Després de la Diada per la Llengua
La Diada per la Llengua que es va viure a Palma aquest diumenge, convocada per l'Obra Cultural Balear, s'ha de comptar entre les dates indiscutiblement històriques en la defensa de la llengua de les Balears, que és el català. El precedent més recent havia estat la marea verda del 29 de setembre de 2013, i existia el dubte raonable que no fos possible assolir el mateix nivell de mobilització. El dubte va quedar àmpliament respost: tenint en compte les diferents motivacions d'una convocatòria i l'altra, i la situació també diferent del conflicte (el 2013, el Govern de José Ramón Bauzá havia arribat al punt de fer impossible el normal inici del curs escolar, cosa que amb Prohens encara no ha passat, tot i que es pot produir el pròxim mes de setembre), és innegable que el “sí a la llengua” de 2024 ha estat tant o més contundent que el d'altres cites anteriors. De fet, hi va haver un enllaç directe amb un altre dia 29, el d'octubre de 1977, quan el president de Joves per la Llengua, Pau Emili Muñoz, va repetir les paraules “català, català, català!”, que el poeta Josep M. Llompart va cridar a aquells que negaven la unitat de la llengua (ara pretén negar-la Vox, socis del Govern Balear de Marga Prohens, a través de la fantasmagòrica Acadèmi de sa Lléngo Báléà a la qual Felip VI ha concedit el títol de “reial”: diumenge era recurrent la broma d'agrair-li al rei d'Espanya la seva contribució a l'èxit de convocatòria).
Els joves, de fet, van ser una de les grans notícies de la Diada: amb el Correllengua celebrat durant els dies anteriors amb gran èxit a moltes poblacions de Balears, i amb una molt nombrosa assistència de jovent a la manifestació de diumenge. Es va comprovar, per tant, que hi ha relleu generacional. Una altra notícia grata va ser la de la consolidació de la figura del president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, que en poc temps s'ha convertit en un referent de la lluita pels drets lingüístics. Llabrés és un jurista de prestigi, amb un discurs sòlid, solvent i seriós, que contrasta fortament amb els despropòsits que constantment, i tristament, arriben de les institucions de govern de Balears. De fet, la mobilització pel respecte al català ho és també per la dignitat d'una ciutadania que es veu atropellada cada dia per les decisions dels seus governants, rendits per endavant a interessos de partit i d'especuladors turístics i urbanístics.
Hi ha, tanmateix, una resposta ciutadana que desmenteix el tòpic del mallorquí abúlic. L'OCB ha sabut articular en poc temps un lideratge civil per a aquesta resposta, i ja s'ha anunciat una mobilització permanent, amb noves convocatòries en el futur pròxim. És imprescindible també que s'articuli un lideratge polític a l'altura. Per al conjunt del sobiranisme dels Països Catalans, el que va passar diumenge s'ha d'entendre com ho ha dit el gran Julià de Jòdar en un tuit tan breu com ple de contingut: “L'exemple de Mallorca”, va escriure. Es pot entendre, entre altres coses, com anar per feina, sense xerrameca ni escarafalls.
