"Des de l'any 2018 no he pres cap bany a la mar"

PalmaComercialitz i venc rajoles per a una empresa de sa Pobla i, a més, som el delegat del CE Santanyí, el club de futbol del meu poble. Però, així i tot, també m’agrada fer bulla per Twitter, i som la gran alternativa forana a l’autoproclamat president Àngel Aguiló. Ara estic de baixa, però els meus rituals estiuencs continuen gairebé intactes. A primera hora del matí m’aixec i me’n vaig a Can Piquer –el meu bar de Santanyí–, deman un cafè i unes herbes mesclades i faig dos trucs amb els companys.

Havent passat un parell d’hores, començ amb una de les meves grans passions: cuinar. Devers les nou o nou i mitja ja em començ a preparar per fer el dinar. Sovint vaig a Sa Pedra des Peix de Santanyí, el mercat municipal on les patrones de Cala Figuera van a vendre el peix fresc. Així i tot, durant l’estiu no cada matí vaig a Can Piquer, sinó que els dilluns toca anar al restaurant Es Cruce. No falla mai.

Un costum que no tenc durant l’estiu és anar a nedar. Mai no vaig a la mar. Fa des de l’any 2018 que no he pres cap bany, i des del 2017 que no he trepitjat l’arena! A més, hi ha gent, com Àngel Aguiló, que no se’n pot avenir –cosa de palmesans–, però t’assegur que tenc ben clar que no faig comptes anar-hi.

Els dissabtes són un dels dies més especials per a mi. Després d’haver comprat la matèria primera, vaig cap a casa a preparar un dinar que no sol ser mai per als tres integrants de la família que vivim davall el mateix sostre. Els dissabtes sovint faig arròs negre i convid algú a dinar –els dos fills grans ja venen poc– per no només fer menjar per a la meva dona i la meva filla petita.

A més, els caps de setmana són importants perquè faig de delegat del Santanyí. Vaig al camp dues hores abans i reb l’equip visitant. A banda, també començ a preparar la convocatòria, l’alineació, les equipacions, etc. Som totalment de la vella escola. Hi ha gent que utilitza tauletes i coses d’aquestes modernes, però jo no vaig d’això, tenc una llibreta i un bolígraf i és on apunt la convocatòria i faig creuetes als qui han de jugar. A més, és ver que per això del boli i la plagueta sovint em diuen Van Gaal, per l’exentrenador del Barça. Després, un vegada ha començat el partit, jo sempre ho dic, som l’amo del camp, qui comanda, amb el permís de l’àrbitre, és clar.

Una altra de les meves grans passions és l’Atlètic Balears. Els diumenges, si l’Atlètic juga a casa i no coincideix amb el Santanyí, vaig a l’Estadi Balear. De fet, aquest diumenge és un dia assenyalat. Tenc un compromís molt especial, estic il·lusionat. I és que un dels grans jugadors de l’Atlètic, Alberto Castaño Canario, em va prometre que em regalaria la seva camiseta en el primer partit que pogués jugar a l’estadi després de la greu lesió de genoll que va patir la temporada passada. Aquest diumenge, me’n vaig amb tota la família cap a l’estadi!