El Govern tramita 295 hectàrees de parcs fotovoltaics

PalmaLa implantació de l’energia fotovoltaica es dispara a les Balears, i es veu clarament amb la proliferació de projectes per instal·lar petits parcs solars. Hi ha 38 parcs solars en servei que sumen 70 megawatts. El desembre passat, el conseller d’Energia i Territori del Govern, Marc Pons, explicà que feia una dècada que no s’obria cap nova instal·lació. Però ara, segons les dades de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, s’estan tramitant 25 peticions per fer parcs solars -alguns ja d’aprovats, d’altres encara no-, que sumen més de 295 hectàrees de terreny. D’aquests 25 projectes, la Comissió Balear de Medi Ambient donà el vistiplau a tres el 2014. El 2017 n’avalà dos més, però l’any passat es va viure una explosió: emeté set informes favorables de diferents projectes de parcs. El 2018 se’n tramitaren cinc més, tot i que figuren en els registres com a “pendents” d’avaluació d’impacte ambiental, un informe que no és completament decisiu, però sí rellevant.

Aquests, però, no són tots els parcs solars que podrien arribar a veure la llum els pròxims anys. La convocatòria d’ajudes per a renovables de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) del Ministeri de Transició Ecològica del govern espanyol ha tancat el juliol amb 56 peticions que, segons l’institut, inclouen amb tota probabilitat els 25 parcs en tramitació. Així, s’han fet 31 peticions més per instal·lar parcs solars a les Illes que no figuren encara als registres de l’Executiu balear i dels quals es desconeixen els detalls, com ara la potència i l’extensió. I una dada més: 47 de les 56 peticions per rebre les subvencions són per a parcs que es desenvoluparien a Mallorca.

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Ferran Rosa, dona fe d’aquest augment notable de les sol·licituds de parcs solars: “Veim un creixent interès d’empreses a l’hora de demanar els permisos per construir parcs solars”, comenta, i ho atribueix a les facilitats que ha posat en marxa el Govern. L’antecessor de Rosa a la Direcció General d’Energia, Joan Groizard, que ara és director de Renovables de l’IDAE, explica que els parcs reduïts se subvencionen més -fins al 30%- que els grans. A més, s’han agilitat enormement els tràmits, ja que les instal·lacions inferiors a quatre hectàrees esquiven la declaració d’interès general i la presentació d’un estudi d’impacte ambiental ordinari, necessari per als més extensos.

Qüestió d’extensió

Segons les dades de l’Executiu, dels 25 parcs en tramitació, només cinc superen les quatre hectàrees. El parc Son Salomó, a Ciutadella, és al capdavant de la llista, amb més de 104 hectàrees. És un projecte que generà una gran oposició social i l’alarma del GOB i Terraferida. El 2014 foren aprovats els parcs de Biniatria, a Alcúdia, i el de la Caseta, a Llucmajor, amb més de 25 hectàrees cadascun. El de Cap Blanc, a Llucmajor, amb 50 hectàrees, fou aprovat el 2017. Tota la resta tenen una extensió inferior a les quatre hectàrees, llevat del parc de Son Reus, a Palma, que n’ha d’ocupar 17,4 i que se situarà, previsiblement, sobre un solar d’Endesa, a prop de la central tèrmica. Aquests 25 projectes identificats pel Govern sumen 295 hectàrees i podrien produir 215,4 megawatts.

Segons el president de la Comissió Balear de Medi Ambient, Antoni Alorda, els parcs solars del Cap Blanc i la Caseta -per exemple- formen part d’una generació de projectes molt més extensos que els que es tramiten en l’actualitat. En aquell moment els parcs grans “eren els únics viables econòmicament”, explica, una realitat que ha canviat. Groizard valora “molt positivament” la proliferació de sol·licituds per construir petits parcs: “El Govern i l’Estat diuen sí a les renovables”. Segons les dades de l’Executiu balear, els parcs solars en servei generen entre un 2,5% i un 3% de l’energia que es consumeix a les Illes, mentre que a la Península la proporció supera el 30%. Segons l’enginyer Jordi Quer, que també és el delegat de la Unió Nacional Espanyola Fotovoltaica (UNEF) a les Balears, l’entrada en funcionament dels parcs en tramitació implicaria per a l’Arxipèlag arribar a més d’un 10% d’energia renovable. En tot cas, les xifres són ben lluny de l’objectiu fixat per la Llei del canvi climàtic, que preveu disposar-ne d’un 35% el 2030.

Joan Groizard assegura que per assolir aquest horitzó ideal “no basta cobrir els sostres dels polígons o els pàrquings de plaques”, com proposa la Llei del canvi climàtic, i que “cal tocar el sòl rústic”, tot i que matisa que “s’ha de fer amb seny”. És amb aquest objectiu que el Govern insta els consells que elaborin una zonificació energètica; allò que només ha fet Menorca i que el GOB i Terraferida reclamen per tal d’adequar els projectes a la realitat de les Balears: un territori limitat. Cati Torres, de Terraferida, retreu a l’Executiu que hagi prioritzat els parcs solars, mentre que “ha deixat de banda les polítiques de mobilitat, d’urbanisme i turisme” que han d’acompanyar la transició energètica.