L'Audiència Nacional investiga Puigdemont i Rovira per terrorisme

MadridHan passat quatre anys des de l'inici de la investigació, però no ha estat fins que les negociacions per l'amnistia estan a punt de tancar-se que el jutge Manuel García Castellón ha inclòs com a investigats per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'ERC, Marta Rovira. L'excusa ha estat l'últim informe de la Guàrdia Civil, enllestit abans del previst, en què se situa Rovira a la cúspide de l'organització, mentre que no es destaca gaire Puigdemont. No són els únics a la llista d'investigats: la completen Ruben Wagensberg, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio. En principi, la llei d'amnistia que van pactar ERC i el PSOE hauria de cobrir-ho, tot i que encara no se'n coneix el redactat, a l'espera que el PSOE i Junts arribin a un acord definitiu.

En la interlocutòria que ha dictat el jutge, ofereix a Puigdemont comparèixer voluntàriament a l'Audiència Nacional per declarar com a investigat. No podria ser en una altra condició, admet García Castellón, perquè "l'interrogatori versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori". Ara bé, és conscient que necessitarà tramitar un suplicatori davant el Parlament Europeu perquè, probablement, l'eurodiputat català rebutjarà la seva invitació. En el cas de Ruben Wagensberg, el jutge també li planteja la possibilitat de declarar voluntàriament, tot i que ell només podria ser jutjat davant el Tribunal Suprem.

“¡A por ellos!”, per no perdre el costum. És el cop d’Estat permanent que tant els agrada de reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues", ha lamentat Puigdemont a través de X. En un comunicat, ERC ha subratllat que el moviment de García Castellón és la "reacció previsible i antidemocràtica dels poders reaccionaris de l’Estat contra la llei d'amnistia". "Demostren un cop més que aquesta també és una causa construïda amb una clara intencionalitat política", afegeixen els republicans. La Fiscalia ha confirmat que presentarà un recurs d'apel·lació en què defensarà portar la causa a Catalunya per desordres públics, tal com ja havia apuntat l'ARA.

Els indicis contra Puigdemont

Els indicis que el jutge ha trobat contra Puigdemont són una conversa del director de l'oficina de l'expresident, Josep Lluís Alay, amb l'investigat Jesús Rodríguez en què aquest informa del dia que es donarà a conèixer la plataforma del Tsunami Democràtic i dona per fet que "des d'Òmnium informaran directament el president Puigdemont". I també una conversa directa entre l'expresident i el també investigat Josep Campmajó. A més, García Castellón el situa en unes reunions el 29 i 31 d'agost del 2019 a Ginebra per parlar del Tsunami Democràtic, segons constaria en una agenda d'Alay. En alguna d'aquestes trobades hi hauria acudit també el líder d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, motiu pel qual el magistrat ha acordat la seva citació com a testimoni; i també l'expresident Quim Torra. "Quan avanci la investigació, hauria de valorar-se la seva citació per declarar sobre la seva participació", diu el jutge.

"Les investigacions practicades permeten inferir indiciàriament que Tsunami Democràtic va ser una organització estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per diverses persones amb rols diversos que estenien el seu àmbit d'actuació en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la finalitat essencial de la qual era subvertir l'ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l'estat i alterar greument l'ordre públic mitjançant la mobilització social massiva", afirma el magistrat en la interlocutòria, que s'alimenta bàsicament del relat de la unitat investigadora de la Guàrdia Civil. Pel que fa a la qualificació delictiva dels fets, García Castellón constata que la sedició s'ha derogat i que la principal alternativa és el terrorisme.

La mort d'un ciutadà francès

Hi ha un punt que pot esdevenir clau de l'escrit de García Castellón i és la mort d'un ciutadà francès a Barcelona fruit d'una aturada cardiorespiratòria el dia que es va publicar la sentència del judici del Procés i es va col·lapsar l'aeroport del Prat. L'home va haver d'arribar caminant a la terminal a causa del bloqueig de les carreteres, segons va explicar El Periódico dos dies després –surt citat pel magistrat–, van intentar reanimar-lo i va ser traslladat en helicòpter a l'hospital de Bellvitge, on va morir. El jutge considera que cal esclarir la relació entre l'acció del Tsunami Democràtic i aquesta defunció per si és imputable als responsables de l'organització.

És rellevant perquè, segons fonts coneixedores de les negociacions sobre la llei d'amnistia, l'oblit judicial a les causes per terrorisme estaria vinculat al fet que les mobilitzacions arran de la sentència del Suprem i les accions que preparaven els CDR no van provocar víctimes mortals. Ara García Castellón ha trobat una escletxa no només per mantenir la causa del Tsunami Democràtic per terrorisme —la Fiscalia és partidària de rebaixar-ho a desordres públics, però les acusacions populars serviran per mantenir el delicte més greu—, sinó també per intentar desactivar els efectes de l'amnistia.

Hi ha una segona via per entorpir la llei que estan acabant de negociar el PSOE i l'independentisme. Tal com explica aquest dilluns l'ARA, el delicte de terrorisme pot ser una de les cartes dels jutges espanyols per intentar frenar la seva entrada en vigor. Seria a través de la qüestió prejudicial que es pugui elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), al·legant que amnistiar fets que poden ser considerats com a terroristes poden ser incompatibles amb el dret comunitari. I García Castellón ja s'anticipa: "Donada l'harmonització que en aquesta matèria s'ha efectuat d'alguns tipus penals relacionats amb el terrorisme, es pot afirmar que ens trobem davant una matèria que és dret de la Unió Europea".