La política entra en bucle: potser seria divertit si no afectàs la gent

PalmaRegularització, migració, la gent d’aquí, efecte crida, padró, residència, drets, col·lapse, traves, boicot... Aquestes paraules –i algunes més– monopolitzen el debat polític des de fa setmanes, en un bucle que ja no dissimula cap on gira i que ens arrossega cap a zones ideològiques cada vegada més fosques. Mentrestant, es va consolidant una idea tan simple com incòmoda: el color de la pell, el lloc de naixement i la religió que es practiqui determinen els drets d’una persona a les Illes Balears. Quina n’és l’excusa? Que per ser un ciutadà de ple dret cal acumular anys de residència.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, retreia a la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, l’ús que fa l’extrema dreta del concepte de ‘prioritat nacional’ en el ple del Parlament de dimarts. Però la mateixa Cañadas va remarcar que l’Executiu exigeix anys de residència per accedir a les ajudes socials, quan bona part dels que més les necessiten són precisament els migrants. “Sí que s’han de tenir en compte l’arrelament i la residència legal per les ajudes, per evitar fomentar l’efecte crida i el creixement poblacional”, va treure pit Prohens, com si això no fos el mateix que aplicar la prioritat nacional.

El Consell discrimina nacionals

Les ajudes per pal·liar els efectes de la guerra de l’Iran que ha posat en marxa el Consell de Mallorca, presidit per Llorenç Galmés, són una prova de com està la situació. El requisit d’haver d’acreditar cinc anys de residència continuada ha provocat que l’objectiu de Vox de deixar fora els migrants hagi derivat en una paradoxa: els menorquins, eivissencs i formenterers, i la resta d’espanyols –tan importants per a l’extrema dreta– que viuen a Mallorca des de fa menys de cinc anys, no tenen dret a rebre les ajudes de la institució insular; en canvi, els immigrants que hagin superat els cinc anys de residència sí que les poden rebre. També tindran ajudes els cavalls, perquè el paquet inclou 500.000 euros per a l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, un òrgan que depèn del vicepresident de Vox delConsell, Pedro Bestard.

Vox es va mostrar satisfet per haver “condicionat” les ajudes d’aquesta manera. Bestard va defensar que l’exigència d’anys de residència respon al principi de “prioritat nacional”, que beneficia “els espanyols”. Potser convindria que algú li explicàs que no és ben bé així. La rumorologia apunta al cansament del PP alConsell de Mallorca per haver de bregar amb l’extrema dreta i amb polítics que, més enllà del cotxe oficial i dels bons dinars, no tenen altura de mires ni la formació política necessària per al càrrec. Ara bé, el patiment no deu ser tan gran si tothom s’agafa fort a la cadira i manté l’aliança.

El racisme institucional de Cort

L’Ajuntament de Palma també serveix com a exemple del que pot provocar el racisme institucional. L’OAC (Oficina d’Atenció a la Ciutadania) Social ha col·lapsat perquè l’equip de govern municipal va decidir no reforçar-la per fer front a la regularització extraordinària de migrants decretada pel govern espanyol. Això, malgrat que els tècnics havien preparat mesures de reforç per donar una atenció adequada als sol·licitants del certificat de vulnerabilitat, un dels documents que s’exigeixen. “S’han rebut instruccions polítiques de no reforçar el servei”, varen denunciar els funcionaris.

D’aquesta manera, la gran pregunta en el ple de Cort de dijous va ser: qui va donar aquesta instrucció política per dificultar el procés i posar en perill la regularització de persones que viuen i treballen a Palma?

El batle, Jaime Martínez, no va decebre i va fer un desplegament de rialles, bromes i silencis. El to del ple va anar pujant i la portaveu de Podem, Lucía Muñoz, va preguntar reiteradament qui havia donat ordres d’obstaculitzar el servei municipal als migrants. Durant les intervencions d’entitats ciutadanes, l’activista mallorquí d’origen senegalès Mahécor Mbengue va recordar el més elemental, que és precisament el que han oblidat la dreta i l’extrema dreta:“Palma és la seva gent. Entre aquesta gent hi ha milers de persones que treballen, cuiden, netegen, sostenen i contribueixen a la ciutat. No són una amenaça, són veïns de Palma. Una ciutat democràtica no pot tractar com a invisibles aquelles persones que formen part de la seva vida quotidiana”. Ara bé, Martínez no ho va poder escoltar, perquè es va absentar de la sala de plens durant les intervencions de la ciutadania. “Código rojo” va ser la seva resposta entre rialles quan l’oposició va exigir saber què tenia més important a fer que escoltar els ciutadans. Per si algú no entén la broma, un codi vermell és un protocol d’emergència davant d’una amenaça imminent a la vida o la seguretat i que requereix acció immediata. De manera que accions com berenar o fer una volta no entrarien en aquest protocol.

D’aquí es desprèn la conclusió que votar cada quatre anys no és cap garantia de qualitat democràtica i que caldrà elevar el nivell d’exigència per evitar derives que atempten contra els drets humans, encara que sigui de manera sibil·lina. L’oposició en bloc va demanar la dimissió de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca, que va rebre el suport explícit de l’equip de govern de boca de la regidora d’Hisenda, Mercedes Celeste.

Cal dedicar un capítol a part al regidor de Cultura, Javier Bonet, que es nega a crear un premi municipal que dugui el nom del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder, assassinat pels franquistes. El seu elaborat argument va ser que “les institucions no han de dividir la societat” i que el mandat de Darder va ser “breu, en un context inestable”. Per aquest motiu, “l’acció de govern [de Darder] no és avaluable en tota la seva dimensió”. “No hi votam en contra des de la confrontació, sinó des de la convicció que les institucions han de representar tots els ciutadans”. Idò.