PalmaNo és casualitat que les zones amb més incidència del coronavirus de Palma siguin, al mateix temps, les de menor renda per habitant. Son Gotleu, amb una taxa de 7,28 casos de covid-19 diagnosticats per cada mil habitants, és la zona bàsica de salut amb major incidència de la malaltia de totes les Balears, segons el darrer informe del Servei d’Epidemiologia de la Conselleria de Salut, del 25 d’agost. Alhora, l’atles de distribució de la renda de la llar de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) del 2019 -amb dades del 2017- el situa com el barri més pobre de Palma, amb uns ingressos anuals mitjans d’uns 5.400 euros per persona. Son Gotleu és, a més, el cinquè barri de Ciutat amb més densitat de població: 342 habitants per hectàrea.
La segona en el pòdium de Zones Bàsiques de Salut (ZBS) amb una taxa més elevada de contagi és l’Escola Graduada, amb 6,36 infectats per cada mil habitants. Situada entre la zona de Foners i el barri de la Calatrava, aquesta zona té la particularitat d’abastar una part de la població que viu a Canamunt -arribant fins a la plaça de Cort- i part de la dreta de les Avingudes -fins al carrer Joan Alcover-. El ventall d’ingressos anuals és, en aquest cas, molt més ampli i va dels 11.043 euros als 20.871.
Dins les deu zones amb pitjors resultats de contagis de les Illes -totes entre els cinc i sis casos per cada mil habitants- també es troben alguns dels barris més vulnerables de Palma. És el cas de Son Rutlan-Aragó, amb una taxa de 5,84 i àrees amb una renda mitjana de 8.552 euros; Emili Darder (la Soledat), amb una taxa de 5,29 i una renda d’uns 7.268 euros, i Pere Garau, amb una taxa de 5,06 i rendes de prop de 8.221 euros. A l’altre extrem del llistat es troba la ZBS de Na Burguesa-Palmanova, enmig de Palma i Calvià, on la taxa de contagis és d’1,67 casos. Aquí, en canvi, la renda anual per persona gairebé duplica la de les zones més castigades pel virus, amb una mitjana de 19.345 euros. Tot i això, en el conjunt de les Balears, els punts amb menor incidència del virus es troben a Menorca -Ferreries, amb una taxa de 0 casos; es Banyer (Alaior) i amb 0,08; Verge del Toro (Maó), amb 0,28-.
Cal tenir en compte, però, que les zones bàsiques disten molt les unes de les altres quant a superfície i població que abasten, atès que la seva delimitació no depèn de cap d’aquests factors. Sigui com sigui, les dades epidemiològiques que ofereix Salut desagregades per ZBS inclouen els resultats de persones amb targeta sanitària i, a més, els resultats de les PCR fetes en centres privats.
“Com pitjors condicions de vida, pitjor salut. Això passa ara amb el coronavirus i passa amb tot”, explica la doctora en Filosofia i Sociologia i professora de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Maria Gómez. I això es veu especialment agreujat a les Balears, “una de les comunitats amb major desigualtat entre rendes altes i baixes” i “amb menys espai a l’habitatge per persona”. Gómez associa els ciutadans amb menys recursos al fet de conviure amb “més gent en una mateixa casa, fer menys teletreball i utilitzar més el transport públic”; factors que afavoreixen el contagi del virus i dificulten l’aïllament. En aquest sentit, la sociòloga apunta que l’administració ha tingut “una mentalitat de classe social mitjana-alta” a l’hora de pensar les restriccions, “sense pensar en totes les persones amb condicions diferents”.
Desigualtat també en les PCR
El nombre de proves diagnòstiques fetes a la població, per zones, ja és subjecte d’estudi. Un grup d’investigadors de la fundació Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa), format per Albert Pou, Antoni Colom i Josep Muncunil, analitza les PCR fetes en la primera onada a les Balears i ja ha detectat que se’n varen fer menys a les classes socials baixes que a les altes. També han vist que “la gent amb pitjor nivell socioeconòmic ingressava més en Unitats de Cures Intensives (UCI)”, afirma Albert Pou. Alguns dels motius que es plantegen, segons Pou, són “el retard en consultar els símptomes [als serveis de salut] i les patologies de base”, ja que “està comprovat que la gent amb menor renda econòmica n’acumula més i té un nivell de salut inferior”.
Aquesta població és la més afectada per la pandèmia. Com a mesura pal·liativa, en el cas de Son Gotleu, el Govern balear estudiava fer un cribratge massiu a mitjan agost, però el portaveu del Comitè de gestió de malalties infeccioses del Govern i expert en epidemiologia, Javier Arranz, dues setmanes després ho descarta i diu que no s’ho han “plantejat així”. “S’estan ampliant les proves amb preses mòbils [com ara autobusos del Banc de Sang]. Més que res són tests selectius, en zones d’un barri o en una població concreta”, afirma. La principal dificultat que han trobat per fer tests massius al barri ha estat aïllar tothom que es faci una PCR i per això el Govern ha anunciat aquesta setmana un protocol d’acció comunitària. Vol conscienciar i facilitar la quarantena amb l’ajuda dels serveis socials.
Son Gotleu se’n ressent: “Som més i hem de viure tots junts”
Les terrasses del carrer que travessa Son Gotleu -Indalecio Prieto- ja són totes plenes a les onze del matí. Tot i que la mascareta es manté present a les cares de la gent que camina d’una banda a l’altra, desapareix tot d’una que arriben al bar, on no hi ha distància de seguretat. Viviana Patiño, una colombiana que viu a Palma des de fa més de 20 anys, observa els homes asseguts a l’exterior d’un restaurant de kebabs i es queixa que no s’hi compleixen les normes. “Per sort no visc aquí, però cada vegada que he de travessar el barri vaig molt alerta perquè a casa tenc el marit amb MPOC [Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica]”, explica. “Sempre ens toca als pobres. Clar, com que som més i hem de viure tots junts...”, lamenta Luisa Fernández, en referència als contagis, mentre fa coa per entrar al banc. Mircea-Gheorghe Nuta és un dels autònoms que pateix els efectes de la pandèmia. “El primer tancament el vàrem aguantar, però amb el segon, els nostres fills patiran”, adverteix. Nuta du una botiga de segona mà i denuncia que els 600 euros d’ajuda mensual que rep no són prou per fer front als més de 1.000 que té de despeses.
Uns carrers més enllà del comerç de Nuta hi ha el centre de salut de Son Gotleu, on aquesta setmana s’ha desplaçat una unitat mòbil del Banc de Sang per fer proves PCR. Esperant el seu torn es troba Juan Martínez, un pare jove amb la seva filla de menys d’un any, que fa un dia que pateix símptomes compatibles amb el coronavirus. “Ara que no faig feina, em puc permetre aïllar-me amb ella. Però si fos la seva mare, no podria perquè la seva feina es considera essencial i no pot teletreballar”, explica.
Amb l’objectiu de fer front a aquestes situacions, l’Ajuntament de Palma ha creat un equip coordinador amb tècnics de l’àrea de Benestar Social i de la Conselleria de Salut. Aquests notificaran els casos de persones que han d’estar confinades i tinguin dificultats per fer-ho. La Regidoria els oferirà ajudes tant econòmiques com de cures; i en els casos que no puguin aïllar-se a casa, ho podran fer en un hotel habilitat.
DEU BROTS NOUS EN UNA SETMANA A LES BALEARS
Les Balears ja acumulen 98 brots actius de coronavirus, amb els darrers 10 nous d’aquesta setmana que va notificar Salut divendres. Les darreres xifres de contagis al tancament d’aquesta edició se situaven en els 9.297 positius, amb 230 casos nous divendres. Els contagis actius, però, eren 2.156. Així mateix, els ingressos als hospitals continuen en ascens i es mantenien en 356, 58 dels quals corresponien a les UCI. La pitjor situació es troba a les residències de gent gran, on ja hi havia 150 usuaris positius actius.
![“A les Illes tenim una tempesta perfecta per crear més desigualtats” Maria Antònia Carbonero](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
