Política a crits davant d'una cadira buida

En plena sequera d'idees polítiques a les Balears, podem fer un resum de la setmana amb només dues paraules: Carib i guerra. El PSIB ha fet punta del viatge de la presidenta del Govern, Marga Prohens, a la República Dominicana i Puerto Rico i no s'ha cansat de repetir, sovint a crits, que la presidenta no hi és en un moment catastròfic, terrible, apocalíptic per a les Illes, afectades per la crisi de la guerra de l'Iran. Els socialistes ho han convertit en un mantra, però alguns periodistes varen estar a punt d'apostar si arribarien al centenar de vegades o no.

"Aquesta setmana tanca l'Esplet i la presidenta se'n va al Carib" (Amanda Fernández); "Persones afectades perden les seves llars i el Govern no té resposta. Potser la presidenta la cerca al Carib" (Mercedes Garrido); "Prohens, la presidenta que governa, però no mana i que és al Carib" (Llorenç Pou); "Ara el problema dels docents és el català, deu ser perquè poden viure aquí. No m'estranya que Prohens sigui al Carib" (Amanda Fernández); "Prohens hauria de ser aquí, liderant aquesta crisi. Què hi ha tan urgent al Carib?" (Marc Pons); "Quan tot puja, Prohens se'n va al Carib" (Iago Negueruela); "Quan el govern espanyol aprovi mesures divendres, Prohens serà al Carib" (Iago Negueruela); "Ha de saber triar quan anul·lar un viatge al Carib" (Iago Negueruela)... I així fins que fins i tot nosaltres volem fugir de la sala de plens i marxar al Carib. És cert que potser no és el moment òptim per viatjar a ultramar a gaudir d'un clima amable i de l'hospitalitat caribenya. Però la repetició compulsiva d'un únic argument pot acabar generant l'efecte oposat que s'intenta aconseguir, a més de ser un avorriment.

La gran mesura del Govern: fer reunions

La resta de l'Executiu no va ajudar a fer que semblàs que no era un problema tan summament greu tenir Prohens lluny de les Balears. El conseller d'Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, va continuar en la seva línia nihilista: "Seguim amb preocupació l'evolució del conflicte de l'Iran"; "Seguim i monitoram els preus dels hidrocarburs i l'energia"; "Mantenim el contacte amb els sectors afectats"; "Valoram possibles escenaris"; "Que la situació s'arregli com més aviat millor"... Aquestes varen ser algunes de les frases buides que va brindar en el ple de dimarts. Hi ha la sospita que Sáenz de San Pedro segueix una màxima que se sol atribuir a Aristòtil (no n'hi ha constància escrita): "Som amo dels meus silencis i esclau de les meves paraules". Deu ser per això que no parla gaire i que, quan ho fa, junta paraules en frases sense cap significat concret.

Tampoc no va entrar en matèria el vicepresident de l'Executiu i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, que va repetir una vegada i una altra que "el desenvolupament del conflicte és incert", que es fan "reunions amb els agents implicats" i que "el Govern és al costat dels sectors econòmics i les famílies". Massa bé. Si quan són al costat tarden tant a anunciar encara que sigui una sola mesura, què farien en cas contrari? Costa va intentar desmuntar l'argument del PSIB sobre el suport a la guerra del PP. "El Govern ha rebutjat des del minut u la guerra de l'Iran", va dir, amb to de seguretat, com si no recordàs en absolut que el líder del seu partit, Alberto Nuñez Feijóo, va donar suport a l'acció dels Estats Units i que ara es limita a anar pel món descol·locat, una actitud amb què té molta pràctica.

La diputada de Vox Patricia de las Heras va tenir l'honor de fer la pregunta surrrealista de la setmana. La representant de l'extrema dreta vol saber què estalvien els ciutadans de les Balears amb la derogació de la llei de memòria democràtica. Costa no va contestar, ni va fer l'esforç de fer veure que emetia alguna cosa semblant a una resposta. Si de las Heras hagués estat més ben informada, hauria sabut que el PP no aplicava aquesta norma, una situació que les entitats memorialistes havien denunciat des que va començar la legislatura. De manera que l'estalvi deu ser una cosa grossa. Vox pot estar-ne orgullós, el seu atac contra les víctimes del franquisme ha tingut un impacte nul en la organització i la despesa del Govern. D'això en diuen eficiència, no?

Altrament, no podem oblidar el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, que, com cada setmana, assegura que fa feina de valent per solucionar el problema de l'habitatge a les Illes.

Amb milers de famílies tremolant per si la renovació del lloguer les deixa sense llar, les paraules de Mateo no són precisament cap font de tranquil·litat: "El Govern promou generar més habitatge assequible i habitatges dignes per al projecte de vida dels ciutadans". Estaria bé que, a més de promoure coses, algun dia aconseguís executar-les, si no és massa demanar. "El problema de l'habitatge no ens deixa dormir. N'estam molt conscienciats", va assegurar el conseller sense riure, mentre se sentien de fons les riallades dels diputats de l'esquerra. Per acabar la seva intervenció, el conseller va optar per un refrany castellà (per si algú no se n'ha adonat, Mateo no parla mai en català): "Continuarem fent feina en la línia per evitar la crisi de l'habitatge. Vostè, mucho ruido y pocas nueces", va dir en un dels moments que se'l va veure més segur de si mateix. És clar, els refranys serveixen per dir moltes coses amb poques paraules, per això són un clàssic de la cultura popular.

Qui també és una experta en refranys és la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer. Però ella hi afegeix un element curiós: fa les seves intervencions en català i, quan arriba l'hora de les dites, sempre fa servir el castellà. "No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado" i "Consejos vendo y para mí no tengo" varen ser les dues perles que ens va regalar el darrer ple. Ja se sap, qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.