El Govern sobre el risc de la grip aviària a les Balears: "La progressió és molt preocupant"

PalmaEls mapes de risc de grip aviària que rep setmanalment el Govern “indiquen una progressió molt preocupant” a les Illes, segons ha anunciat aquest dimarts el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández a la presentació del balanç de sanitat animal i dels principals sistemes de control a les Balears. “Estam en el punt crític de risc de grip aviària”, ha insistit. 

Tot i això, ha celebrat que a les Balears no hi ha cap focus de la malaltia i ha assegurat que l’estratègia que ha adoptat l’Executiu per fer-li front “va bé”. El Govern ha flexibilitzat les mesures que el govern espanyol va imposar, ja que l’ordre ministerial recull que les comunitats autònomes poden flexibilitzar les mesures per adaptar-les a la realitat de les seves explotacions, i no ha confinat les aus. Tot i això, el mes passat l’Executiu va extremar les precaucions i va estendre la mesura a tots els municipis de les Illes. 

La Conselleria d’Agricultura també ha activat mesures preventives, com ara el confinament d’aus quan no se'n pugui garantir la protecció davant el contacte amb aus silvestres, la prohibició de fires i mercats avícoles i el reforç de la vigilància epidemiològica, especialment a zones humides i àrees de pas migratori. En aquest sentit, s’ha elaborat un nou protocol unificat de detecció de la grip aviària, adreçat a aus silvestres, aus de corral, aus captives i aus de caça. Durant l’any 2025, se n’han incrementat els controls un 64% respecte del que estableix el programa estatal, amb 61 actuacions, mentre que l’any 2024 se’n varen fer 37. "No obstant això, ens preocupa especialment la baixa notificació d’aus silvestres moribundes o mortes per a la presa de mostres, motiu pel qual s’ha reelaborat el protocol", ha explicat el director general.

Per això, ha detallat que “el nou protocol de detecció precoç de grip aviària en aus silvestres, que ja està elaborat i s’està aplicant, habilitarà un sistema a través de l’112 perquè qualsevol ciutadà que vegi una au morta en estranyes condicions avisi i es vagi a recollir l’ocell i se’n facin mostres”. En el mateix sentit el director general ha exposat que enguany s’han pres mostres d’11 ocells morts, totes negatives i que el protocol té l'objectiu "d'incidir molt en les aus silvestres i els ocells de caça".

Llengua blava

En els darrers anys, les Balears han patit diferents focus de llengua blava associats als serotips 1, 3 i 8. El director general ha explicat que la vacunació contra el serotip tres de llengua blava –la variant que s'ha detectat enguany– va començar una setmana després que el Govern detectàs focus de malaltia a diferents explotacions de Mallorca. Però enguany el Govern va canviar l'estratègia amb la qual havia fet front a la malaltia durant els brots de serotip u i vuit. Així, l'Executiu ha aconseguit "alentir prou l'expansió de la malaltia per poder actuar de manera pausada", segons ha celebrat Fernández. En el mateix sentit, ha apuntat que gràcies a aquesta estratègia, Menorca i Formentera s’han mantingut lliures de la malaltia, mentre que a Eivissa només se n'ha registrat un focus aïllat.

Per altra banda, Fernández ha exposat que la virulència del contagi del serotip tres "és més lenta i molt menys aguda" que la del serotip vuit. En aquest sentit, ha detallat que s'han detectat 149 focus de serotip tres mentre que de serotip vuit se'n varen detectar 854 i de la variant quatre, en el 2021, se'n varen comptabilitzar 375. Pel que fa a la cobertura vacunal del serotip tres, Fernández ha assegurat que a les Balears ja arriba a gairebé el 63,2%. A Mallorca, on es concentren pràcticament tots els focus, la vacunació ja ha assolit el 76%, mentre que a Eivissa, tot i haver-se'n declarat un únic focus fa aproximadament tres setmanes, la vacunació ja cobreix el 46% de la cabanya ovina.

El percentatge d’animals malalts a les explotacions que han declarat focus se situa entorn de l’11% de mitjana, mentre que la mortalitat general és del 5,2%, i els casos més greus es concentren a les explotacions afectades a l’inici del brot. A més, s’han identificat vuit explotacions en què aquests índexs s’han disparat i la taxa de malaltia és superior al 50% i, en alguns casos, arriba al 80%. En aquest sentit, Fernández ha especificat que a municipis com Búger i Calvià la mortaldat supera el 15%.

Pesta Porcina Africana

La detecció recent a Catalunya de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars ha obligat a redirigir i reforçar l’estratègia de vigilància i control que es du a terme a les Illes Balears en compliment del programa estatal. Els controls de PPA es fan amb prop de 700 analítiques anuals. A més, s’ha elaborat un protocol especial d’actuació davant la PPA, que inclou la vigilància de tots els moviments de porcí que arriben a les Balears. Igualment, s’ha desenvolupat una metodologia de classificació de les explotacions porcines segons el nivell de risc, i s’han identificat 32 explotacions de risc elevat amb les quals es treballarà en l’enquesta i en el pla de bioseguretat durant les setmanes vinents. Fernández ha recordat que, tot i que el brot de PPA a Catalunya es pugui controlar en les setmanes vinents, la normativa europea estableix un període de 12 mesos des del darrer focus declarat durant el qual totes les comunitats autònomes han de reforçar els programes de vigilància. Per altra banda, el director general ha assegurat que no pot prohibir "de cap manera" la importació de carn de porc a les Balears perquè "estam en un mercat europeu únic" i perquè, segons ha afegit, "tampoc no hi ha motius sanitaris per impedir-ho".

Pel que fa a la dermatosi nodular contagiosa, la Conselleria manté una vigilància reforçada arran de l’aparició de focus a França i a Catalunya, i aplica mesures cautelars, com ara la restricció de moviments de bestiar boví, la suspensió de fires i el control exhaustiu del transport d’animals. Fins ara, totes les mostres analitzades han resultat negatives.

Amb tot, el director general ha conclòs que, malgrat la complexitat de la situació i gairebé tres anys d’alertes continuades, "podem afirmar que la sanitat animal a les Balears es manté estable, gràcies a la feina constant dels serveis veterinaris oficials, la implicació del sector ramader i la col·laboració activa de les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS)".

Efectes de les alertes sanitàries

El director ha exposat que la llengua blava ha influït a la pujada de preus del xot, que ha qualificat de "brusca". Aquest patró es reprodueix de la mateixa manera en el sector avícola, on l'augment de demanda juntament amb la crisi de la grip aviària també han provocat una pujada de preus dels ous. Però Fernández ha apuntat que en el sector porcí han baixat els preus perquè "hi ha animals que queden en el mercat interior i que no es poden vendre a fora". Malgrat això, ha previst que els preus del porc es mantindran i "fins i tot podrien arribar a pujar lleugerament", segons ha pronosticat.