El Fòrum de la Societat Civil exigeix una resposta valenta i un gran pacte per l'habitatge

El II Congrés que la plataforma farà el 20 de juny girarà entorn d'aquesta problemàtica

Presentació del II Congrés del Fòrum de la Societat Civil a la plaça Major de Palma.
10/06/2025
3 min

PalmaEl II Congrés del Fòrum de la Societat Civil –es farà el 20 de juny a l'Estudi General Lul·lià– girarà entorn del principal problema que afecta els ciutadans de les Balears: l'habitatge. Aquesta trobada entre entitats socials, experts, representants del Govern i la ciutadania reivindicarà el dret a un habitatge digne "com a pilar essencial d'una societat justa i cohesionada", ha remarcat l'entitat en un comunicat, a més d'exigir una solució valenta i un gran pacte social per afrontar la situació. "L'habitatge és avui una qüestió clau per al futur de les Balears i el Congrés vol ser un espai de propostes, diàleg i reconeixement de la feina feta per la societat civil, els col·lectius socials i el coneixement tècnic acumulat per desenes d'entitats que treballen per garantir el dret a un habitatge digne", remarca el Fòrum, a més d'exigir-ne "una resposta valenta, estructural i arrelada al territori", i "un pacte social entre institucions, promotors, propietaris, entitats i ciutadania en general".

A més, el Fòrum alerta que "la necessitat real d'habitatge no es pot continuar utilitzant com a excusa per repetir els errors de sempre: decisions opaques, impactes ambientals irreversibles, desregulació en benefici d'uns pocs i operacions urbanístiques que passen per damunt l'interès general". Un dels eixos del debat serà la definició del que s'entén per "habitatge assequible". "Tot el que avui es promou com a solució, en realitat no ho és per a la gran majoria de la població, ni de compra ni de lloguer", assenyala el Fòrum.

El Congrés també servirà per donar forma definitiva al document L'habitatge que volem, "una proposta tècnica i operativa que conté mesures concretes, propostes legislatives, fiscals i urbanístiques orientades a garantir el dret a l'habitatge". El document gira entorn de sis eixos estratègics: increment del parc d'habitatge públic fins al 10% del total el 2040; mesures contra l'exclusió residencial; desmercantilització de l'habitatge; governança robusta i fiscalitat justa; agilitació de llicències urbanístiques; i accions urgents a curt termini. Algunes de les iniciatives del document són la creació de bancs públics de sòl i habitatge; la reconversió d'hotels obsolets en habitatges socials; el control efectiu del preu de lloguer a zones tensades; i la implantació d'un pacte d'estat amb la participació de la societat civil per coordinar esforços i recursos.

El programa del Congrés inclou:

  • Conferència de l'expert en polítiques d'habitatge Javier Burón –actualment és director de l'empresa pública d'habitatge de Navarra.
  • Taula rodona entre el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo; el president del Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària, José Miguel Artieda; Iván Cuesta, del Banc del Temps de Sencelles; i Maria Gómez, del Fòrum de la Societat Civil.
  • Treball en grup sobre: disponibilitat d'habitatge i sòl; mesures d'emergència social i desmercantilització de l'habitatge; governança i fiscalitat per al dret a l'habitatge; i mesures facilitadores per al dret a l'habitatge. A cada grup hi haurà microponències d'experts en el dret de l'habitatge.
  • Exposició de conclusions i concert de Slim Hanzo & The Provider.

El coordinador del Congrés i secretari del Fòrum, David Abril, ha remarcat que "més de la meitat de persones assalariades de les Balears cobren menys de 18.000 euros anuals", uns salaris que fan impossible l'accés a l'habitatge, amb preus més de 300.000 euros i 1.200 euros de lloguer en el cas dels pisos a preu limitat. Abril ha criticat que l'habitatge sigui un negoci "tremendament lucratiu" i ha assenyalat les agències immobiliàries com a "part del problema".

El Congrés, al qual s'han inscrit 130 participants, també tractarà el problema del lloguer turístic i de la compra d'habitatges per part d'estrangers no residents, i posarà sobre la taula la possibilitat de limitar l'adquisició d'habitatges per part de ciutadans no comunitaris que no resideixin a les Illes.

stats