TOCAR TERRA

Arròs de marjal a sa Pobla

El règim especial agrari balear

La desfeta del sector primari balear és una evidència bona de demostrar

La reunió, aquesta setmana, entre la consellera Mae de la Concha i el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ha estat una passa més per aconseguir el reconeixement del fet insular en l’aplicació de la política agrària europea. 33 anys després de la incorporació a la Unió Europea encara som en aquestes de demanar el reconeixement d’un fet evident, físic, inqüestionable, però que no s’ha volgut admetre. En aquests anys la desfeta del sector primari balear, a un ritme més accelerat que a la Península, és una evidència bona de demostrar. L’encert de la consellera ha estat plantejar el problema en els seus termes reals i demostrar que es pot resoldre en el marc dels reglaments comunitaris, sempre que l’Estat ho vulgui. La propera passa serà estudiar quines mesures compensatòries es poden incloure en el pla estratègic de la PAC, que entra en vigor l’any 2021.

Fira de l’arròs i la Marjal

És una reivindicació de l’arròs pobler amb la valorada varietat bomba

Des de fa uns dies han començat les activitats organitzades a sa Pobla amb motiu de la V Fira de l’arròs pobler i la Marjal, amb un programa que acaba dia 30. La fira és una reivindicació de l’arròs pobler, un dels productes característics de la marjal, amb la valorada varietat bomba, però que va molt més enllà per aspirar a convertir-se en un mostrador de totes les produccions de sa Pobla, amb un caire cultural remarcable. S’ha de destacar l’organització de la cita gastronòmica ‘Menjar bé a sa Pobla’, fins al 24 de novembre, amb la participació de 16 restaurants, que ofereixen una mostra culinària de primer ordre, amb plats entre els quals destaquen els imponents arrossos bruts i arrossos de calderó. El moment culminant de la fira serà aquest cap de setmana, dissabte 23 i diumenge 24.

Protestes agràries pel preu baix

La UE ha contribuït a aquesta situació en la seva política de tractats comercials

Les organitzacions agràries protesten a Andalusia per la situació dels preus de les produccions hortícoles que posa en perill la rendibilitat de les explotacions. Els agricultors denuncien una situació caracteritzada pels preus per davall dels costos de producció, imposats per les cadenes que dominen el mercat europeu i internacional. Els preus venen marcats, en part, per haver de competir amb uns costos mediambientals, socials i salarials més elevats, amb productes de països on no hi ha les mateixes garanties de qualitat, seguretat alimentària ni condicions sociolaborals. La UE ha contribuït a aquesta situació en la seva política de tractats comercials, en els quals l’agricultura funciona com la moneda de canvi per facilitar els acords.

Els atacs de cans al bestiar

La problemàtica és una conseqüència directa del procés d’urbanització

A certes zones de la Península els ramaders es veuen afectats pels atacs dels llops i els ossos, però amb tota seguretat els danys provocats per aquests animals orats, en proporció, no són comparables als que provoquen els cans a les Balears. Aquesta problemàtica és una conseqüència directa del procés d’urbanització de la ruralia. La construcció de cases i casetes i l’ocupació urbana dels espais abans dedicats a les activitats agroramaderes reporta un conjunt de problemes que tendeixen a expulsar del territori els agricultors supervivents, que són la part més dèbil. Els cans abandonats, o sense estar degudament controlats, pels propietaris fan carn i destrossen les guardes, sovint sense que el pastor tingui cap compensació. El problema no cessa de créixer, tot i que s’han elaborat protocols d’actuació i s’està intentant posar remei a l’assumpte.

Ascens de la sobrassada artesana

A la Península hi ha producció industrial de coses que s’anomenen sobrassada

En el mercat de la sobrassada es constaten tendències que s’haurien d’avaluar. Per una part continua la producció industrial a diferents punts de la Península de coses que s’anomenen sobrassada i no hi tenen res a veure. En algun cas s’utilitza el nom de Mallorca de manera fraudulenta. La comercialització de sobrassada avança, sobretot fora Mallorca, però no és gaire acceptada per un mercat mallorquí que sap que allò tampoc no acaba de ser sobrassada. La producció casolana per a autoconsum disminueix a mesura que minva la pràctica de fer matances. En canvi el mercat més exigent és receptiu cap a les diverses propostes que fan els elaboradors de sobrassada de qualitat i artesana, feta amb carn de porc negre o porc faixat del país, i amb pebre bord de pebre tap de quartí.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF