MEDI AMBIENT

Emissaris: un problema de gestió i prioritat de l’Administració

Els vessaments residuals mal depurats contaminen i fan que disminueixi la fauna i la claredat de l’aigua

L’impacte humà sobre l’ecosistema és un fet i hi ha un ampli consens científic que avala la tesi segons la qual l’espècie humana és responsable directa dels desequilibris medi ambientals. Si bé és cert que els canvis climàtics s’han succeït també de manera natural, l’actual està íntegrament causat i accelerat per les activitats humanes. En el cas de les Illes Balears, per la condició de ser un territori limitat i excessivament poblat en relació amb la seva superfície, l’ecosistema comença a mostrar la seva incapacitat per regenerar-se. La mar, en aquest sentit, és un bon indicador per comprovar com està de deteriorat el medi natural del qual depèn la vida de tots els éssers vius, inclòs l’humà.

Emissaris: principal causant

Els emissaris fa dècades que vessen a la mar residus orgànics més ben depurats o pitjor. Com explica l’enginyer industrial i exdirector de l'antic  IBASAN (Institut Balear de Sanejament) Juan Mateo Horrach, “ha estat una de les solucions, perquè durant molts d’anys no existien altres alternatives tècnicament viables, però això ha canviat”, ja que segons explica Horrach, “tenim una capacitat tècnica de poder transformar aigua residual en quasi potable que es podria utilitzar per a reg agrícola, ús urbà i jardineria”. Per a aquest enginyer la solució seria suprimir els emissaris, atès que “ens obligaria a realitzar un procés de depuració molt més eficaç”. A més, destaca que amb el cànon que es recapta “hi ha suficient per invertir en polítiques d’aigua”. Respecte a la gestió, Horrach creu que “el govern central no ha fet inversions i l’autonòmic no ha gastat el cànon; el problema és que l’administració no dona la importància que té aquest assumpte”.

Aquesta setmana el GOB ha demanat al Govern que “activi les previsions del decret de la posidònia sobre els abocaments a la mar”. Els ecologistes calculen que 17 depuradores que només compten amb tractament secundari estan abocant via emissari, 7 de les quals podrien estar afectant directament praderies. “Anualment s’estarien abocant a la mar un total de 75,9 milions de metres cúbics d’aigua procedent de 31 depuradores”, segons explica el GOB. El 35% d’aquest volum -afegeix- correspondria a depuradores que no tenen tractament terciari i que, per tant, tractarien l’aigua de manera insuficient pel que fa a microorganismes i nutrients.

Proliferació de microalgues

Els continus vessaments d’aigües urbanes insuficientment depurades i residuals de les badies de Palma i Alcúdia, especialment, dipositen al fons marí una capa de matèria orgànica que permet la proliferació de bacteris que consumeixen l’oxigen i produeixen àcid sulfhídric, que és tòxic per a la vida dels fons. A més, a la columna d’aigua proliferen microalgues a causa de l’aportació de nutrients urbans i agrícoles. El col·lectiu Mallorca Blue explica a l’ARA Balears que “es perd biodiversitat, l’aigua es tenyeix i es degrada la posidònia”. A més, això “dificulta el procés pel qual les praderies realitzen la fotosíntesi correctament”, atès que l’aigua perd transparència. Destaca també que “és especialment greu perquè passa als primers quinze metres de profunditat, on la gent es banya i on l’aigua es renova menys”.

Segons l’Institut de Ciències del Mar (ICM), els vessaments de fertilitzants agrícoles i de nutrients urbans, la transformació dels ecosistemes naturals en urbans (amb la construcció de port i espigons) que alteren la circulació dels corrents marins, a més del progressiu augment de la temperatura global de la mar i els oceans, afavoreixen la proliferació d’aquestes espècies que poden ser nocives. “A les portes d’un canvi climàtic tot això pot ser un desastre”, afirma Mallorca Blue.

Prioritats i gestió

L’economia turística balear se sustenta en gran mesura en l’atractiu de les seves aigües cristal·lines, a més del sol i la platja. A Mallorca Blue afirmen que “la depuradora de Palma no compleix des de fa dècades la normativa, que protegeix les badies com a zones sensibles per la dificultat de renovació de l’aigua”. En canvi, destaquen que l’empresa pública Calvià 2000 ho gestiona molt bé i que ara inaugurarà una nova infraestructura a Santa Ponça que complirà la normativa. També se n’ha estraneada una a Alcúdia. Si no es respecten els paràmetres establerts, expliquen, “es perd la qualitat de la mar, que és la clau de l’economia balear”. Així i tot, creuen que “una cosa bona que s’ha fet aquesta legislatura és tancar platges, tot prioritzant la salut dels ciutadans, perquè fins ara no es feia encara que els vessaments fa molts d’anys que es produeixen”, afirmen.

L’enginyer Horrach i els activistes de Mallorca Blue consideren que és un problema de gestió i que la mar ha de ser una prioritat política. A més, els activistes admeten que no saben quin dels problemes que afecten la mar és més greu, si l’excés de nutrients orgànics i agrícoles que vessen els emissaris (a través del subsòl, en el cas dels fertilitzants) o la pèrdua “dels monuments naturals que són les cales a Mallorca pels fondejos o la falta de vida animal al litoral per la sobrepesca”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF