Ni violacions massives ni invasions: les falsedats del PP i Vox sobre els immigrants que arriben en pasteres

PalmaLa polarització sobre l’onada migratòria ha impactat les Balears, que en els darrers anys assisteixen a un increment significatiu d’arribades d’immigrants en pastera, una part dels quals, menors d’edat. El PP i el seu soci, Vox, han fet de la qüestió un front contra el govern espanyol. Des de la vinculació més o menys directa entre immigració irregular i criminalitat, fins a les acusacions contra el govern espanyol i les ONG de generar un “efecte crida”, diferents especialistes consultats per l’ARABalears assenyalen fake news d’aquests partits sobre la qüestió migratòria.

La criminalització

Vox ha criminalitzat insistentment els immigrants irregulars, i especialment els menors estrangers no acompanyats. Dimecres passat, la portaveu del grup parlamentari, Manuela Cañadas, va acusar-los de “violacions massives”. Malgrat assegurar que hi ha “dades absolutament objectives” d’aquests suposats delictes, a preguntes dels periodistes no en va aportar cap.

Segons les anàlisis del Ministeri de l’Interior basades en les dades dels cossos policials, no s’ha constatat cap equivalència entre l’evolució de la criminalitat a Espanya i la de la immigració irregular que permeti associar un fenomen amb l’altre. Cañadas va apel·lar, a més, a les queixes dels “veïns” i les “mares”. Però l’ARABalears ha consultat diferents professionals que treballen en primera línia amb els arribats en pastera, i no n’hi ha cap que confirmi aquesta percepció. Des del jutge de l’Audiència Provincial de Las Palmas de Gran Canària i antic jutge del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), Arcadio Díaz, fins a representants de la Xarxa per la Inclusió Social (EAPN) i la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Balear (FEIAB), sociòlegs i experts en migracions: cap d’ells considera que les paraules de Cañadas es corresponguin amb la realitat. “Malauradament aquests discursos van al fetge, al sentiment, i és difícil combatre’ls”, lamenta el director d’EAPN, Andreu Grimalt.

El conseller de Benestar Social i president de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, també ha negat que hi hagi una relació entre els menors estrangers no acompanyats que la seva institució acull i els fets delictius. “No veig aquesta assimilació”, va dir en una compareixença als mitjans: “Es pot donar conflictivitat, però tenim tant casos de delinqüència en espanyols com en no espanyols”. Amb tot, el PP ha mantingut un discurs ambivalent respecte d’aquesta associació, i en els darrers mesos ha endurit el seu discurs antiimmigració. El seu president, Alberto Núñez Feijóo, va plantejar fa unes setmanes l’expulsió dels immigrants amb papers que delinqueixin. “El PP està comprant les tesis de Vox en matèria d’immigració”, denuncia el sociòleg David Abril.

En aquest sentit, el senegalès Mahecor Mbenge, que fa més de dues dècades va arribar en pastera a les Illes Canàries i actualment viu a Mallorca, adverteix que aquest discurs afecta psicològicament els immigrants. “Genera estrès i ansietat, especialment en persones ja vulnerables, i pot desembocar en dificultats de concentració, trastorns del son i un profund desgast emocional”, considera. “Aquesta retòrica negativa facilita que les persones interioritzin els prejudicis en forma d’autoestigma i baixa autoestima, la qual cosa en mina la confiança i n’entorpeix la integració social”, continua. Quan es tracta d’infants i adolescents, creu que poden créixer “sentint-se identificats com a ‘problemes’, i aquesta càrrega emocional pot marcar el seu desenvolupament”.

Ni invasió, ni efecte crida

Vox fa servir sovint el terme ‘invasió’ quan es refereix a la immigració irregular. Tot i això, la Delegació del govern espanyol ho desmenteix. “La majoria dels arribats són ciutadans d’Algèria que fan camí cap a altres països europeus”, expliquen. Només les persones amb un perfil vulnerable –famílies amb fills menors, discapacitats, malalts...– entren al Programa d’Atenció Humanitària del Ministeri d’Inclusió, que els ofereix atenció sociosanitària d’urgència, acollida, ajudes econòmiques bàsiques i trasllats. Només els menors que viatgen tots sols són acollits per l’IMAS: actualment, 670. Encara que el Govern hagi denunciat que el servei d’atenció està saturat, en termes absoluts això representa un 0,05% de la població de les Illes (1.250.000 habitants).

D’altra banda, tant l’extrema dreta com el PP han acusat el govern espanyol de generar un “efecte crida” o “incentivar” les arribades pel fet d’atendre els immigrants. Segons l’estudi liderat per Abril Dinàmiques migratòries a les illes europees del Mediterrani, el que convenç milers de persones a traslladar-se a les Illes és el model econòmic. “Cada vegada més gent ve per atendre els turistes”, exposa el sociòleg. En aquest sentit, Mbenge, autor del llibre Occident com a meta: del Senegal a Mallorca, afirma que la gent decideix emigrar per qüestions com “la manca d’oportunitats laborals i la misèria”, “la guerra, la violència o la persecució”, com també “l’absència de vies legals, com l’impossibilitat d’aconseguir visats o permisos” per accedir al país legalment.

Una solució il·legal

Vox n’ha demanat la “deportació massiva”. Però tant l’ordenament jurídic espanyol –la Llei d’estrangeria– com l’europeu –l’Estat està adherit al Protocol número quatre del Conveni Europeu de Drets Humans, que prohibeix expressament l’expulsió massiva d’estrangers.

D’altra banda, el Govern balear, al·legant que no té prou recursos per atendre la quantitat de persones que arriba a les Illes, ha demanat a l’estat espanyol que sol·liciti el desplegament de Frontex. Però l’experta en dret internacional públic i professora de l’Observatori de migracions de la Mediterrània, Margalida Capellà, adverteix que això no permetria donar una “resposta més humanitària” –com defensa el PP– als immigrants. “El que es pretén és que se’ls aturi quan són a la mar i que no arribin, i això significa que han de tornar a algun lloc”, exposa: “Quan se’ls torna, què passa? En països com Mauritània, fins i tot els han enviat cap al desert”. En aquest sentit, adverteix que “si es demana Frontex, el que deim és que es reforci una seguretat que des del punt de vista dels drets humans té crítiques”.

Comparable a les Canàries?

El Govern ha dit que, si no s’actua, la situació d’arribades de pasteres a les Illes aviat arribarà a la que hi ha a les Canàries. Segons dades de la Delegació del govern espanyol, enguany han arribat 261 pasteres i 4.890 persones a les Illes. A les Canàries, més de 12.000 persones. “Tot i que s’ha constatat un alentiment de la pressió d’arribades a les Canàries en els darrers mesos, les xifres són molt superiors a les de les Balears”, expliquen fonts de la institució.