L’hort i les herbes remeieres

Fira de les Herbes de Selva

Contribueix molt a la difusió de la cultura herbolària

La setmana passada es va celebrar a Selva la XIX edició de la Fira de les Herbes. Com cada any hi va haver la crida del Saig de les herbes, el taller i decoració de la plaça Major amb murta i estepa joana, el tast de coques, el foc de l’estol de les herbes, tenderols de plantes medicinals i aromàtiques, cosmètics, licors, perfums, productes ecològics, coques de Sant Joan, llibres i productes fets ambde plantes, la destil·lació de l’aigua de murta i altres esdeveniments relacionats amb les herbes remeieres i aromàtiques. L’olivera, la murta, el romaní, la flor de taronger, l’estepa joana i la falguera, plantes emblemàtiques de la festa selvatgina, varen ser un cop més protagonistes d’uns actes que ja s’han convertit en tradició i estan contribuint molt a la difusió de la cultura herbolària.

Hort de les rondalles

Amengual recull les citacions de les rondalles

Carles Amengual, impulsor de la Fira de les Herbes i autor de la tesi doctoral Flora medicinal de les Illes Balears, ha publicat, fa pocs mesos, el llibre L’hort de les rondalles, en el qual relaciona les cent quaranta plantes que s’esmenten a les rondalles mallorquines. La dada no és anecdòtica, ja que, segons el doctor Amengual, les nostres rondalles són l’obra de ficció que descriu més referències botàniques, que superen Les mil i una nits, la Bíblia, Shakespeare, Cervantes, Andersen, Grimm, Virgili, Cató, Ovidi i Homer, entre d’altres. Això ens dona una idea de la importància de les plantes en la cultura popular mallorquina i, també, del caràcter monumental del gran recull rondallístic dut a terme per Antoni Maria Alcover. Amengual al seu llibre recull les citacions textuals de les rondalles i les especificacions populars i científiques de cada planta, acompanyat tot per dibuixos d’Andrew Pinder.

Cireres d’Orient

Són produccions refugiades en indrets frescs

L’altre dia vaig trobar a la botiga cireres d’Orient i me’n vaig alegrar. “Albercocs i cireres bona vianda” diu la cançó i, en aquest temps, una embosta de cireres és molt recomanable i més si són ‘orientals’. Les cireres d’Orient, com les de Valldemossa o de Puigpunyent, són grosses, dolces i saboroses. Són produccions molt petites, refugiades en alguns indrets frescs i humits de la serra de Tramuntana, que s’han convertit en punts de referència de la bona fruita mallorquina. El mateix passa amb les pomes, els melicotons i les peres. A mesura que es va rarificant, la nostra fruita es va convertint en un producte selecte, molt preuat i, segons com, mal de trobar. M’ho deia l’altre dia un company parlant del tema: “A Mallorca es pot trobar molt bona fruita si es fa un poc d’esforç de cercar-la”.

Can Morber

L’empresa poblera es dedica al producte local i fresc

A sa Pobla hi ha patates, però no només patates. L’especialització excessiva sempre du problemes, hi ha d’haver altres opcions, altres carreranys per on trescar. El que passa és que aquests camins s’han de trobar i han de ser practicables. Això és el que va fer, fa vint anys, el pagès pobler Gabriel Crespí Batle, que creà una empresa dedicada a produir, envasar i comercialitzar verdura i hortalissa. En Biel no va deixar de fer patates, però també va fer altres coses, i les va fer bé i en quantitat. Tant, que els seus fills han trobat un camí i l’han continuat, constituint, el 2005, Can Morbé SAT, empresa poblera dedicada al producte local i fresc: grells, julivert, bledes, cols llises, cols rissades, cebes, patates, blat de les índies, porros... El producte emblemàtic de la casa és el porro, amb un ben guanyat nom per tot arreu. Can Morber, a dia d’avui, gestiona unes quaranta hectàrees d’hortalissa, de màxima qualitat i amb la certificació europea Global Gap, i ven la seva producció de manera directa o a través de grans superfícies.

Maduixes de sa Pobla

La producció dels germans Crespí oscil·la entre les 100 i les 200 tones

Però no són sols els de Can Morber els que han cercat i aconseguit obrir i mantenir escletxes de mercat interessants en sectors diferents del patater. Els germans Crespí, amb l’empresa Frespi SAT, són uns dels principals comercialitzadors de maduixa a Mallorca i una part important d’aquesta fruita és de producció pròpia, als quartons que sembren a sa Pobla cada any. La seva producció de maduixa oscil·la entre les 100 i les 200 tones anuals. Va ser son pare el que va iniciar l’activitat, l’any 1975, però els fills també l’han continuada i millorada, com a Can Morber. L’avantatge de la maduixa mallorquina, a més de les característiques que li donen el clima i la terra, és que no ha de patir els efectes dels dies de transport, per això és més fresca i més gustosa.