Plaques solars, LED i generació compartida: així avança la transició ecològica a les escoles

PalmaEl desplegament d’instal·lacions d’energia solar i de mesures d’eficiència energètica als centres educatius de les Balears avança: ara per ara, el pla preveu actuacions a 54 escoles, instituts i centres formatius d’arreu de les Illes (dels més de 400 que hi ha). Les intervencions inclouen instal·lacions fotovoltaiques, energia fotovoltaica compartida i renovació de la il·luminació amb tecnologia LED, amb l’objectiu de reduir el consum energètic, disminuir les emissions de CO₂ i preparar els centres per a un context de canvi climàtic cada vegada més evident. A banda dels 54 projectes ja decidits, s’estudia col·locar pèrgoles a 17 centres.

Fruit de la col·laboració entre la Conselleria d’Educació i l’Institut Balear de l’Energia (IEB), el pla té un abast transversal: 17 CEIP incorporaran actuacions diverses. En 15 d’aquests centres s’instal·larà fotovoltaica compartida, un model que permet aprofitar l’energia generada no només per al consum del mateix centre, sinó també per a equipaments municipals i serveis de l’entorn. Dos CEIP més disposaran d’instal·lacions pròpies, tot contribuint a reduir la factura elèctrica dels centres, sufragada pels ajuntaments.

Els Instituts d’Educació Secundària (IES) concentren la major part del desplegament, amb 29 IES implicats: 23 incorporaran instal·lacions fotovoltaiques, dos tindran sistemes de fotovoltaica compartida i quatre renovaran la il·luminació amb sistemes LED. Aquestes millores no només redueixen el consum elèctric, sinó que també augmenten la qualitat lumínica a les aules, fet que permet millorar el confort i el rendiment educatiu. També s’hi inclouen tres centres integrats de formació professional (CIFP) —amb una instal·lació fotovoltaica i dues renovacions LED— i dos centres d’educació de persones adultes (CEPA), que combinaran energia solar i millores d’eficiència. A més, tres escoletes i escoles infantils s’hi afegeixen amb sistemes de fotovoltaica compartida.

L’IES Portocristo és un exemple d’aquesta transformació. Xisca Crespí n’era la directora quan es van instal·lar les plaques: “Les tenim a la coberta i, per tant, no ens lleven espai. Les cobertes són totes accessibles i, la veritat, les plaques estan relativament bastant ben orientades cap al sol”, explica. La potència de les instal·lacions no arriba als 100 kW. “Les factures de llum ara les paga la Conselleria i tot el que es genera supòs que ho gestionen ells. Nosaltres no controlam els consums i supòs que els excedents energètics que acumulen les plaques d’un centre ajuden a pagar les factures d'altres centres que no tenen plaques. Està bé, perquè els recursos que genera un centre públic ajuden a altres", exposa.

El canvi climàtic avança i afecta

Més enllà de l’impacte energètic, aquestes actuacions responen a la necessitat d’adaptació al canvi climàtic. L’augment de temperatures, les onades de calor i la prolongació dels períodes càlids han posat en evidència mancances en la majoria dels centres, especialment en patis sense ombra amb superfícies dures que intensifiquen l’efecte illa de calor. Molts centres es varen construir ràpidament per acollir el creixement de població, sense tenir en compte el confort ni els futurs impactes del canvi climàtic.

En aquest context, les pèrgoles fotovoltaiques i altres instal·lacions solars poden generar zones d’ombra, tot millorant el confort de l’alumnat durant el temps de pati i reduint l’efecte illa de calor. Aquestes infraestructures combinen producció d’energia neta amb una millora dels espais educatius, cosa que permet que els centres puguin ser espais més agradables per aprendre.

Fonts docents dels centres que han patit o patiran intervencions subratllen també el valor pedagògic de les actuacions: les instal·lacions solars permeten integrar la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic dins el projecte educatiu. Així, les escoles i instituts es converteixen en espais d’aprenentatge viu, on l’alumnat comprèn com es produeix l’energia, quin impacte té sobre el medi ambient i quines alternatives existeixen al model energètic basat en combustibles fòssils. Pel que fa al calendari, moltes actuacions ja han finalitzat o es troben en execució, amb un nombre destacat de projectes previstos per a 2026 i, en algun cas, per a 2027.

Amb aquest conjunt d’intervencions, el sistema educatiu avança cap a un model més sostenible, en què els centres no són només espais d’aprenentatge, sinó també actors 'actius' en la reducció d’emissions, la producció d’energia renovable i l’adaptació a un escenari climàtic cada vegada més exigent. Tot i això, la millora del confort tèrmic continua sent una assignatura pendent: més enllà d’alguns casos puntuals, la majoria de centres continuaran patint calor als mesos de maig i juny i, en alguns casos, fred a l’hivern. Un repte encara llunyà que el pla pilot de climatització i l’IBISEC aspiren a abordar a mitjà i llarg termini.