Reforma de la PAC
Fa la impressió que ens trobam davant un disseny continuista
Dilluns passat, el senyor Ricard Ramon, cap d’unitat adjunt de perspectives de la PAC de la Direcció General d’Agricultura de la UE, va explicar davant tècnics i representants del sector, els continguts de la reforma de la PAC. Una explicació senzilla i clara feta per un home que domina bé el tema. Encara és prest per saber on s’ajaurà en Gelat, però fa la impressió que ens trobam davant un disseny continuista, sense grans canvis pel que fa al primer pilar, el dels ajuts directes, encara que redueix el suport de la UE al desenvolupament rural i planteja que siguin els Estats els que en posin dels seus. Pel que respecta al que pugui passar a l’Estat, no és fàcil que les comunitats autònomes més beneficiades estiguin disposades a cedir part del que tenen, per tant no es veu a l’horitzó una redistribució trasbalsadora, ni en un sentit territorial ni d’unes explotacions a les altres. El més positiu és que el muntant global d’ajuda es pot veure poc afectat.
La insularitat
Les ajudes associades són positives
Per a les Illes Balears el fet insular és important que tingui un tractament. Ho ha plantejat al nou ministre el conseller Vicenç Vidal, i hi ha afegit el tema de la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. Aquests són temes que poden decantar la balança per una reforma que en lloc de perjudicar ajudi de bon de veres els nostres agricultors. Mentre estam a l’espera d’un REB amb cara i ulls, és necessari que la insularitat es reconegui en el disseny de la nova arquitectura d’intervencions dins el sector primari. Les ajudes associades (oví, vacum de llet, fruits secs), que ja representaren un primer reconeixement del fet insular, són positives. Com també ho és la definició de tot el territori balear com a zona desafavorida. Són aspectes, juntament amb la delimitació de les zones agronòmiques, d’importància si es volen fer viables les activitats agràries.
Carn de qualitat
La Conselleria d’Agricultura ha desplegat mesures
El tema de la carn és essencial per al futur de la nostra agricultura. En cap de les espècies, des de l’aviram al vacum, passant per l’oví, caprí i porcí, no es pot cedir més terreny, si no volem arribar al desert agrari i alimentari que es veu a l’horitzó. La identificació de les carns locals, el manteniment dels escorxadors, així com l’aprofundiment en les produccions de qualitat, són indispensables. La Conselleria d’Agricultura ha desplegat mesures per donar suport als ramaders, de manera que la carn de xot mallorquí ja és a les portes de sortir al mercat. El moment econòmic, de recuperació d’activitat, és favorable. I el descrèdit de la carn de baratura, amb les dates de caducitat canviades o sense garanties de traçabilitat, és creixent. Les produccions càrnies locals tenen una oportunitat.
Plantacions d’ametlers
Les mesures contribuiran a renovar els arbres
El remei contra la Xylella sols pot ser la recuperació de la professionalitat agrària i l’impuls a l’arboricultura productiva. Es tracta de fer paisatge, ben cert, però sobretot es tracta de fer que aquest paisatge generi una renda digna per a qui el manté i que, per tant, no es faci malbé en poc temps. Per això és important l’impuls que vol donar la Conselleria d’Agricultura a les noves plantacions d’ametlers, garrovers, albercoquers, pruneres, figueres i oliveres, amb un milió d’euros procedent de l’impost de turisme sostenible. També ho és l’increment del percentatge de subvenció en les ajudes de desenvolupament rural per a noves plantacions. Les mesures contribuiran a renovar els arbres, a seleccionar les varietats més resistents i perquè es puguin aconseguir plantacions millors i més productives. Els resultats ja es comencen a veure i són esperançadors.
L’olivar que brosta
L’olivera, en especial de muntanya, és una mica malfeinera
L’any passat va ser el del gran esplet d’oliva. Molta gent que no n’havia fet mai va poder tenir el seu oli. Enguany no serà igual. L’olivera, en especial l’olivera de muntanya, és una mica malfeinera i darrere les bones anyades en solen venir d’altres de més magres. Les pluges que en quasi tots els sentits han fet molt de bé, per un altre cantó han fet que els arbres hagin brostat molt i això lleva força al fruit, que fins i tot pot caure de l’arbre. En Miquel Oliver de Bàlitx m’ho comentà, sense un excessiu pessimisme, però des del punt de vista d’un home que coneix bé el món de l’olivar. De tota manera els pagesos que duen amb esment les oliveres, segons ell, poden tenir bons resultats. Encara és prest per poder-ho valorar. I s’ha de tenir en compte que no basta tenir olives, després s’ha de tenir manera i manya de comercialitzar-les bé.
