El Govern vol que a l'octubre del 2026 hi hagi un psicòleg a cada centre de salut

PalmaEl Govern ha presentat aquest dijous el Pla estratègic de benestar emocional i salut mental, amb l’objectiu d’abordar l’increment notable de patologies de salut mental, donant un major protagonisme a l’Atenció Primària i avançant cap a una assistència més propera, comunitària i integradora. La presidenta del Govern, Marga Prohens, acompanyada de la consellera de Salut, Manuela Garcia; del conseller d’Educació, Antoni Vera; de la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández; de la directora general de Salut Mental, Carme Bosch, i de la directora de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera, ha exposat el pla davant de les entitats que treballen en l’àmbit de la salut mental a l’Arxipèlag. Un dels objectius és que, a l’octubre del 2026, tots els centres de salut de les Balears disposin d’un psicòleg.

L’actuació immediata és la incorporació imminent, el 15 d’octubre, de 16 psicòlegs als centres de salut: nou a Mallorca, tres a Menorca i quatre a Eivissa i Formentera. Aquesta mesura s'avaluarà i després es considerarà l’entrada dels psicòlegs a tots els centres el 2026. Tot plegat tindrà un cost de 4,2 milions d’euros. Els professionals estaran integrats dins dels equips assistencials i no serà possible demanar cita directa amb ells; seran els metges d’Atenció Primària els qui derivaran els pacients segons les necessitats. L’any vinent s’avaluarà aquesta mesura i se'n valorarà l'extensió a tots els centres de salut de les Illes. L’estratègia forma part d’un desplegament més ampli, dotat amb 16 milions d’euros, que cerca consolidar un model assistencial més proper i comunitari.

El pla arriba davant d’una realitat creixent i preocupant. Segons ha indicat Prohens, actualment hi ha 185.000 persones amb algun problema de salut mental, i un nombre similar pren algun tipus de medicació. Es calcula que una de cada quatre persones patirà algun trastorn al llarg de la vida. La presidenta del Govern ha alertat sobre la “cara més dramàtica, extrema i xacra silenciosa que és el suïcidi”, recordant que el 2024 es van registrar 90 suïcidis consumats, 1.920 actuacions del SAMU per intents i més de 4.000 consultes telefòniques relacionades amb risc suïcida. Aquesta situació evidencia la urgència de canviar el model assistencial, amb l’Atenció Primària jugant un “paper clau” davant l’augment de trastorns com depressió, ansietat, trastorns de l’alimentació, addiccions, patologia dual i malestar emocional.

A totes les illes

Els 16 nous psicòlegs començaran a treballar el 15 d’octubre, amb una distribució territorial que cobreix 18 centres de salut a Mallorca, incloent-hi Son Cladera, Camp Redó, Son Rullán, Colònia de Sant Jordi, Arquitecta Benàssar, Marratxí, Portocristo, Son Servera i Pollença, tres a Menorca, i quatre a les Pitiüses (Sant Antoni, Es Viver, Santa Eulària i Vila). Aquesta incorporació complementa els 79 psicòlegs educatius que, durant dos cursos consecutius, han donat servei a instituts i centres concertats, posant el focus en la salut mental adolescent i la detecció precoç de situacions de risc. En total, s’han atès 5.700 persones –entre alumnat, docents i famílies– mitjançant intervencions individuals i grupals adaptades a les necessitats de cada comunitat educativa.

El pla pretén superar un model fragmentat i avançar cap a un sistema integral, on tots els nivells d’atenció treballin de manera coordinada. La directora general de Salut Mental, Carme Bosch, ha explicat que el repte és que els casos de malestar emocional s’abordin des del primer contacte amb el metge de capçalera i només es derivin a especialistes quan sigui necessari, amb l’objectiu de prevenir la cronificació dels problemes i reduir la medicalització excessiva. No es tracta, s’ha insistit, de posar psicòlegs a Primària només per cobrir la demanda, sinó de fer que el sistema funcioni per derivacions eficients.

El projecte s’estructura en diverses línies d’actuació:

• Línia 1. Coordinació, gestió i accés universal als recursos. Defineix el model de governança en salut mental amb mecanismes de coordinació per millorar l’accessibilitat i la continuïtat assistencial en salut mental.
• Línia 2. Promoció del benestar emocional i prevenció. Estableix els mecanismes de detecció i intervenció precoç en les línies de malestar emocional que tenen risc greu per a la salut mental.
• Línia 3. Foment d’una atenció integral centrada en la persona i adaptada a les necessitats de cadascú que garanteixi el respecte dels drets humans, amb un enfocament específic en la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida.
• Línia 4. Impuls de la promoció del benestar i la prevenció en la infància, l’adolescència i la joventut, i potenciació dels serveis de salut mental.
• Línia 5. Suport a les famílies i a la comunitat, i foment de la seva participació activa en la promoció de la salut mental.
• Línia 6. Formació contínua dels professionals i promoció de la sensibilització social per reduir l’estigma i millorar les competències en l’atenció a la salut mental.
• Línia 7. Recerca, innovació i transferència del coneixement, que es configuren com a motor per millorar l’eficàcia de les intervencions i garantir un model en evolució constant.

Segons s’ha indicat, és un programa obert a aportacions dels professionals i adaptable a la realitat de cada illa. Fa un any i mig va tenir lloc la primera reunió de treball que va donar origen a aquesta estratègia, i avui el Govern considera que s’ha avançat cap a una estructura sòlida però flexible, que permet adaptar-se a les necessitats de cada territori i reforçar l’atenció als col·lectius més vulnerables. L’objectiu final és construir una xarxa de salut mental integrada, eficient i humana, capaç de donar resposta a un problema creixent sense perdre proximitat amb la ciutadania. Amb aquest desplegament, les Illes Balears aspiren a consolidar-se com un referent en la incorporació de la salut mental dins l’Atenció Primària, amb professionals sanitaris, educatius i del tercer sector treballant coordinadament i adaptant-se a les necessitats de cada illa.