A les mascotes, en català: el sorprenent hàbit sociolingüístic dels futurs docents bilingües

PalmaLes mascotes dels futurs docents bilingües han acabat ocupant un paper inesperat: el d’interlocutors perfectes per practicar català sense pressió, sense correccions i sense debat lingüístic possible. La primera enquesta sobre usos lingüístics de l’alumnat de la Facultat d’Educació. L’estudi revela que parlar amb les mascotes és un dels pocs contextos en què el català guanya clarament terreny. En una escala en què 6 significa “sempre” i 1 “mai”, l’ús del català arriba al 3,35, mentre que el del castellà es queda en el 2,96. De fet, aquest és un dels pocs àmbits —juntament amb la relació amb un dels progenitors— on el català s’imposa al castellà entre els estudiants bilingües en les dues llengües oficials.

En el cas dels alumnes que tenen el castellà com a llengua habitual, la puntuació d’ús del català baixa fins al 0,74, mentre que la del castellà puja fins al 4,54. Entre els catalanoparlants, en canvi, l’ús del català amb les mascotes s’enfila fins al 5,33, i el del castellà es manté en el 0,74. Pel que fa a l’ús amb amistats, avis, parella, germans i progenitors, les dinàmiques lingüístiques segueixen la lògica habitual: el català predomina entre els catalanoparlants i el castellà entre els castellanoparlants. En el cas dels bilingües, el castellà s’imposa en tots els àmbits excepte en l’ús amb les mascotes i amb un dels progenitors.

Perspectives negatives

La Facultat d’Educació es presenta com un oasi lingüístic dins la UIB i en relació amb el conjunt de la societat, però l'informe constata que el català hi retrocedeix. Els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i el 67,7% creu que el català es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Tot i mantenir-se com a llengua predominant en la docència i en l’àmbit administratiu, perd presència en els espais informals entre estudiants, en un context descrit com de diglòssia creixent.

L’estudi forma part d’un projecte més ampli de la Facultat per analitzar les dinàmiques lingüístiques del centre. Pel que fa a la llengua inicial, predominen els alumnes bilingües (34,95% entre els homes i 38,19% entre les dones), seguits dels catalanoparlants (31,07% i 32,23%), dels castellanoparlants (29,61% i 24,04%) i dels anglòfons (4,37% i 5,53%). En la llengua d’identificació, el bilingüisme també lidera (39,15%), per davant del català (30,60%), el castellà (23,51%) i l’anglès (6,74%).

Més competents en castellà

Un dels elements destacats de l’informe és la percepció de competència lingüística: sobre 40 punts, els estudiants puntuen el castellà amb un 38,9, el català amb un 36,21 i l’anglès amb un 24,93. Aquesta diferència reforça, segons els investigadors, una asimetria en la competència autodeclarada, ja que el castellà es percep com la llengua més dominant en totes les habilitats.

Pel que fa als usos, l’informe evidencia una forta divisió entre àmbits acadèmics i personals. En els espais informals predomina el castellà, mentre que el català manté presència en la docència i sobretot en l’administració, considerada un “bastió de supervivència lingüística”. En l’àmbit personal, el català retrocedeix entre amistats, parelles i bona part de les relacions familiars, amb l’excepció de vincles concrets com els avis.

Malgrat això, el 56,07% dels estudiants aposta per reforçar el català dins la facultat. En paral·lel, un 19,92% considera prioritari potenciar l’anglès i un 16,63% el castellà. La preocupació és especialment rellevant perquè la Facultat forma futurs docents, en un context en què, segons els responsables de l’estudi, el castellà és percebut cada vegada més com la llengua comuna entre l’alumnat de Magisteri. I tot en un moment en que l'escola en catala és més necessària que mai, com a element d'integració i de transmissió de la llengua pròpia.