El 35% de les assignatures de grau de la UIB es preveuen en català, però només s'hi fan el 26,7%

PalmaEl català té una presència gairebé testimonial a la Universitat de les Illes Balears (UIB). Menys de tres de cada deu assignatures s’imparteixen en aquesta llengua, i en alguns estudis la seva absència és pràcticament total. Així ho denuncien Joves de Mallorca per la Llengua, el Consell de la Joventut de les Illes Balears i el SEPC a partir d’un informe que evidencia la distància entre la planificació lingüística i la realitat a les aules. Segons ha explicat el president del Consell, Pau Emili Muñoz, l’estudi s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de 592 assignatures i una enquesta a 300 estudiants de grau. El 72% de les matèries permeten formalment l’ús del català –sovint perquè estan definides com a docència mixta–, i només el 35% es toquen impartir íntegrament en aquesta llengua. Però realment només el 26,7% es fan totalment en la llengua pròpia.

“La docència mixta sovint infla les xifres i crea la percepció que el català hi és més present del que realment hi és”, ha advertit Muñoz. Aquesta situació provoca, segons ha afegit, que l’alumnat sovint desconeix en quina llengua rebrà les classes i pot acabar el grau sense haver tingut contacte real amb el català.

Les diferències entre àmbits són notables. Mentre que en alguns estudis de l’àrea d’Humanitats i Ciències Socials la presència del català és elevada, en d’altres és gairebé nul·la. El cas més extrem és el de Ciències de la Salut, on menys d’un 5% de les assignatures s’imparteixen en català. A Fisioteràpia, directament, no se’n fa cap. “Això implica que estam formant professionals sanitaris sense contacte amb la llengua pròpia”, ha alertat Muñoz, que també ha subratllat la manca de coherència entre el que indiquen les guies docents i el que passa realment a l’aula.

En la mateixa línia, el portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Josep Buades, ha estat contundent: “La idea que el català està garantit a la universitat és falsa”. Segons ha afirmat, la seva absència en molts graus és “pràcticament residual” i respon a un problema estructural. “Tot i ser llengua oficial, no està garantida com a llengua d’ensenyament”, ha remarcat. Buades ha defensat que els estudiants tenen dret a formar-se en català i a dominar la llengua pròpia, i ha advertit que no garantir-ho implica “formar professionals incomplets”. També ha assenyalat que els alumnes “no són el problema sinó els perjudicats”, ja que se’ls priva d’aquest dret.

Integració a la cultura pròpia

Per la seva banda, la portaveu del SEPC, Ariadna Garau, ha qualificat la situació de “preocupant” i ha recordat que una de cada quatre assignatures que s’haurien de fer en català acaben impartint-se en una altra llengua. “Això impedeix als estudiants aprendre i viure en català i en dificulta la integració en la cultura pròpia”, ha afirmat. Garau ha advertit, a més, que la baixa presència del català en l’àmbit sanitari pot vulnerar també els drets dels pacients a ser atesos en la seva llengua. “La universitat és un dels pocs espais on la llengua es manté viva. Si no la promou, està contribuint a la seva desaparició”, ha dit.

Les entitats reclamen mesures urgents per revertir la situació, com reforçar el control del compliment de les guies docents, garantir que la docència mixta es faci realment i establir mínims de classes en català. També proposen programes de voluntariat lingüístic i accions per incentivar el professorat. La UIB ha mostrat la seva intenció d'impulsar la llengua, però es troben amb la dificultat que la llibertat de càtedra no es pot vulnerar. “No es tracta d’obligar ningú, sinó de garantir drets i d’entendre que formar en català és formar millors professionals”, ha conclòs Muñoz.

Les organitzacions fixen com a horitzó que, com a mínim, el 50% de la docència es faci en català. És un objectiu de mínims, s'ha indicat.