Repetir 'gestió' fins que sembli gestió

Palma"Deixi de fer el ridícul i embullar. Vostè, ideologia i zero gestió": aquesta és l'acusació que la consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, va llançar al diputat del PSIB Omar Lamin durant el ple del Parlament de dimarts. Quina mena d'acusació és dir-li a un polític que té ideologia, quan és precisament la ideologia dels representants públics que determina bona part de la vida dels ciutadans? En aquest punt convé recordar el que diu Slavoj Žižek, qui considera que la ideologia més perillosa és precisament aquella que fingim no tenir. No és cap extravagància teòrica. També Jürgen Habermas advertia que la racionalitat tècnica —allò que avui en diríem 'gestió'— pot imposar valors mentre es presenta com a neutral. I Thomas Piketty fa anys que recorda que darrere moltes decisions tècniques hi ha opcions ideològiques molt concretes sobre la desigualtat. D’aquí es desprèn una conclusió incòmoda: la 'gestió' sovint no és l’alternativa a la ideologia, sinó la seva millor disfressa.

El Govern s'esforça a remarcar que fa 'gestió' sense ideologia ara que afronta el darrer any de la legislatura, però repetir-ho no basta per oblidar que els grans problemes de les Balears estan lluny de trobar una solució. La paraula 'emergència' queda curta quan es parla d'habitatge, la massificació estén la seva taca d'oli a èpoques de l'any en què els ciutadans recuperaven el dret de sentir-se a ca seva i l'abisme entre les bones xifres macroeconòmiques i les penúries de massa famílies és cada vegada més profund. És d'aquesta gestió que l’Executiu vol treure pit?

No va ser només Estarellas –segons la consellera, abaixar el pressupost de Cooperació de nou a sis milions d'euros no és retallar, sinó 'gestionar'. La 'gestió' és l'argument preferit dels populars, als quals també els encanta dir que compleixen la paraula donada i que governen per a la gent d'aquí (ja s'espavilarà la gent d'allà). La presidenta, Marga Prohens, va assegurar que l'Executiu assumeix el "repte de gestió" que suposa l'augment de la població per al sistema sanitari. "No hi ha retallades als pressupostos, sinó una gestió responsable", va insistir el diputat Jordi López. "El Govern gestiona i reforça el sistema [sanitari]", va assegurar la consellera de Salut, Manuela García, una de les figures més qüestionades de l'Executiu. "Davant les proclames, presentam gestió. Davant l'agitació, presentam pau lingüística", va dir el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, que atribueix la caiguda de denúncies per discriminació lingüística a una mena de miracle estadístic i no al fet que ja no hi ha oficina on presentar-les. Bauzà encara va afegir que "no existeix cap retrocés [lingüístic], sinó un Govern que fa feina i gestiona des del rigor i l'eficàcia". Com la seva companya Estarellas, va criticar els representants de l'esquerra perquè "la gestió els deixa en evidència". Per acabar, va fer una exhibició del seu tarannà democràtic acusant l'oposició "d'atrevir-se a interpel·lar aquest conseller". Una gosadia.

Part de l'esquerra ha comprat aquest marc i es dedica a acusar el Govern de manca de gestió: just la peça que mancava per completar un emocionant partit de tennis taula. El portaveu socialista, Iago Negueruela, va acusar Prohens de "no saber gestionar" i limitar-se a "fer tuits contestant la seva manca de gestió". "No respon, no vol gestionar", va insistir, com si uns segons abans no hagués retret exactament el mateix a Prohens. La seva companya de partit Irantzu Fernández hi va afegir un punt més dramàtic: "La gestió del Govern du la nostra sanitat a un punt de no retorn". Situar-se en aquest marc no despulla del seu component ideològic les accions del Govern?

Muntam una universitat privada per potenciar la pública

En l'apartat d'arguments creatius de la setmana, cal destacar la defensa que Ana Isabel Curtó (PP) va fer de la creació d'una nova universitat privada a les Balears (la Universitat de Mallorca): "La defensa de la universitat pública és essencial per al PP. Perquè creim en la universitat pública, creim que el sistema ha de créixer". Creuen tant en la pública, que la volen reforçar amb una privada. Curtó va assegurar que la privada aporta "més opcions, itineraris i especialitzacions". Ara bé, la diputada va oblidar mencionar el preu dels crèdits a un centre privat i tampoc no va presentar cap càlcul sobre els ingressos de les famílies que es poden permetre el luxe de matricular-hi els fills (potser també per reforçar l'ensenyament públic). "El problema no és que hi hagi més oferta, és que no n'hi hagi prou", va proclamar, sense aclarir si es referia a oferta pública o privada.

La menció d'honor en aquest cas és per al PSIB que, lluny de fer una exhibició ideològica amb un 'no' clar, va optar per 'gestionar' el vot i es va abstenir. La diputada Mercedes Garrido va intentar fer la quadratura del cercle: va dir que els socialistes no estan massa contents amb la creació d'una universitat privada i va justificar l'abstenció explicant que la Universitat de Mallorca és un cas diferent del de la CEU San Pablo. Però el gran punt en comú és poc discutible: són privades i estudiar-hi no surt gratis.