Societat 02/12/2023

Així serà la societat illenca d'aquí a 20 anys: fragmentada i desigual, però mobilitzada i autònoma

Les previsions d’una renda per càpita encara inferior, el descens de la natalitat i l’avenç del canvi climàtic condicionen el futur a mitjà termini de la població balear, que afronta aquests reptes més participativa i longeva que mai

7 min
La societat illenca s'enfronta a un envelliment important en les properes dècades.

PalmaEns haurem convertit en refugiats climàtics a causa de la pujada de les temperatures o la pujada del nivell de la mar? Els robots s’hauran incorporat a la vida domèstica per suplir la pèrdua de les cures familiars? Veurem mestissatges entre estrangers i residents que donin lloc a una nova identitat catalanoalemanya, per exemple? En els propers 20 anys, la societat illenca s’haurà d’enfrontar a uns reptes que condicionaran la seva forma de vida. Per analitzar com serà el futur a mitjà termini de la població balear, i evitar caure en la distopia, l’ARA Balears ha consultat una desena d’experts –en geografia, demografia i economia, entre d’altres– que projecten un escenari complicat, però optimista. Si bé sociòlegs com ara Maria Antònia Carbonero assenyalen que “les desigualtats creixeran” i que –com diu el demògraf Pere Salvà– la societat estarà “més envellida”, altres fonts acadèmiques com el geògraf Macià Blázquez apunten a una població més “mobilitzada” o, fins i tot, “autònoma”, segons la psicòloga Carmen Orte. 

Demografia

La identitat d’una societat fragmentada i en creixement constant

El turisme i la migració són dos dels factors que més condicionaran la demografia de les Balears, on l’Institut Nacional d’Estadística preveu que la població superi els 1,5 milions de persones d’aquí a només 15 anys. Això suposa un creixement d’un 25%, el més elevat de tot l’Estat. Actualment, ja hi viu més gent nascuda a fora que a les Illes. “La migració sempre ha estat la raó de ser d’aquestes illes, i no serà un problema”, avança l’antropòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Alexandre Miquel, qui recorda que l’arribada de nouvinguts i el turisme suposaran el mateix risc per a la llengua que “els defensors del castellanisme absolut” o “les classes benestants que mantenen el castellà com a llengua pública i reserven el català als àmbits privats”.

Quant a l’arribada –i estada més o menys llarga– dels estrangers del nord d’Europa, Miquel té clar que no donarà lloc a “una societat més cosmopolita”. “Es podria dir que aquestes illes són multinacionals, però les classes socials a les quals pertanyen les persones d’aquests orígens fan que no es produeixi una mescla amb la població local. Tenim una societat turística, on uns treballen per a l’oci dels altres i on l’adquisició d’habitatges dona lloc a la gentrificació. La conseqüència és una població cada vegada més segmentada”, insisteix. En referència també al turisme, Miquel alerta que “molta gent deixarà de venir a conseqüència de la pujada de les temperatures o l’augment del nivell de la mar”, la qual s’estima que sigui d’entre 57 i 75 cm a final de segle, i que faci retrocedir les platges de les Balears entre 7 i 50 metres. “Això provocarà que l’oferta turística sigui més oberta: es permetran coses que, fins ara, no es podien fer, perquè el capital turístic necessita crear nous objectes de consum”, exposa l’antropòleg. 

De fet, segons el catedràtic de Geografia Humana de la UIB, Pere Salvà, el canvi climàtic forçarà desplaçaments dels mateixos residents de l’Arxipèlag. Salvà anomena “transeünts climàtics” els illencs que, en un futur no tan llunyà “hagin de fugir de la calor excessiva i se’n vagin cap a llocs que donin una solució climàtica, dels quals ja hi ha molts exemples”. És el cas dels mallorquins, menorquins o pitiüsos que compren cases a Astúries per anar-hi a passar els estius. El demògraf apunta que no suposarà una migració, però sí que preveu que “vagin a passar-hi llargues temporades, gràcies a les possibilitats que permet el teletreball”. Així, el fet de “no voler conviure amb el turisme de masses ens convertirà en una mena de refugiats climàtics per oci o qualitat de vida”.

Ara bé, el principal condicionant per al futur de la societat illenca, segons Salvà, és que “anam cap a un envelliment molt important”. “En aquests moments, gairebé un 17% de la població és major de 65 anys, però es preveu que en els propers anys un quart de la població sigui major, mentre que la taxa de regeneració –els menors de 15 anys– serà de prop d’un 10%”, assenyala el catedràtic. I la clau, en aquest cas, està en els naixements, que l’INE preveu que siguin inferiors a les morts almenys en els 15 anys vinents. “Si poguéssim fer una comparació a escala mundial, les Balears tindríem una de les taxes més baixes de fecunditat, que és d’1,1 naixements per dona, mentre que la recomanable és de 2”, subratlla Salvà en aquest sentit. D’acord amb els càlculs del demògraf, el creixement vegetatiu de la població illenca estarà estancada fins pràcticament el 2048, quan “doni fruit el baby boom que hi va haver el 2008”, abans de la crisi.

Societat

Una població desigual, però autònoma i longeva, que haurà de defensar el medi

Per compensar aquest canvi en la piràmide poblacional, però, ja no serà suficient la migració, avisen tant Salvà com Maria Antònia Carbonero, directora de l’Observatori Social de les Balears i professora titular de Filosofia i Treball Social de la UIB. I el principal inconvenient serà l’accés a l’habitatge. “Després d’una primera generació, els migrants adapten el ritme de natalitat al lloc on són. A més, les dificultats per tenir una casa no permetran instal·lar-se a aquella gent que ve per feina i, per tant, fa pensar que no augmentarà la natalitat per aquesta via”, manté Carbonero, qui no considera que el problema sigui que “som massa persones, sinó l’estil de vida que tenim i l’activitat econòmica”. En aquest punt, l’experta subratlla que “l’especulació de l’habitatge”, juntament amb “la intensificació del model turístic, afavorit pel nou Govern”, donarà lloc a “més desigualtats” i a “una pèrdua de qualitat de vida per als residents”, agreujada per la contaminació i la manca de recursos, com l’aigua.

La sociòloga torna a posar al focus l’envelliment de la població illenca “associat a un increment de l’esperança de vida”. A escala estatal, es preveu que el 2071 l’esperança de vida de les dones sigui de 90 anys i dels homes, de 86: 4,2 i 5,8 anys més, respectivament. Això donarà lloc a una població major “més activa i participativa”, coincideixen Carbonero i Carmen Orte, catedràtica de Pedagogia de la UIB. “Mai no havíem estat una societat tan longeva”, subratlla la psicòloga, qui es mostra optimista quant a això: “La gent té clar que viurà més temps i que ha cuidar el cos; per això, veurem un salt important quant a l’alimentació, l’esport i l’ús de suplements”. A banda d’aquesta “revolució” en la salut, Orte afirma que “cada vegada serem més autònoms”. “No deixarem que ningú prengui les decisions per nosaltres, sobretot per la preparació i el nivell educatiu de les noves generacions de gent gran”, manifesta. Tot això, amanit amb una previsible “ajuda de les noves tecnologies, obligada per la desaparició de la família com a nucli”, argumenta la catedràtica, qui veu viable “que la gent visqui més a casa, i menys a les residències, gràcies a la robòtica”.

Tanmateix, no n’hi haurà prou amb cuidar el cos, si no cuidam el medi ambient, tal com destaca la professora i doctora del Departament d’Economia Aplicada de la UIB Cati Torres. “Necessitam una mobilització social importantíssima que pugui pressionar les institucions. Hi ha molta gent conscienciada individualment, però cal fer xarxa, educar, fer debats i divulgar”, aconsella Torres, qui assegura que “l’escalfament global farà que les nostres regions siguin idònies per a espècies invasores” o que “bacteris com la Xylella persisteixin més”. Ara, juntament amb Torres, la catedràtica de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i directora de l’Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat (Oimo), Joana Maria Seguí Pons, lamenta que hem retrocedit en mesures de sostenibilitat. Els governs del Partit Popular volen revertir el carril VAO des de l’aeroport, el límit de 80 km per hora la via de cintura i la gratuïtat del transport públic. “Palma havia de tenir una Zona de Baixes Emissions aquest mes de desembre, segons marca la norma europea, però han demanat una pròrroga. Tanmateix, la solució és tenir un transport col·lectiu adequat, perquè l’ús que se’n fa a Mallorca és només d’un 9% (abans de la gratuïtat) ”, comenta Seguí. Si bé les previsions més pessimistes calculen que el 2050 les temperatures hauran pujat 3,5 graus, l’experta considera que “encara som a temps de prendre mesures reversibles”.

Economia

Descens de la renda per càpita, mentre que el turisme lluita per sobreviure

Quant a la font principal d’ingressos d’aquesta societat del futur, l’economista Pau Monserrat alerta que el turisme s’haurà d’enfrontar als efectes del canvi climàtic i a l’eliminació de la mà d’obra amb la revolució tecnològica. “Tenir una activitat en què el component humà és tan important ens donarà més llocs de feina que altres sectors, com l’indústria”, diu Monserrat, qui tampoc nega la més que probable desaparició de llocs de feina amb la pujada de les temperatures. Juntament amb això, el capital que serà necessari per implementar intel·ligències artificials també generarà desigualtats, segons l’expert. La bona notícia és que el fet que “la mateixa societat no necessitarà donar feina a tothom” farà que “tenir una renda mínima ciutadana sigui una realitat pràcticament segura” d’aquí a dues dècades. Sobre com es podrà sufragar això, Monserrat suggereix algunes propostes que hi ha damunt la taula, com que “els robots paguin la seguretat social” o que “les empreses tecnològiques hagin de pagar als ciutadans per usar les seves dades”.

Enmig d’aquest escenari, l’economista i vicedegà de la Facultat de Turisme, Tolo Deyà, aporta una dosi de realitat: “La renda per càpita ha patit un descens, i els indicadors mostren que continuarà en aquest sentit. El PIB (Producte Interior Brut) no creix al mateix ritme que la població, i això indica que la productivitat no és el nostre fort en aquests moments”, explica. Per frenar aquesta evolució, Deyà només veu un escenari possible, que és “un model de valor afegit, és a dir, no de turistes rics, sinó basat en empreses de tecnologies aplicades al turisme”, el qual “no pot ser de cap altra manera que sostenible”. L’economista comenta que això suposarà “la desaparició de certs segments, com ara el turisme de gatera” o el considerat low cost, tenint en compte que la pujada de preus en el sector turístic serà inevitable, si es vol fer qualsevol limitació, ja sigui de places hoteleres o de connexions aeroportuàries.

Davant això, el geògraf Macià Blázquez es mostra reticent: “És un decreixement fake, suposa que només puguin venir alguns, no promou l’equitat i suposa el perill que ens convertim en un paradís fiscal, com Puerto Rico, Hawaii o les Bahames, un refugi només per a les elits”. Igualment, aquesta exclusivitat implica una major “privatització dels espais públics, inclosa la natura”, afegeix. Per combatre el desassossec, Blázquez recorda que l’acadèmia fa feina “per potenciar una democràcia informada i generar debats que evitin deixar la societat desposseïda”. El resultat, conclou, serà “una població més empoderada i mobilitzada, tal com ha demostrat ser la illenca quant a la defensa del territori i la identitat pròpia”.

I com voldrien que fos la societat?

Joan Miralles
Margalida Ramis
Andreu Grimalt.
stats