Els ajuntaments tenen la clau per reduir la pressió turística i no la fan servir

PalmaNomés un ajuntament de Mallorca ha aprovat reduir places turístiques. Mentre el debat sobre el decreixement i la contenció s’eternitza al Consell de Mallorca i al Parlament, Artà ha trobat la manera de llevar pressió turística al municipi sense haver d’esperar que les institucions supramunicipals facin efectives mesures concretes de decreixement de places turístiques.

L’estratègia que ha seguit l’Ajuntament d’Artà és molt senzilla i a l’abast de tots els municipis de Mallorca:adaptar-se al Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics de Mallorca, el PIAT, l’instrument d’ordenació territorial que regula l’activitat turística a tota l’illa. Amb la mesura, aprovada inicialment per ple sense cap vot en contra el setembre passat, es modifiquen les Normes Subsidiàries per establir un sostre de places turístiques que fa efectiu un decreixement real del 20% al municipi, en sòl urbà i en sòl rústic.

El PIAT fixa un sostre de places turístiques, distribueix els usos i les places per zones i estableix criteris perquè els ajuntaments adaptin els respectius planejaments urbanístics. Adaptant-s’hi, Artà ha posat damunt la taula una contradicció:per què si el debat de la saturació està insistentment damunt la taula no ha estat fins ara que un ajuntament ha aprovat una mesura d’aquestes característiques?

Un termini caducat

El Consell de Mallorca va aprovar el PIAT el juliol del 2020. L’instrument establia que els ajuntaments tenien un termini de quatre anys per adaptar-s’hi, un període que acabà el juliol del 2024. Des d’aleshores, només un municipi ho ha fet:Palma;i Artà, ha aprovat inicialment fer-ho.

En adaptar el planejament, un ajuntament pot delimitar on s’admet l’ús turístic i fixar límits municipals. Si aquests límits queden per davall de les places actuals, poden frenar el creixement i obrir la porta a una reducció progressiva. Tot i que aquesta fórmula no suposa una retallada automàtica de llicències vigents, sí que permet un cert marge perquè els planejaments municipals fixin uns màxims de plaça per hectàrea, d’acord amb la classificació del sòl. Seria aquest màxim el que permetria, en determinats casos, contenir l’oferta, com ha passat a Artà.

“Si tots els municipis s'adaptassin al PIAT, a la majoria els suposaria una reducció de l’oferta de places turístiques”, explica la geògrafa especialitzada en planejaments, Margalida Mestre. Els ajuntaments, assegura, “tenen la potestat de posar ordre pel que fa a capacitats màximes”.

El termini de quatre anys perquè els ajuntaments s’adaptin al PIAT va caducar el juliol del 2024, fa més de dos anys. Per a Mestre, el fracàs de l’exercici de les competències pròpies per part dels ajuntaments, sense haver d’esperar l’ajut de les institucions supramunicipals, “és una barreja de manca de voluntat política, processos llargs i complexos i desconeixement”. El PIAT marca també que, en cas que els ajuntaments no s’hi adaptin, el Consell podrà actuar de manera subsidiària, però tampoc no s’ha fet. “Si un ajuntament incompleix i no adapta el planejament a una norma o pla superior, no hi ha cap mesura coercitiva i, per tant, ningú no ho fa”, adverteix un advocat i expert en urbanisme. “Si un ajuntament no compleix, tanmateix, no té cap conseqüència”, lamenta. “Els ajuntaments no s’adapten perquè suposaria limitar la capacitat turística i s’estimen més viure sense normes”, conclou.

Mesures que no ataquen l’arrel

L’Ajuntament de Palma ha tancat la porta a noves places a habitatges i podria reduir-ne el nombre amb el temps. El maig del 2026 aprovà definitivament una modificació del Pla General que prohibeix noves places d’estades turístiques a tot el terme municipal. Si bé la ciutat tenia 4.473 places repartides en 632 habitatges, la mesura elimina una previsió de 374 noves places.

El batle d’Artà ha reconegut que altres ajuntaments s’hi han posat en contacte arran de l’aprovació de la mesura, tot i que no revela quins. Això demostraria un cert interès per seguir les passes del municipi del Llevant. Ara bé, si es té en compte que a Artà el procés ha durat més d’un any, difícilment cap consistori podria aprovar una mesura semblant abans de les eleccions municipals del pròxim mes de maig.

Més enllà de Palma, la mesura d’Artà és l’única que ataca la reducció del sostre municipal de places turístiques, tot i que hi ha hagut altres municipis que han impulsat mesures de naturalesa diferent, com l’ordenació de cotxes i aparcaments o de contenció de l’expansió urbanística.

Campanet i Capdepera, per exemple, han aprovat no aplicar l’excepció autonòmica que permet obtenir places turístiques en edificis catalogats. En el cas de Sóller, un dels municipis més saturats, s’han limitat a actuar sobre els vehicles en punts concrets. Ho ha fet mitjançant la construcció d’aparcaments dissuasius per a 508 places, fet que ha estat criticat per la societat civil, que demana solucions orientades a reduir el col·lapse turístic i residencial del municipi. “Tants d'aparcaments posaràs, tants n'ompliràs i no arreglaràs la saturació de la carretera ni el caos circulatori; no alleugeriràs res. Ha de venir menys gent. Sóller no ha posat en marxa cap mesura de contenció”, critica Bartomeu Miró, activista solleric.