Company: “Exigir el català a la sanitat és generar rebuig”

PalmaEl president del PP balear, Biel Company, assegura que l’exigència del català com a requisit en la sanitat implica “rebaixar la qualitat sanitària i anar contra un servei bàsic”. A més, defensa que les llengües pròpies de les comunitats bilingües “no es poden utilitzar políticament” ni tampoc “per generar confrontació i odi en la societat”.

El líder dels populars balears ha fet aquestes declaracions a Vitòria, on ha assistit al Comitè de Direcció dels Populars d’Àlaba, al qual també ha assistit el president basc del PP, Alfonso Alonso.

Un entrebanc més

Company s’ha referit a la realitat “comuna” que es viu a les dues comunitats, que tenen llengua pròpia, i ha negat que exigint el català o el basc per accedir a determinats llocs de la funció pública “es fomentin més aquestes llengües” sinó al contrari. Per al president del PP de les Illes, d’aquesta manera “no es defensen més les nostres llengües pròpies, sinó que es genera rebuig”.

A les Balears “tenim el problema de la insularitat i, ara, el govern d’esquerres vol afegir un entrebanc més perquè puguem disposar dels millors metges. De les 7.000 queixes anuals que hi va haver en el servei sanitari l’any passat, tan sols 5 varen tenir relació amb la llengua”, ha assenyalat.

Acreditació “incoherent”

El líder del PP balear considera incoherent que es donin “6 punts per acreditar el nivell de català requerit i un sol punt per haver cursatun màster als Estats Units” a l’hora de fer l’oposició per optar a una plaça en el sector de la sanitat. En aquest punt, ha afegit que “coincidim amb el PP basc que, en determinats llocs de la funció pública, es requereixen uns coneixements de la llengua pròpia però en altres s’ha de prioritzar la qualitat del servei”.