Les Caputxines reobriran set espais rehabilitats amb 700 ceràmiques després de l'estiu

PalmaEl monestir de les Caputxines de Palma reobrirà després de l'estiu set espais rehabilitats, com la bugaderia o la xemeneia, entre d'altres, i inclús llocs que mai han estat oberts al públic, com el rebost de l'oli. També s'hi podran apreciar més de 700 peces de ceràmica i una col·lecció de fins a 50 tisores de ferro. Les obres de la reforma han passat per dues fases: la primera va consistir a catalogar tots els béns de l'edifici i fer-ne inventari, mentre que la segona va consistir en la restauració de la planta baixa del monestir, que patia problemes de corc i d'humitat en els paviments. A més, la intervenció arquitectònica ha permès reubicar i recol·locar part del fons etnològic de la institució. Així, s'ha millorat la museïtzació i conservació dels objectes. Les dues parts de la reforma han tingut un cost d'aproximadament 400.000 euros i el Consell de Mallorca –amb la col·laboració del Bisbat– n'ha destinat 275.000 per pagar-ne la segona fase.

El monestir de les caputxines és l'únic convent habitat per monges de clausura que es pot visitar a Mallorca. El vicari de patrimoni del Bisbat, Francesc Vicens Gomila, ha recalcat que la inversió ha estat "important" i que aquestes intervencions "es demanaven fer" perquè el monestir presentava "problemes estructurals molt greus". Vicens ha declarat que s'han eliminat les "intervencions poc respectuoses amb el patrimoni" que es varen fer en el passat i que eren "contraproduents". A més, ha insistit que la rehabilitació d'espais del monestir i la catalogació de tots els béns d'aquest es fan perquè "la ciutat de Palma no s'entén sense aquests nuclis de pau, de silenci i de cultura".

Augment de la partida

El Consell de Mallorca ha incrementat la partida de la Comissió Mixta de 350.000 euros a 500.000 "perquè faci intervencions al patrimoni eclesiàstic", segons ha declarat la consellera insular de Cultura i Patrimoni, Antònia Roca. En la mateixa línia, Roca ha manifestat "la importància de dur a terme tasques com aquestes per conservar el testimoni de l'evolució arquitectònica de Mallorca".

Per la seva banda, els conservadors Jaume Llabrés i Aina Pascual han recordat que "encara queda molt per fer" i han lamentat la poca importància que es dona al museu perquè "té el clixé de convent". "Si fos un museu oficial tindria més importància", ha sentenciat Llabrés.