Societat 23/04/2021

El parc de Cabrera fa 30 anys i es regala sobirania energètica

Un projecte finançat amb l’ecotaxa permetrà que sigui la primera illa balear que produirà tota l’electricitat que consumeix

3 min
Operaris instal·len plaques fotovoltaiques al Parc Nacional de Cabrera.

PalmaEnguany es commemoren els 30 anys de la declaració de Cabrera com el primer Parc Nacional maritimoterrestre de l’Estat, i la previsió és que abans d’acabar l’any es converteixi en la primera illa de les Balears energèticament autosuficient. El projecte per fer-ho possible s’ha finançat amb quasi un milió d’euros de l’ecotaxa amb l’objectiu d’adaptar aquest espai protegit a la crisi climàtica utilitzant la millor tecnologia disponible. Això també implicarà reduir el consum d’aigua i d’electricitat, minimitzar l’ús de combustibles fòssils i apostar per una mobilitat sostenible, segons explica la directora del parc, Cuca López. 

“L’illa ja tenia una instal·lació fotovoltaica que va subvencionar l’Ajuntament de Palma, però necessitava una renovació i mai s’havia aconseguit que la meitat de l’energia produïda al parc fos renovable”, comenta la tècnica. Aquest 2021 ja s’han posat 72 plaques fotovoltaiques noves per renovar les primeres que es varen instal·lar, el 2001. El projecte va guanyar aquell any el premi Ciutat de Palma, apunta López. Al llarg d’enguany es col·locaran 120 panells més, de manera que la planta tindrà una potència màxima de 108 quilowatts. La directora destaca que també se substituiran quatre bateries de plom i àcid per altres d’ió i liti, que són més eficients per emmagatzemar l’energia. 

Pel que fa a la mobilitat, els tècnics del parc ja disposen de dues bicicletes elèctriques i s’estudia la viabilitat de comprar una barca que també seria elèctrica per vigilar la zona del port. A més, s’està treballant en la millora de la depuració de les aigües residuals i en l’optimització de les de consum humà.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, valora molt positivament que Cabrera es converteixi en un espai energèticament sostenible, perquè és un dels “emblemes” naturals protegits de les Illes. “El parc serveix com un laboratori d’aprenentatge idoni per investigar el canvi climàtic”, diu Mir, que considera que, després de trenta anys de protecció, Cabrera té un estat de conservació “molt bo”. Destaca la bona salut de les praderies de posidònia i els ecosistemes submamaris, que s’han vist encara més beneficiats per l’ampliació del parc. 

El Consell de Ministres va aprovar la mesura el febrer del 2019 i suposà augmentar-ne la protecció de 10.021 hectàrees a 90.800, fet que va convertir el parc en l’àrea marina protegida més gran de la Mediterrània occidental.

Negociacions amb l’Estat

Actualment encara continuen les negociacions perquè el govern espanyol transfereixi a l’Executiu balear els recursos econòmics i humans per poder gestionar bé la part ampliada, segons explica Miquel Mir. “Això ja és positiu i esper que puguem aconseguir arribar a un acord, perquè més que una exigència és una petició honesta”, diu el conseller. L’increment del parc va originar una disputa sobre quina administració havia de gestionar la nova superfície, que no es va solucionar fins que el Tribunal Suprem va donar la raó al Govern a finals de l’any passat perquè es faci càrrec de totes les aigües del parc. El litigi es va produir perquè el Ministeri de Transició Ecològica pretenia crear una administració paral·lela per gestionar la zona ampliada, al·legant que no hi havia “continuïtat ecològica demostrada” entre els ecosistemes de les zones protegides el 1992 i les ampliades el 2019. Davant la manca d’acord, Medi Ambient va recórrer al Suprem, que va rebutjar els arguments de l’Estat.

Cal recordar que la lluita per aconseguir que Cabrera fos declarada Parc Nacional el 1991 no va ser gens fàcil i durà gairebé una dècada. La protecció es va aconseguir gràcies la pressió exercida pel naturalista Félix Rodríguez de la Fuente, el Foment del Turisme i el GOB durant els anys vuitanta. El 1983 l’entitat ecologista es proposà expulsar els militars de l’Arxipèlag, que perjudicaven les colònies d’aus marines i el medi amb pràctiques de tir i bombardejos. Gràcies a Greenpeace, liderat pel mallorquí Xavier Pastor, s’aconseguiria que el Ministeri de Defensa hi suspengués les maniobres i que poc després Cabrera fos declarada Parc Nacional.u

stats