Culs d'església

PalmaTalment com un altar situat enmig de l'espai públic, la façana endomassada de Cort presidida per una imatge religiosa de la Beata Santa Catalina Thomàs, escometia dissabte un públic variat que anava des de turistes —telèfon mòbil en mà per gravar-ho tot—, fins a castellers i passejadors. Al portal major de l'edifici consistorial, la Mare de Déu —tot i que Cort no ha especificat quina.

El cap de setmana ha estat la culminació d'un idil·li que, de manera sibil·lina, s'ha anat fent cada vegada més evident fins a esclatar-nos a la cara. Les principals institucions de les Illes Balears —Govern, Consell i Ajuntament de Palma—, totes governades pel Partit Popular, driblen, regategen i esquiven des de fa prop de quatre anys l'aconfessionalitat de l'Estat de la seva tan reivindicada Constitució espanyola.

L'article 16.3 de la carta magna diu que “cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les conseqüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions”. L'article és prou obert per entendre que l'Estat no té cap religió oficial, però no per determinar com es preserva la neutralitat dels poders públics en aquest aspecte. És per això que el Tribunal Constitucional ha interpretat històricament aquest article dient que cap religió no pot ser religió oficial de l'Estat, i aquí hi entren, per tant, les administracions que en pengen. L'alt tribunal també diu que els poders públics s'han de mantenir neutrals i no confondre les seves funcions amb les religioses, tot i que això no impedeix que cooperin amb les diferents confessions per garantir la llibertat religiosa.

És aquí que entren els símbols. És evident que l'origen religiós d'un símbol no basta per considerar-lo inconstitucional, però sí que el xoc es produiria si transmet raonablement una adhesió de la institució a una religió. La doctrina no resol el cas d'una imatge religiosa a la façana d'un Ajuntament, però sí que permet encetar el debat sobre la idoneïtat que una institució pública faci apologia d'un credo emparant-se amb fintes i equilibris en la preservació d'una tradició.

Les imatges de la Mare de Déu i de la Beata a Cort no són les úniques icones religioses que s'han exhibit aquest cap de setmana amb motiu del Carro Triomfal de la Beata promoguda pel Consell. Can Balaguer, un altre edifici públic de propietat municipal, ha lluït durant sis dies dos domassos amb un retrat de santa Catalina Tomàs “confeccionats a mida per les monges de Santa Magdalena per a aquesta ocasió”, ha informat l'Ajuntament.

L'exaltació del fervor catòlic disfressat de tradició arreladíssima ha tingut el clímax amb motiu de la desfilada del Carro Triomfal de la Beata. La festa, que té l'origen al 1792, commemora ni més ni menys que la beatificació de Catalina Tomàs. No va ser fins al 2023 que el Consell presidit per Llorenç Galmés no va començar a parlar de “recuperar l'esplendor” de la festa; el 2024 es va restaurar el carro històric, que data del 1868, i enguany el Consell ha declarat les desfilades Bé d'Interès Cultural Immaterial de Mallorca.

Per si n'hi hagués prou, aquest mateix dilluns, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha aparegut damunt l'altar —talment un prevere oficiant una missa— de l'església d'Establiments. Els més puristes diran que hi ha anat perquè la institució insular ha finançat amb 20.230 euros les obres de restauració del portal major a través d'una subvenció nominativa al Bisbat de Mallorca, però la realitat és que el festeig amb l'Església és descarat i evident: Galmés no ha fet una convocatòria de premsa d'un acte institucional, sinó que ha convocat la premsa a una missa pel final de les obres. A la litúrgia també hi eren la vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell, Antònia Roca, i el batle de Palma, Jaime Martínez.

Són només els darrers exemples d'un enamorament que no es pot amagar i que, darrere l'argument de preservar el patrimoni històric i cultural compartit, recuperen i promocionen símbols i rituals catòlics des dels espais oficials. El més perillós és que, quan ho fan, li retornen la centralitat pública que tants d'anys i esforços havia costat desfer després de llarguíssimes dècades de nacionalcatolicisme, i difuminen la separació entre poder civil i Església.

El cartell de les festes de la Mare de Déu de la Salut de Palma de l'any 2024 semblava més una estampeta de missa que no una crida a la festa. Damunt un fons blau, una silueta blanca de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, envoltada de raigs que n'emfatitzen la santedat. Devoció i religiositat feta disseny gràfic. Aquest mandat, el Consell també ha recuperat la participació institucional al Corpus, amb el Palau Reial engalanat, portes obertes de pinte en ample i estora floral. Fins i tot les banderes lluïren a mitja asta al pas del Santíssim. Això, sense parlar dels actes organitzats a Roma i a la ciutat del Vaticà, amb audiència del papa Francesc a Llorenç Galmés, el Bisbe de Mallorca i el batle de Palma. La institució va impulsar durant mesos una commemoració centrada en una santa. D'exemples en tenim més, però aquest observatori no pretén ser un almanac.

Ja s'ha dit moltes vegades que l'aparició de Vox al panorama polític ha desplaçat la centralitat de les polítiques cap a la dreta. L'extrema dreta ha fet més centrals alguns temes i marcs com la identitat nacional, la immigració, el gènere, la memòria històrica i també la religió. I en el cas de la religió, la conversió del catolicisme en patrimoni identitari ha estat abraçat per la dreta com a part d'una identitat que cal defensar davant el progressisme i altres influències culturals.

Aquest fet que avui ens ocupa en seria un símptoma més. La promoció institucional de les tradicions catòliques, en un context social cada vegada més divers i multiconfessional a Mallorca i a totes les Illes Balears, pot esdevenir un element més d'exclusió. Qui té dret a definir el patrimoni compartit? Les misses, les imatges i els gestos oficials es venen com la preservació d'una memòria col·lectiva, però el que realment fan és mantenir i refermar la confessió històricament dominant al centre de la vida pública.

El Diccionari català-valencià-balear diu que ser un cul d'església és ser una persona que va massa a l'església. El president del Consell i la resta de representants haurien de vetllar perquè les institucions i l'Església mantinguin una separació efectiva. Perquè els esforços per construir un Estat aconfessional han estat durs, llargs i difícils. La fe és lliure, però una institució pública que penja sants a les façanes i baixa banderes davant una icona religiosa no altra cosa que convertir la tradició en una declaració política.