Societat 02/12/2022

Cursach i Sbert demanen 200 anys de presó per a Penalva, Subirán i els agents de Blanqueig

L'empresari i el que va ser la seva mà dreta al Grup Cursach han enviat un escrit al Tribunal Superior de Justícia de les Balears aquest divendres

ARA Balears
3 min
Cursach a la sortida de l'Audiència aquesta setmana.

Palma48 hores. Aquest és el temps que ha durat la treva a la batalla judicial entre Bartomeu Cursach i Bartomeu Sbert i els investigadors que els van dur a seure a la banqueta dels acusats, tot i que van quedar absolts. El judici pel cas Cursach va quedar vist per a sentència dimecres i aquest divendres el Tribunal Superior de Justícia de les Illes (TSJIB) ja havia rebut un escrit de Cursach i Sbert per engreixar l'acusació contra els que els van investigar: el jutge Manuel Penalva, el fiscal Miguel Ángel Subirán i els agents del Grup de Blanqueig de la Policia nacional. En total, les penes que sol·liciten per a ells sumen 200 anys de presó.

A més, Cursach i Sbert demanen 338 anys d'inhabilitació per a tots ells. Cal recordar que els investigadors tenen encara la causa contra ells oberta al TSJIB, que està pendent de judici. A banda d'això, els demanen 2,3 milions d'euros en multes com a indemnització pel que han viscut arran del judici, segons ha informat Europa Press. Els acusen dels delictes continuats de revelació de secrets, obstrucció a la justícia, omissió del deure de perseguir delictes, prevaricació i coaccions durant la instrucció de la causa que s'ha jutjat a l'Audiència Provincial.

Més de 70 anys, només entre el jutge i el fiscal

En concret, les representacions reclamen per a l'exfiscal Miguel Ángel Subirán tres anys de presó per revelació de secrets; 27 anys i mig i 247.500 euros de multa per 11 delictes d'obstrucció a la justícia; dos anys per un delicte de fals testimoni; un any per coaccions i quatre anys per dos delictes d'obstrucció a la justícia. Alhora, per diversos delictes de prevaricació li demanen més de 60 anys d'inhabilitació. En total, les peticions de pena sumen 37,5 anys de presó, 70 anys d'inhabilitació i multes de fins a 799.470 euros. 

Per altra banda, per al jutge Manuel Penalva les penes ascendeixen als 36 anys i mig de presó, 70 d'inhabiliració multes de fins 549.000 euros. En detall, demanen tres anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets; 27 anys i mig i 247 euros per 11 delictes d'obstrucció a la justícia. Per diversos delictes de prevaricació li demanen més de 60 anys d'inhabilitació. 

Les penes dels agents

Així mateix, les penes que demanen per al subinspector de Blanqueig arriben fins a 34 anys i mig de presó, 51 d'inhabilitació (més de 40 per prevaricació) i 247.500 euros de multa. Aquesta és la suma de tres anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets, 27 anys i mig per 11 delictes d'obstrucció a la justícia, un any per un delicte de coaccions i tres anys per un altre delicte continuat de coaccions.

Per a l'inspector cap reclamen tres anys per un delicte continuat de revelació de secrets, 27 anys i mig per 11 delictes d'obstrucció a la justícia i tres anys per un altre delicte continuat de revelació de secrets. En total, 33 anys i mig de presó, 45 d'inhabilitació (més de 30 per prevaricació) i 247.500 euros de multa.

Per a un altre dels agents de Blanqueig, els advocats de Cursach, Sbert, Lladó i Bergas sol·liciten penes que sumen 31 anys i mig de presó, 51 d'inhabilitació (més de 40 per prevaricació també) i 247.500 euros de multa. En concret, tres anys per un delicte continuat de revelació de secrets, 27 anys i mig per 11 delictes d'obstrucció a la justícia i un any de presó per coaccions.

Finalment, per a l'exinspectora en cap demanen tres anys de presó per un delicte continuat de revelació de secrets i 27 anys i mig per 11 delictes d'obstrucció a la justícia. En total, 30 anys imig de presó, 51 d'inhabilitació (40 per prevaricació) i 247.500 euros de multa.

Intimidacions

En el seu escrit d'acusació, els advocats asseguren, entre altres coses, que Penalva i Subirán i els agents es van coordinar per intimidar els detinguts en el conegut com a cas ORA amb la finalitat que fessin declaracions incriminatòries falses o induïdes. Segons els representats legals, els acusats amenaçaven amb l'extorsió de la presó provisional perquè declarassin contra la resta de detinguts.

Els acusen també d'un delicte continuat de revelació de secrets en apuntar que, d'ençà que va començar la instrucció van filtrar actuacions policials, resultats de diligències, resolucions sota secret, declaracions de testimonis, tot de manera interessada, vulnerant el dret de presumpció d'innocència dels investigats i limitant el dret de defensa amb la finalitat d'aconseguir "suport social".

stats