"Gràcies a Déu no som socialista"

Cada setmana en el Parlament envelleix com un mes de vida, i no és precisament perquè la Cambra i el Govern siguin màquines de transformació de la societat balear, ni del model econòmic, ni de la vida dels que no tenen casa o potser queden sense. Els partits viuen amb una intensitat inusitada els debats estèrils, les ofenses impostades, els matisos absurds i la votació de proposicions no de llei, que seria millor que es diguessin proposicions no de res.

"Gràcies a Déu no som socialista", va proclamar el conseller d'Educació, Antoni Vera, que sol recordar la seva cristiandat públicament perquè ningú no dubti que és un polític condret. La consellera d'Afers Socials, Sandra Fernández, va donar mostra d'un fi sentit de l'humor i va explicar a la diputada de MÉS per Mallorca Marta Carrió que "la gran diferència" entre l'esquerra i la dreta és que la dreta reconeix els seus errors, com si l'autocrítica no fos una característica antitètica a la classe política en general. El socialista Llorenç Pou va exhibir un bingo de plàstic vermell i groc per criticar el sorteig de places de la borsa del Consell de Mallorca, mentre que els representants de Vox varen destacar les connotacions ideològiques del plàstic vermell, com si fos una conspiració d'algun grupuscle d'esquerra radical amb la intenció d'enviar missatges subliminars ves a saber a qui.

El conseller d'Habitatge i Mobilitat, José Luis Mateo, continua adoptant mesures (sense resultats), i no és agosarat pensar que en el pròxim ple assegurarà que el Govern està adoptant mesures encara. Mateo va ser l'únic que va posar sobre la taula el refranyer espanyol, ja que la consellera de Treball, Catalina Cabrer, no hi va intervenir, i li va retreure al portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, que aprofitàs que "el Pisuerga pasa por Valladolid". Què havia fet Castells per rebre aquest correctiu? Criticar que les companyies aèries s'aprofiten del descompte del 75% per a residents i reclamar l'Obligació de Servei Públic (OSP) com a mecanisme per posar un límit als preus dels bitllets que els menorquins han de pagar per volar a la Península.

Per la seva banda, el conseller d'Empresa, Alejandro Sáenz de San Pedro, va gaudir de la navegació per internet al seu ordinador, perquè ningú no li va demanar res i va passar desapercebut, una situació que sap afrontar amb gran habilitat.

Le Senne, l'homofòbia i la 'presidenta' Cañadas

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, va ser un dels protagonistes del ple, sobretot després que es plantàs davant l'IES Portocristo per denunciar un mural de parelles que es besen. Segons aquest càrrec institucional que hauria de representar tots els ciutadans de les Balears, però que només ho fa amb els cristians heterosexuals, unes pintades a un mur promouen orientacions que podrien destrossar la vida dels nostres fills. Com si l'homosexualitat es pogués inocular. Segons Le Senne, una cosa és respectar i no assassinar ningú per la seva orientació sexual i una altra és anar mostrant sentiments entre persones del mateix sexe.

S'ha de dir que el president va escoltar amb calma les acusacions d'homofòbia que li varen fer alguns representants de l'esquerra. Potser va ser simplement perquè no tenia una fotocòpia amb la imatge de Pedro Zerolo a mà per esqueixar-la. Perquè si hi ha alguna cosa capaç de provocar la ira de Le Senne, són les fotocòpies.

La consellera de Presidència, Coordinació de l'Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, va posar cara de circumstàncies quan el socialista Marc Pons li va plantejar la possibilitat d'elegir un president del Parlament del PP. Més que res perquè, tal vegada, no és del tot apropiat que la segona autoritat de les Balears se'n vagi "davant d'un institut a fer proclames homòfobes". Per no mencionar que té un judici pendent per delictes d'odi, a més de la seva afició d'ajuntar-se amb els amics de l'extrema dreta europea i faltar al ple. "Li oferim els 18 vots del PSIB perquè elegeixin el diputat del PP que vulguin. Estan d'acord a fer aquest canvi?", va demanar Pons, "en defensa dels valors democràtics". "Jo som aquí com a membre del Govern", va aclarir Estarellas, per si algú no ho recordava. I, és clar, el darrer que et passa pel cap si ets membre del Govern és exasperar els diputats de l'extrema dreta, i menys encara amb un projecte de llei de projectes estratègics pendent de votació.

En una altra mostra de manca d'institucionalitat, Le Senne va fer que la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, pogués intervenir abans que la presidenta del Govern, Marga Prohens, respongués a una pregunta del socialista Iago Negueruela. Cañadas va apel·lar a l'article 81 del reglament del Parlament per contestar les al·lusions que Negueruela havia fet a la seva persona. El portaveu del PSIB havia fet referència a com imposa Vox un discurs d'odi al PP i va posar com a exemple la decisió del Govern de retirar ajudes a persones que no acreditin anys de residència a les Balears. "Falten al respecte a tots els ciutadans de tot Espanya", va criticar Cañadas, que sap llegir millor que improvisar quan li activen el micròfon. "Amb aquest tallat de cabells...", va continuar per afegir profunditat al seu discurs. I això que Negueruela pensava que la seva nova imatge, amb els cabells més curts, agradaria a la representant de l'extrema dreta, com ell mateix va dir.

Per part seva, Prohens va aprofitar per renyar Negueruela perquè el PSIB ha passat dues setmanes recordant de manera compulsiva que la presidenta era al Carib mentre la benzina pujava gràcies als deliris de Donald Trump a l'Iran. La presidenta va criticar "l'espectacle de les darreres setmanes", amb mencions constants a la seva classe de batxata i va qualificar els socialistes de "conjunt de doiuts". "Avui no m'ha dit res perquè és tan covard que no m'ho diu a la cara", va remarcar Prohens. Potser és que els socialistes ja s'havien esgotat després de tants dies repetint-ho.