Educació retalla la formació docent pública mentre se n'anuncia de privada

PalmaLa Conselleria d’Educació planteja una reestructuració profunda del sistema de Centres de Professorat (CEP) de Mallorca, que passarà de quatre centres independents –Palma, Inca, Manacor i Calvià– a un únic CEP centralitzat per a tota l’illa, segons consta a l'esborrador de l'ordre al qual ha tingut accés l'ARA Balears. Les seus actuals quedaran reduïdes a subseus. A la pràctica, la mesura suposa desfer un model vigent des de fa dècades i ha encès totes les alarmes entre sindicats i docents, que alerten d’una pèrdua de proximitat, capacitat d’atenció i qualitat en la formació permanent del professorat.

Tot plegat, mentre pràcticament en paral·lel el Col·legi Sant Gaietà i la Fundació Universitària San Pablo CEU han anunciat la creació d’un nou Institut de Formació Superior del Professorat a Mallorca, amb oferta de formació contínua i programes d’actualització docent, validats acadèmicament per la Universitat CEU San Pablo. L’anunci s’emmarca en el desplegament del CEU a les Balears, amb la posada en marxa del centre universitari Beato Luís Belda, un projecte que ha estat envoltat de polèmica pel seu procés d’autorització. Així, mentre Educació pretén reduir i centralitzar l’estructura pública de formació docent, el sector privat guanya pes en un àmbit clau del sistema educatiu.

Fonts de l’STEI adverteixen que el nou model de CEP respon principalment a criteris d’estalvi econòmic, però amb un impacte molt elevat en el funcionament del servei. Segons el sindicat (i també de fonts internes de la Conselleria consultades i de personal dels CEP), la reestructuració implicarà la supressió de direccions i una reducció del nombre d’assessors, que passarien de 26 a 19 a Mallorca. Això suposarà, diu el sindicat, que cada assessor hagi d’atendre una mitjana de 27 centres educatius, quan fins ara en gestionaven entre 18 i 19. En el cas d’Inca, alerten que només tres assessors haurien de donar cobertura a 119 centres, una xifra que consideren “absolutament inviable”.

Per part seva, la Conselleria d'Educació defensa que la nova estructura no implica "en cap cas" la desaparició del CEP de Calvià, ni del d’Inca ni del de Manacor. "Aquests centres continuaran funcionant amb normalitat, com a subseus del CEP Mallorca, mantenint els seus equips d’assessors, la programació de cursos de formació, els serveis habituals i l’atenció al professorat del seu àmbit territorial", explica. No especifica el nombre d’assessors ni si aquest augmentarà, disminuirà o es mantindrà, però indica que es crearan assessories adaptades als temps, com ara les d’intel·ligència artificial i de salut mental. La figura dels directors dels CEP de Calvià, Inca i Manacor desapareixerà i serà substituïda per la de delegat.

La formació docent, essencial

Els CEP han estat històricament una eina clau per adaptar la formació docent a les necessitats de cada territori. Han impulsat programes d’innovació pedagògica, digitalització i formació personalitzada als centres, amb assessors que es desplacen als instituts i escoles per detectar necessitats reals i dissenyar propostes conjuntament amb els equips directius. “Es fa molta formació a mida de cada centre, i això es perdrà”, alerten fonts de l’STEI, que considera que la centralització afavorirà un model més burocratitzat i allunyat de la realitat educativa.

Un dels aspectes que més preocupa el sindicat és el canvi de model formatiu. Segons denuncien, la reducció de recursos humans i estructurals durà inevitablement a una aposta creixent per la formació en línia i a distància, en detriment de la formació presencial. “És una formació deshumanitzada, que elimina el contacte entre docents de diferents centres, la creació de xarxa i l’intercanvi d’experiències”, assenyala el sindicat. A parer seu, aquesta deriva pot incrementar l’alienació del professorat i reduir l’impacte real de la formació dins les aules.

L'STEI també posa el focus en la precarietat econòmica amb què, segons indica, ja funcionen els CEP. Actualment, operen gràcies als romanents d’anys anteriors, que previsiblement s’esgotaran enguany. Les partides fixes cobreixen despeses bàsiques com neteja, aigua i electricitat, mentre que la resta de l’activitat formativa es finança amb aquests romanents o amb convenis puntuals amb entitats externes. “Cada vegada que hi ha retallades, els CEP són dels primers a patir-la”, alerta l'STEI. En aquest context, el sindicat adverteix que, si la Conselleria no garanteix una oferta pública suficient, els centres i els docents es veuran abocats a recórrer a formació privada per poder complir amb les exigències formatives, amb el risc que acabin assumint-ne el cost de la seva butxaca. És aquí on entra en joc (i en el moment perfecte) la nova aposta per la formació docent del CEU San Pablo i de Sant Gaietà.

Nomenaments a dit, en la retina

No és la primera vegada que les decisions de la Conselleria generen controvèrsia al voltant dels CEP. El 2024, el Govern ja va provocar un fort malestar en nomenar “a dit” els directors dels CEP de Palma, Inca i Manacor, sense convocar el concurs públic de mèrits que havia estat habitual fins aleshores. Aquella decisió va comportar la renúncia d’alguns assessors i va ser especialment criticada pel fet que, a Menorca i Eivissa, sí que es va seguir el procediment ordinari.

STEI conclou que la reestructuració no només suposa una retallada encoberta del sistema de formació docent, sinó que marca una orientació clara cap a un model més centralitzat, digitalitzat i amb menys qualitat educativa. “L’estalvi és mínim, però el cost pedagògic és enorme”, resumeixen, tot advertint que l’oferta resultant no podrà donar resposta a la demanda real de formació del professorat a Mallorca.