de la UIB, David Abril, a més de remarcar que això hauria de ser especialment preocupant en una societat com la balear, on “dues de cada quatre persones han nascut fora” –una a la Península i una a l’estranger. Els discursos d’odi tenen “uns efectes nefastos en termes de cohesió social”, diu el sociòleg. “Som una societat multicultural i negar això ja és un desastre. Fer un camp de batalla i afavorir la segregació és del tot irresponsable”, afegeix Abril, a més de subratllar que aquesta situació “pot tenir efectes en la salut mental” dels migrants. “Hi ha discursos obertament racistes a l’esfera pública. S’està castigant, estigmatitzant i perseguint una part de la societat que, a més, no és cap minoria. Això és violència encara que no acabi en agressió física”, assegura.

El també senegalès Mahecor Mbengue va més enllà dels actes i les paraules violents. “Hi ha experiències que no són actes de discriminació flagrant, però que són un recordatori que, malgrat els esforços per integrar-me i de l’amor que sent pel país, som una persona diferent, tenc un color de pell diferent”, explica. “El discurs xenòfob és una realitat preocupant i les dificultats l’accentuen. Diuen que els migrants lleven llocs de feina i recursos. Alguns partits vehiculen la difusió d’informacions falses i d’estereotips negatius per tenir més vots”, continua.

Durant la seva feina com a tècnic social a Càritas, Mahecor va viure “situacions tràgiques” amb persones que acompanyava i que patien diàriament discursos d’odi en contra seva. “Diuen que tenim els mateixos drets que els autòctons, però no és així”, sentencia.