El Govern reivindica la lluita ecologista que va permetre crear el Parc de Cabrera ara fa 30 anys

Palma"Sense la lluita ecologista i la ciutadania, sense la seva reivindicació, Cabrera no seria un emblema de la protecció", ha afirmat el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, a l'acte que aquest dijous s'ha fet a l'illa per commemorar el 30è aniversari com a primer Parc Nacional maritimoterrestre de l'Estat. La presidenta del Govern, Francina Armengol, també ha reivindicat la contribució ecologista que va aconseguir la protecció de l'Arxipèlag. Els dos polítics, a més, han agraït la tasca del personal que durant tres dècades ha treballat per conservar-lo.

El conseller ha recordat que el Parc Nacional de Cabrera ha arribat a la trentena sent l'àrea marina protegida més gran de la Mediterrània occidental, perquè fa poc més de dos anys el Consell de Ministres va aprovar augmentar-ne la protecció de 10.021 hectàrees a 90.800. També ha celebrat que la gestió íntegra del parc l'hagi de fer la Conselleria, després que el Tribunal Suprem tombàs les intencions de l’Estat de fer-se càrrec de l’àrea ampliada. "Va ser una victòria de país, una fita històrica", ha resumit.

Sobre les negociacions –que encara continuen– perquè el govern espanyol transfereixi a l’Executiu balear els recursos econòmics i humans per poder gestionar bé la part ampliada, Mir només s'ha limitat a dir que "surten nous reptes" i cal fer una planificació actualitzada. El conseller ha assenyalat que Cabrera permet obtenir dades sobre l'evolució de la crisi climàtica, i ha destacat el projecte PlasticBusters, que estudia l'abundància d'aquests residus al fons marí i com arriben a les costes.

Per la seva banda, Francina Armengol ha garantit que l'Executiu continuarà treballant per conservar el medi malgrat el "dolor" i la "frustració" causat per la crisi sanitària. "Protegir la nostra mar és el futur dels que vindran després", ha dit Armengol, que ha recordat que Cabrera enguany es convertirà en la primera illa de les Balears energèticament autosuficient, com ja va avançar l'ARA Balears.

La directora del Parc Nacional de Cabrera, Cuca López, ha reivindicat que a l'Arxipèlag s'han desenvolupat iniciatives pioneres, com ara els camps de boies perquè les embarcacions no tirin l'àncora a sobre de les praderies de posidònia. "Això es va fer aquí fa molts anys, i ara s'estén per tot", ha apuntat.

A l'acte, que s'ha fet al berenador proper a la platja de l'Espalmador, a Cabrera, també hi ha assistit la delegada del Govern a les Balears, Aina Calvo, i la directora de l'Organisme Autònom Parcs Nacionals, Maria Jesús Sancho. També hi han participat representants de la Guàrdia Civil i l'Exèrcit espanyol, que tenen destacaments a l'illa. Al final de l'esdeveniment, la directora del parc ha entregat litografies de l'artista Jaume Salvadiego a les autoritats presents.

Cal recordar que la lluita per aconseguir que Cabrera fos declarada Parc Nacional el 1991 no va ser gens fàcil i durà gairebé una dècada. La protecció es va aconseguir gràcies la pressió exercida pel naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, el Foment del Turisme i el GOB durant els anys vuitanta. El 1983 l’entitat ecologista es proposà expulsar els militars de l’Arxipèlag, que perjudicaven les colònies d’aus marines i el medi amb pràctiques de tir i bombardejos. Gràcies a Greenpeace, liderat pel mallorquí Xavier Pastor, s’aconseguiria que el Ministeri de Defensa hi suspengués les maniobres i que poc després Cabrera fos declarada Parc Nacional.