13 municipis de Mallorca permeten triar el 'balear' en les seves seus electròniques

PalmaLa denominació 'balear' per referir-se a la llengua pròpia, en detriment del nom oficial, que és 'català', té presència en les seus electròniques de 13 ajuntaments de Mallorca i també en la Mancomunitat del Raiguer. Fins i tot hi ha casos, com és el cas de Vilafranca de Bonany i Puigpunyent, en què es fa una distinció entre balear i català, com si fossin idiomes diferents.

La resta de municipis que ofereixen triar balear, en lloc de català, són: Andratx, Binissalem, Bunyola, Mancor de la Vall, Petra, sa Pobla, Felanitx, Valldemossa, Sineu, Sant Joan i Estellencs, segons va explicar el diari Dingola. Respecte ahir, tres municipis han canviat la denominació i n'han posat l'oficial: Inca, Deià i Lloseta.

Totes les seus electròniques consultades tenen un mateix format. Aquest fet, explica el batle de Deià, Lluís Apesteguia, es deu al fet que a la majoria d'ajuntaments "els dissenya el portal una empresa externa, perquè no tenen serveis informàtics propis". A les Balears, afegeix, l'empresa que va aconseguir el contracte marc per fer les seus va ser esPublico Gestiona. En el cas del seu ajuntament, sortia 'balear', però Apesteguia ha donat ordre a primera hora d'aquest dijous matí perquè es fes el canvi de nom "i poc després de les 8.00 ja estava fet i sortia 'català', diu.

També en l'àmbit estatal

Aquest dimecres es va conèixer que el Consell de Transparència i Bon Govern del govern d'Espanya oferia als usuaris de les Illes fer gestions en castellà i balear, però només 24 hores després l'organisme ho ha rectificat. A la seu electrònica ja apareix l'opció de català i també la de castellà, els dos idiomes oficials. Fonts de l'organisme varen explicar que el fet que aparegués l'idioma balear "es tractava d'un error que es va produir durant la creació de la pàgina web per part dels informàtics". Cal tenir present, en aquest sentit, que a simple vista es pot apreciar que el format del menú de selecció d'idiomes del Consell de Transparència és el mateix que el que empren els municipis esmentats.

Recentment, la Casa Reial ha concedit el títol de reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. En paral·lel, Vox ha obert el debat i ha posat sobre la taula la possibilitat de canviar la denominació del català a l'Estatut d'Autonomia i substituir-la per 'balear'. Ara bé, en tot moment el Govern s'ha mantingut ferm en la idea que la llengua pròpia i oficial és el català.

Per altra banda, el Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada per MÉS per Mallorca que exigeix a Felip VI que retiri immediatament el títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, que demani disculpes i que reconegui la unitat de la llengua catalana. Aquesta iniciativa ha tirat endavant gràcies a l'abstenció del PP. Vox hi ha votat en contra.

Hi ha divisió

En el si de Vox també hi ha malestar en relació amb la denominació lingüística. Les cares visibles de desaprovació d'alguns dels diputats de Vox durant la intervenció de la seva companya Patricia de las Heras al Parlament balear aquest dimarts en són la prova. Hi ha una part dels representants del partit que discrepen de les tesis de la nova direcció del grup parlamentari, que nega la unitat de la llengua catalana. El discurs de De las Heras en el ple del Parlament, en què va defensar modificar la denominació del català de l'Estatut d'Autonomia per la de 'llengua balear', ni tan sols va rebre l'aplaudiment de la totalitat del seu grup parlamentari: els diputats Idoia Ribas, Sergio Rodríguez i Agustín Buades ho han evitat.