Per garantir el futur del català, l’escola n’ha de parlar més (i de veres)

PalmaCentres que no compleixen el Decret de mínims, professors que canvien de llengua o que no la dominen. Alumnes amb actituds negatives cap al català alimentades pels continguts de les xarxes. Un departament d’Inspecció incapaç de constatar amb proves si un centre compleix la normativa lingüística vigent: el que passa dins les aules només ho saben els que hi són, una situació que beneficia els infractors. I, amb tot plegat, un nivell de català dels alumnes que s’enfonsa any rere any. L’escola continua sent el darrer bastió de la llengua pròpia. Ho saben els docents i la Conselleria d’Educació, tot i que pacta amb Vox mesures que en resten pes, com el Pla de segregació lingüística. Parlam amb professionals sobre què caldria fer perquè l’escola torni a parlar en català.

Els darrers estudis mostren una situació alarmant. Segons les proves IAQSE del curs passat, el nivell de català dels alumnes de segon d’ESO s’ha enfonsat 15 punts, amb Menorca especialment afectada. Les xifres indiquen un descens significatiu de la competència lingüística en les noves generacions i els resultats són dolents a totes les illes, tant a ESO com a Primària.

Segons Mònica Martín, docent del CEIPIESO Pintor Joan Miró, el primer pas és donar al català un espai de cura a les escoles. “S’ha de demostrar que és una llengua necessària. Actualment, no ho és per desenvolupar-se en la vida quotidiana, ni als mitjans de comunicació ni als llibres”, diu. Martín defensa que tot el personal docent i no docent hauria de comunicar-se en català per fer-lo llengua referent dels alumnes i que la comunitat educativa hauria de potenciar les tradicions pròpies. “Mirar la nostra història i comprendre i respectar les propostes i iniciatives de protecció de la llengua suposen conèixer d’on venim, la repressió i el perquè cal preservar les llengües minoritàries”, opina. 

La mestra reclama que es recuperi l’equip de suport lingüístic de la Conselleria, que abans ajudava els centres amb recursos i dinàmiques per ensenyar i fomentar l’ús del català entre els alumnes: “Era un suport molt valuós”, diu. Martín defensa que la Conselleria hauria de generar instruccions i decrets per facilitar l’ús del català dins les aules, i per crear un clima de respecte i valoració de la llengua pròpia. La universitat, afegeix, també ha de tenir un paper clau. “Els professors l’han d’utilitzar. És important que les generacions de futurs mestres s’impregnin i visquin aquesta necessitat des dels seus estudis”. No sempre passa. A les escoles n’arriben amb nivells de català oral molt limitat.

Catalina Torrens és professora de català al Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears (CTEIB) i subratlla la necessitat de fer que el català sigui indispensable a l’educació (i fora). “No se l’ha de folkloritzar. Tothom que viu aquí ha de conèixer el català i té el dret d’usar-lo. Ha de ser necessari a tots els llocs públics de feina, a l’àmbit sanitari, educatiu, jurídic, etc.”, exposa. Segons Torrens, l’ensenyament del català ha de ser pràctic i funcional. “És veritat que hi ha teories, com per exemple l’accentuació, que s’han de fer perquè són necessàries. Però també s’ha d’ensenyar el català de manera lúdica”, diu.

La importància de reforçar el català 

En la mateixa línia, destaca la importància de reforçar el català als mitjans dels joves: xarxes socials i aplicacions com Kahoot i la Viquipèdia. La docent valora positivament iniciatives de conscienciació com el vídeo ‘No m’excloguis’, elaborat per alumnes de l’IES Josep Sureda i Blanques, premi Emili Darder als 31 de desembre. “Aquests nins aprenen català i diuen ‘no m’excloguis’, perquè expliquen que, quan la gent veu que són de fora, els parlen en castellà”, lamenta Torrens. En l’audiovisual els alumnes demanen als professors que mantinguin viva la llengua i asseguren que emprar-la els fa sentir part d’aquesta terra.

Una altra mesura útil, segons Catalina Pericàs, professora de català a l’IES Sineu, és el voluntariat lingüístic. “El feim des de fa tres anys i cada vegada va millor. No és un programa massiu, però les persones que hi participen l’aprofiten molt. El més important és que fomenta amistats i vincles entre persones que es relacionen en català. La llengua surt de l’aula, no com a matèria acadèmica i com a eina de comunicació quotidiana”, explica. Aquestes activitats ajuden especialment els alumnes nouvinguts que arriben amb mala actitud cap a la llengua, perquè aprenen català de manera pràctica i funcional i en veuen la utilitat més enllà de les aules.

Tant Martín com Torrens coincideixen que només amb un esforç coordinat dins l’aula i amb suport de les administracions públiques es podrà revertir el retrocés del català. “La llengua no només és un tema de l’escola”, resumeix Torrens. Ara per ara, els alumnes reben classes en català en els millors dels casos, però quan surten es troben amb un entorn que només els parla en castellà o altres llengües estrangeres.

Recuperar el català com a llengua vehicular significa que els alumnes puguin viure en català des de la primera infància fins a l’educació superior i garantir-ne la presència i utilitat real dins la societat. Ara el català encara aguanta a Infantil i Primària (sobretot als centres públics), però recula a Secundària, Batxillerat i a la universitat.

Que el català torni a ser la llengua principal de l’educació és una assignatura pendent. Si no recupera pes real, el sistema educatiu corre el risc d’acostumar-se a una anomalia: aprendre en una llengua que després no serveix per viure. Aquest desplaçament progressiu –una llatinització silenciosa– preocupa els docents: una llengua present als llibres però absent en la vida quotidiana. És això el que el sistema educatiu ha d’evitar.