Inca: la ramaderia i la cadena alimentària

Formació i ocupació agrària

Inca està prenent mesures valentes a favor de la pagesia

L’Ajuntament d’Inca està prenent mesures valentes a favor de la pagesia i la bona feina del regidor Biel Frontera comença a donar resultats. A partir del 10 de març s’iniciarà el programa de formació dual que representarà la realització de deu contractes de formació dins tres importants empreses del sector (Agromart, Agromallorca i Es Mercat). Els contractes inclouen un període inicial de tres mesos de formació en el Centre de Formació de l’Ajuntament d’Inca. El finançament va a càrrec del Fons Social Europeu, el SOIB i el Ministeri de Treball. La veritat és que iniciatives ben entrunyellades com aquesta ens fan recuperar l’optimisme i, sobretot, demostren la importància que té el municipalisme en el desenvolupament local i en el suport al sector primari.

Centre agrari i ramader

Inca pot obrir una instal·lació de sacrifici d’aviram, que serà l’única a Mallorca

El bon treball de l’Ajuntament va en paral·lel a l’activitat de la Cooperativa Pagesa d’Inca, el grup de ramaders joves que organitza la mostra d’ovelles i les possibilitats que pot obrir una instal·lació de sacrifici d’aviram, que serà l’única a Mallorca. Encara estam parlant de possibilitats més que de realitats, però hi ha projectes i ganes de dur-los a la pràctica en l’àmbit de les produccions ramaderes de qualitat. Que Inca té una vocació de capitalitat comarcal i de centre comercial ningú no ho pot dubtar, però que estigui consolidant aquesta posició en l’àmbit agroramader i en el terreny del dia a dia del sector s’ha de valorar molt.

El pla de la ramaderia

Gabriel Torrens n’ha presentat la metodologia, el calendari i els criteris

Aquesta setmana, Gabriel Torrens, director general d’Agricultura, ha presentat al Parlament la metodologia, el calendari i els criteris del Pla estratègic per a la ramaderia de Balears. El que impressiona més de la diagnosi és la constatació de la situació injusta que pateix el sector, obligat a pagar uns costos de producció que, en el cas d’alimentació animal, poden arribar a ser un 60% més cars que a la Península. Tots els sectors agrícoles pateixen la insularitat, però és en la ramaderia on els efectes són pitjors, ja que depèn molt d’aliments produïts fora de les Illes. Una de les mesures que s’hauran de potenciar és l’impuls dels farratges i cereals de producció local, vinculat al suport de la ramaderia extensiva.

Mesures a favor dels pagesos

els venedors cada vegada estan més atomitzats i són més dèbils

El Ministeri d’Agricultura ha promogut aquesta setmana passada un paquet de mesures que vol donar resposta a les reivindicacions agràries. Les noves actuacions miren d’introduir elements de justícia i equitativitat en les relacions comercials dins la cadena alimentària. El problema es pot sintetitzar dient que els compradors són cada vegada més pocs i més poderosos i els venedors cada vegada estan més atomitzats i són més dèbils, amb la qual cosa qui paga la festa és el pagès, sotmès a uns increments de costos que mai podrà compensar amb els preus de venda. Vet ací que el Ministeri vol limitar les pràctiques comercials abusives, com la venda a pèrdues o les falses promocions, però també incorpora l’obligatorietat que en els contractes es faci constar que el preu de compra no és inferior als costos de producció. Aquesta disposició, en cas que s’aplicàs, tindria conseqüències immediates a favor dels agricultors i no necessàriament hauria de repercutir en un augment dels preus per als consumidors, sinó que redistribuiria els increments de costos al llarg de tota la cadena quan ara sols corren a compte del pagès.

La visió des de Balears

Si volem aprofitar el nou model, s’haurà de fer un esforç per vertebrar el sector

No se’ns ha d’escapar que aquestes mesures, si arriben a ser operatives, tindran el seu major efecte en les relacions entre els grans operadors de la cadena alimentària, en els negocis de les grans empreses compradores amb un reduït nombre d’operadors molt estructurats. En el nostre cas tenim un problema previ: la debilitat del nostre sector productiu a l’hora d’accedir als mercats amb condicions competitives. La causa de fons ja l’hem comentada i no és una altra que el fet que els costos de producció són molt superiors als de la Península. Això ha contribuït a una manca d’organització i de volum que limita la competitivitat del nostre sector. Si volem aprofitar el nou model, la seva aplicació haurà de ser efectiva a totes les comunitats autònomes i, a la vegada, s’haurà de fer un esforç per vertebrar el sector.