LA NOTÍCIA del tancament de l’Editorial Moll es veia venir, però no per això deixa de ser una notícia molt trista per al conjunt de la cultura catalana. És obvi que l’editorial que fundà Francesc de Borja Moll fa 80 anys no és una editorial qualsevol. És un negoci privat, però a la vegada conserva una part substancial de la memòria i de la feina que s’ha fet en literatura, història i llengua catalana. En aquests temps que ens han avesat a veure com es rescaten altres negocis igualment privats perquè la seva caiguda suposaria un desastre per a moltes petites economies familiars, crec que quan un negoci particular és un referent històric i cultural del país, quan una part important d’aquest és història, la societat, a través de les institucions que la representen, té l’obligació de valorar quina part d’aquest patrimoni cultural no es pot deixar abocat a una desfeta irrecuperable. Podem pensar, segurament amb raó, que la gestió del negoci no ha estat l’adequada, que tota vegada perduts els drets d’alguna de les seves obres de referència (com les Rondalles ) i cedida la digitalització del Diccionari Català-Valencià-Balear, les possibilitats de fer el negoci rendible són molt minses. Però crec que, en aquest cas, la rendibilitat que s’ha de tenir en compte és la cultural, i desconfii que la figura d’un liquidador tingui miraments en aquest sentit. Per això, voldria fer una crida a les institucions perquè s’interessin per la part del patrimoni de can Moll que el nostre poble no pot perdre per sempre més. L’arxiu, les primeres edicions i originals, tots i cadascun dels llibres publicats per a les escoles i les biblioteques, i tota la història de l’editorial. És, al cap i a la fi, la nostra història.
