TOCAR TERRA

Les bones taronges

Arqueologia i paisatge rural

La ruta entre Sencelles i Costitx ens descobreix camins i camps interessants

La ruta arqueològica Sencelles-Costitx és una bona proposta per conèixer els monuments prehistòrics més rellevants de la zona. Es tracta d’un recorregut que es pot fer a peu, partint de la plaça de Sencelles, i que inclou la cova del camp del Bisbe; els talaiots de Son Fred, Binifat i les talaies de Can Xim; el santuari de Son Corró i el poblat del Turassot, ja a prop de Costitx. La ruta no tan sols permet veure aquests monuments, sinó que transcorre per uns camins i uns camps interessants, poc transitats i que també són una mostra paisatgística d’interès cultural en la qual se succeeixen les garrigues, els alzinars, els camps de conreu i les tanques de paret seca, amb la qual cosa podem constatar la ràpida evolució d’aquests paisatges de l’interior de Mallorca.

Fruita bona i els sucs de taronja

El producte que es fa servir és fresc i de molta qualitat

L’associació de productors de fruita ha restringit molt la seva activitat. Amb els anys, la seva base associativa ha minvat i en l’actualitat les seves funcions de comercialització se centren en la taronja per fer suc. Així i tot, el volum de taronja dels productors que comercialitzen a través de Fruita Bona s’acosta a les 2.000 tones, a les quals s’han d’afegir alguns centenars més de tones d’altres procedències que necessiten per atendre la demanda quan les seves taronges no els basten. La immensa majoria d’aquestes taronges es comercialitzen processades com a suc fresc de taronja, en bona mesura dirigides al sector hostaler i de restauració. Ofereixen un producte de gran qualitat i frescor que s’ha de servir i consumir en un marge de temps molt limitat.

Cooperativisme a Sóller

Defensa l’agricultura i les produccions agràries de la Vall

L’any 1899 un grup de pagesos i propietaris de Sóller, sota l’impuls del sacerdot Josep Rullan i Mir, constituïren el Sindicat Agrícola Solleric. Era la primera cooperativa agrària constituïda a les Balears, dedicada a comprar subministraments i a comercialitzar les produccions dels socis, a més de defensar els interessos de l’agricultura. Aquesta entitat, cent vint anys després, transformada en Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu, continua activa, dedicada a defensar l’agricultura i les produccions agràries de la vall de Sóller. No tan sols és la cooperativa més antiga de les Balears, sinó que és l’única de les cooperatives anteriors a la Guerra Civil que ha superat tots els problemes que s’han presentat. Aquest cap de setmana se celebren les XIV Jornades d’Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, dedicades al món i el paisatge rural i pagès de la Vall, coincidint amb els 120 anys de la Cooperativa.

Agricultura sollerica

S’enfronta a un futur incert a causa de les grans produccions mundials

Sóller és un espai agrari privilegiat en el qual durant generacions s’han aprofitat a la perfecció totes les possibilitats que ofereix el territori. En el cas de l’agricultura, s’ha fet a través d’una combinació de l’olivar i els tarongers, amb produccions exportades des del Port de Sóller, que en el segle XIX aconseguiren una gran incidència sobre el mercat europeu i contribuïren que els sollerics, després d’instal·lar-se com a comerciants de fruita al llarg del litoral valencià, controlassin una part significativa del comerç de la fruita a França, amb presència en altres països com Bèlgica i Alemanya. En el transcurs del segle XX tot això va canviar. Ara els horts de Sóller es troben amb la incertesa d’un futur en el qual les grans produccions mundials, amb centenars de milers d’hectàrees en producció, condicionen un mercat en el qual sovint els preus van a la baixa, la qual cosa contrasta amb els elevats costos de producció dels tarongers sollerics.

La taronja de Sóller

És un producte molt ben valorat pel consumidor i amb varietats autòctones

La taronja de Sóller és una fruita coneguda i ben valorada pels consumidors de Mallorca, però la seva producció està vinculada a petits horts, amb arbres antics i amb una gran diversitat varietal, que de vegades es presenten en un conreu de marjades de difícil mecanització. El fet de disposar d’una taronja diferenciada i reconeguda pels consumidors, amb varietats autòctones com la canoneta i la peret, i l’existència de la cooperativa són actius que fan possible que els agricultors sollerics tinguin opcions de futur en un mercat molt competitiu. Els valors paisatgístics i culturals del paisatge solleric, a més dels agroalimentaris, converteixen l’objectiu de recuperar i millorar aquests tarongerars en un objectiu estratègic.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF