L’esperit més col·lectiu de la festa torna als carrers

La família Cantallops Canyellas parla de la festa més celebrada de sa Pobla

L’emoció sobrevola l’ambient com les espurnes del foc dels foguerons quan la família Cantallops Canyellas parla de la festa més celebrada de sa Pobla: Sant Antoni. La padrina Joana, de 84 anys; el seu fill Bernat, de 54, i la filla d’aquest darrer, Aina Maria, de 25, han gaudit al llarg de les seves vides d’aquesta celebració, que s’endinsa en l’ADN d’aquest municipi des de fa segles, ja que hi ha documents que en parlen datats el s. XIV, concretament des de l’any 1365.

Festa multitudinària

Quan els carrers eren de terra, “ningú havia de demanar permís per fer un fogueró. Ara sí, perquè han de dur arena per a l’asfalt”, diu Joana. Si mira cap enrere, veu que la festa sempre ha estat multitudinària. “El tren era gratuït durant tota la nit, venia molta gent externa a passar-s’ho bé, perquè en coneixia una família o hi tenien amics”. Recorda que fa cinquanta anys sa Pobla era dels pocs pobles de Mallorca que feien festa per Sant Antoni, ara n’hi ha més que s’han apuntat a la devoció al sant eremita protector del bestiar i a l’acte profà de celebrar el solstici d’hivern.

Explica que un canvi introduït que ha suposat un increment d’afluència de persones és el Piromusical, un espectacle de focs artificials i música que va començar l’any 1998. “Pel primer que es va fer, vàrem anar a la carretera d’Inca a aturar cotxes, perquè no hi cabíem dins sa Pobla”, diu. Al seu fill, Bernat, sempre li han encantat. “Jo puc dir que m’han agradat tots”, confessa. L’assistència massiva al Piromusical ha provocat que s’hagi deixat de fer foc a la plaça del poble. “La meva padrina diu que abans cada cafè tenia el seu fogueró”, recorda. “Per recuperar l’esperit dels inicis d’aquests foguerons centrals en els quals es podia ajuntar la gent, ha sortit un col·lectiu, Sa Negreta, del qual form part”, explica, Aina Maria, neta de Joana. Aquest col·lectiu promou una participació més oberta en les festes i ha aconseguit que es faci un fogueró popular en una altra plaça. “Sempre he gaudit d’anar als foguerons dels amics, però al final no hi havia un punt de trobada i d’unió”, comenta Aina Maria.

Bernat, el fill de Joana, recorda que en els anys 50, per iniciativa d’un català que era secretari de l’Ajuntament, s’hi varen incorporar els caparrots, i en els anys 80, els caparrots minyons.

Tot i que els tres deixen clar que a sa Pobla sempre s’ha gaudit de la festa, Joana, que acumula més de vuit dècades de vida, creu que “l’ambient en l’actualitat és més alegre, perquè abans no hi havia doblers i ara la gent no mira prim. Abans venien només a veure la festa, ara també compren espinagades”.

Les espinagades són la part central d’aquesta festa. És un plat que es transmet de generació en generació. Així ho està fent Joana amb la seva recepta: “Ells fan el que jo els dic”, assenyala de manera contundent. La seva neta, Aina Maria, confirma mentre somriu que la seva padrina vigila tot el que fan.

Entre els records d’infantesa de Bernat hi ha les reunions de la seva mare, Joana, i la padrina per fer espinagades. “A mi em deien que els havia de dur a una a casa o a una altra. Aquesta era la meva feina”, conta. El fil de transmissió de la tradició culinària és sobretot entre les dones. “L’any passat en vaig fer amb la cosina, la padrina i ma mare”, recorda Aina Maria. Els horaris laborals i la manca de temps lliure actuals han trastocat les dinàmiques. “Ara fan espinagades abans. Aprofiten dissabte o diumenge per fer-les. La gent no pot deixar la feina. Abans la majoria es dedicava a la pagesia i es podien fer els seus horaris”, diu Bernat. La seva família fa uns anys que ha avançat el ritual gastronòmic per assegurar-se que tothom en menjarà. “Sempre hem fet el dinar dia 16, abans d’anar a córrer amb els dimonis, però ara molts no estam a Mallorca i ho avançam. Per Nadal menjam espinagades i feim una trobada familiar”, comenta Aina Maria, que actualment viu a Londres.

Ella, com altres mallorquins, ha estudiat a Barcelona i recorda que allà, a l’Espai Mallorca, també celebren Sant Antoni amb una peculiaritat: “Mentre que aquí tothom està dividit, allà ens ajuntàvem gent d’Artà, de sa Pobla i de Manacor i fèiem una ballada popular i menjàvem espinagada”.

Entre les novetats més recents, hi ha una torrada i glosada popular després de la tria del clamater, la persona que quan acaba la missa de les completes aixeca la veu per dir el clam: “Visca Sant Antoni!”. “Venen els glosadors de Mallorca i també hi ha grup de ximbomba de sa Pobla. Es glosa fins a mitjanit. És més íntim”, diu Aina Maria.

Joana comenta que ella no és cantadora, però que la seva mare, “en tenir un poc de festa, ja cantava amb la ximbombova”. Bernat diu que glosa només en petit comitè i comenta, amb certa timidesa, que aquell dia “sempre surt la glosada petita per riure un poc”.

EDICIÓ PAPER 18/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF