Només el 8% dels joves de les Balears estan emancipats, la meitat que fa un any

PalmaNomés el 8% dels joves d’entre 16 i 29 anys de les Balears s’havien pogut emancipar durant el segon semestre del 2025. La xifra representa menys de la meitat que en el mateix període de l’any anterior i situa la taxa d’emancipació juvenil de les Illes per davall de la mitjana estatal, del 14,5%. Així ho recull l’Observatori d’Emancipació corresponent a la segona meitat del 2025, presentat aquest dimecres per Lucía Siles, representant del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), i Pau Emili Muñoz, president del Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB).

En termes absoluts, el percentatge equival a poc més de 15.000 joves emancipats d’una població de 192.339 persones d’entre 16 i 29 anys. La dificultat d’accedir a un habitatge és un dels principals obstacles per poder iniciar un projecte de vida independent. De fet, el 11,3% dels joves es troben en risc de pobresa, una proporció superior a la de les persones que han aconseguit emancipar-se, malgrat que aquest indicador ha millorat respecte del 2024, quan arribava al 13,7%.

La situació es veu agreujada per la distància entre els salaris i el cost de l’habitatge. Durant el 2025, els joves havien de destinar el 124% del sou net a pagar el lloguer d’un habitatge sencer, davant del 112% de l’any anterior. Això significa que el salari mitjà no basta ni tan sols per cobrir la renda mensual d’un pis, sense comptar les despeses de subministraments, alimentació o transport. El preu del lloguer a Palma ha passat de 1.408 a 1.528 euros mensuals, mentre que el salari mitjà anual dels joves ha augmentat dels 14.100 als 14.700 euros nets. La millora salarial, per tant, no compensa l’encariment de l’habitatge.

Una habitació, 500 euros

L’alternativa de llogar una habitació tampoc no garanteix un accés assequible a l’habitatge. El preu mitjà ja s’acosta als 500 euros mensuals, una despesa que representa el 40,8% del salari d’una persona jove. És una proporció que supera el llindar del 30% dels ingressos que es pren habitualment com a referència per considerar assumible la despesa en habitatge. "Treballar no és suficient", ha advertit el Consell de la Joventut, que assenyala que tenir una feina no garanteix poder-se emancipar. La precarietat laboral, els salaris baixos i l’encariment del lloguer mantenen molts joves en una situació de dependència residencial, fins i tot quan tenen ingressos propis. L’informe també apunta que les Balears tenen una de les taxes d’emancipació juvenil més baixes registrades. Segons les dades presentades, entre el 2007 i el 2014 el percentatge de joves emancipats se situava habitualment entre el 30% i el 40%, molt per damunt de l’actual.

L’informe també posa el focus en la precarietat laboral dels joves. El salari mitjà anual és de 14.600 euros, amb diferències entre homes (15.700 euros) i dones (13.800 euros). A més, la sobrequalificació arriba al 48,9% i la temporalitat afecta el 37,1% dels joves. L’atur juvenil se situa en el 12,6% a les Balears, per davall del 17% estatal, mentre que l’abandonament escolar prematur arriba al 15%. Aquestes dades reflecteixen les dificultats per aconseguir una estabilitat econòmica que permeti iniciar un projecte de vida independent.

El preu mitjà de compra d’un habitatge és de 380.990 euros, un 14,9% més que l’any anterior, una quantitat equivalent a 25,9 anys de salari d’una persona jove. Mentrestant, els sous han augmentat un 3%, davant l’encariment del 18% dels lloguers i del 17,3% de la compra d’habitatges. Pel que fa a l’ocupació, l’atur juvenil és més elevat entre els homes, amb un 15%, que entre les dones, amb un 10%. A més, el Consell de la Joventut adverteix que molts joves deixen d’estudiar per incorporar-se al mercat laboral, sense que això els garanteixi unes condicions suficients per emancipar-se. Un 49% dels joves estan sobrequalificats per a les feines que poden trobar.

Regular els lloguers i limitar les compres

Davant aquesta situació, el president del CJIB ha defensat la necessitat d’actuar sobre el mercat immobiliari de les Bañears. Entre les mesures que planteja hi ha la regulació dels lloguers i la limitació de la compra d’habitatges per part de persones no residents, amb l’objectiu de crear un mercat que respongui millor a les necessitats de la població que viu a les Balears. Muñoz ha advertit que el mercat immobiliari illenc no funciona només segons la capacitat adquisitiva dels residents, sinó que està condicionat per una demanda internacional que competeix pels mateixos habitatges. En aquest context, considera poc realista pretendre resoldre el problema únicament apujant els salaris fins a nivells europeus.

El representant del Consell de la Joventut també ha qüestionat l’eficàcia de les mesures aplicades des del 2021, perquè, segons ha afirmat, no han permès accedir a un habitatge a persones que ja no se'l podien permetre abans que s'aplicassin. El CJIB, a més, ha expressat el seu suport a les reivindicacions de les acampades per l’habitatge i ha defensat que qualsevol iniciativa que impulsi mesures per garantir un habitatge digne és necessària. L