Els futurs docents dominen més el castellà que el català

PalmaLa Facultat d’Educació és un oasis lingüístic dins la UIB i també respecte del conjunt de la societat. Tot i això, el català també hi retrocedeix: els estudiants utilitzen majoritàriament el castellà en les relacions personals i dos de cada tres creuen que la llengua es parlarà menys d’aquí a cinc anys. Així ho constata el primer informe elaborat pel centre per analitzar els usos lingüístics de l’alumnat. La situació s’acosta a una diglòssia: el català manté la seva hegemonia en la docència i en les relacions amb els serveis administratius, però perd presència en els espais informals entre estudiants. El professor Ivan Solivellas, membre de la comissió de model lingüístic, resumeix la situació amb una idea clara: “El català es va residualitzant en àmbits molt específics”.

L’estudi forma part d’un projecte més ampli impulsat per la Facultat d’Educació per entendre les dinàmiques lingüístiques dins el context acadèmic. La degana, Carme Pinya, explica que l’objectiu era disposar d’“un document marc amb evidències sòlides, una metodologia rigorosa i dades consistents” que permetessin després prendre decisions pedagògiques i curriculars.

Pel que fa a la llengua inicial, predominen els alumnes bilingües (34,95% entre els homes i 38,19% entre les dones). Per darrere se situen els catalanoparlants (31,07% i 32,23%), seguits dels castellanoparlants (29,61% i 24,04%) i dels anglòfons (4,37% i 5,53%). Quant a la llengua d’identificació, el bilingüisme també lidera els resultats (39,15%), per davant del català (30,60%), el castellà (23,51%) i l’anglès (6,74%).

Llengua acadèmica

El vicedegà de Model Lingüístic i Activitats Culturals, Llorenç Gelabert, emmarca aquestes dades dins “un context sociolingüístic marcat per una regressió dels usos del català”, una situació que, assegura, també es percep “en l'àmbit dels passadissos i de vida universitària quotidiana”.

Una de les dades que més criden l’atenció és que, tot i haver-hi més alumnes catalanoparlants que castellanoparlants, els estudiants consideren que tenen un millor domini del castellà. Sobre 40 punts, el català obté una puntuació mitjana de 36,21, mentre que el castellà arriba als 38,9. Molt més enrere queda l’anglès, amb 24,93 punts.

Solivellas destaca que les dades mostren una clara “asimetria en la competència lingüística autodeclarada”, ja que “l’autopercepció de competència és millor en castellà”. De fet, el castellà lidera totes les competències orals i escrites i s’imposa en tots els graus que imparteix la facultat.

La diferència entre usos acadèmics i personals és una de les principals conclusions de l’informe. “En els àmbits personals predomina el castellà”, explica Solivellas. El català manté més presència en la relació amb els padrins, però retrocedeix entre amistats, parelles i, sovint, també dins l’àmbit familiar. En canvi, dins la universitat, el català continua ocupant gran part de l’espai acadèmic. Aquest predomini, però, no és homogeni. Segons els investigadors, hi ha assignatures que s’imparteixen en castellà, especialment quan el professorat prové de fora de les Illes. Amb tot, Solivellas assenyala que l’àmbit administratiu continua essent “un bastió de supervivència lingüística” per al català.

Futur negre

L’informe també revela una visió molt pessimista sobre el futur de la llengua. El 67,7% dels estudiants creu que d’aquí a cinc anys el català es parlarà menys, mentre que només un 6,4% pensa que la situació millorarà. En paral·lel, la majoria considera que tant el castellà com l’anglès augmentaran la presència.

En consonància amb aquestes percepcions, el 56,07% dels alumnes aposta per reforçar el català dins la Facultat d’Educació. Tot i això, quan se’ls demana quines llengües s’haurien de potenciar, hi ha més estudiants que reclamen reforçar l’anglès (19,92%) que no el castellà (16,63%).

La preocupació és especialment intensa perquè la facultat forma futurs docents. “Si hem engegat aquest estudi sociolingüístic és perquè tots els estudis generals sobre llengües indiquen una regressió del català”, afirma Gelabert, que adverteix que avui “els estudiants reconeixen majoritàriament que la llengua comuna és el castellà”.

Per a Solivellas, una de les grans qüestions és el paper del professorat com a model lingüístic. “Ens preocupa si es perd la figura del mestre com a referent en català”, afirma. Segons el professor, durant dècades la normalització lingüística va descansar en bona part sobre els docents, però aquesta consciència “s’ha anat relaxant” en un context de deteriorament de la figura del professor i de tensió política.

Davant aquest escenari, la Facultat d’Educació vol passar a l’acció. Pinya assegura que el centre farà “una aposta clara per generar un pla d’acció” i recorda que ja treballen amb una xarxa de centres d’Infantil, Primària i Secundària perquè els alumnes “vegin el català com una llengua útil i també necessària”. El context universitari general, però, no acompanya. Gelabert recorda que “només un 30% de les assignatures de la UIB són en català” i lamenta que, fora de Filologia, “en moltes altres àrees manca bibliografia en aquesta llengua”.