Delgado reivindica el seu passat com a ministra per ser fiscal enmig del linxament de la dreta

Veu com una "fortalesa" haver passat pel govern espanyol i garanteix "autonomia i imparcialitat"

Lluny de ser una llosa, el passat com a ministra de Justícia és per a Dolores Delgado una "fortalesa" i un "enriquiment professional" de cara a exercir el càrrec de fiscal general de l'Estat. Delgado s'ha presentat a la compareixença al Congrés, que completa els tràmits per assolir la seva nova responsabilitat, donant la volta al principal retret que la dreta llança contra el seu nomenament. I, com era d'esperar, els portaveus de la dreta i l'extrema dreta han fet explícita la seva indignació contra el nomenament fet per Pedro Sánchez, que posa més carn a la graella de la batalla entre blocs que es viu al poder judicial. 

"Anomalia democràtica inacceptable", "perfecta corretja de transmissió dels interessos polítics" i "defensora de l'independentisme" han estat algunes de les definicions que Edmundo Bal (Cs), Javier Ortega Smith (Vox) i Luis Santamaría (PP) han dedicat a Delgado, impertèrrita a l'hora de defensar "l'autonomia i la imparcialitat" del ministeri públic respecte al govern espanyol. La fiscal general ha presentat el seu currículum amb 30 anys d'experiència com a jurista, el doble del que reclama la llei i únic requisit per assolir el càrrec. La dreta, però, s'ha encarregat de recordar-li que en el seu passat recent també hi ha el seu rol com a ministra i la concurrència a les llistes del PSOE a les eleccions del 10-N. Tot i defensar el sistema, Delgado ha anunciat que proposarà que la Fiscalia sigui una "autoritat nacional" per desvincular-la del ministeri de Justícia, i així allunyar les "no desitjades sospites" d'ingerència.

La fiscal s'ha trobat amb Bal cara a cara, l'advocat de l'Estat que ella mateixa va cessat per no voler defensar el canvi de criteri –de rebel·lió a sedició– en el judici del Procés. El portaveu de Cs ha fet un discurs contundent contra la politització que creu que pot encarnar Delgado i s'ha preguntat a qui nomenarà en el marc de la cinquantena de càrrecs que ara la nova fiscal general pot canviar: "Nomenarà els millors? Els seus amics? Els que tinguin el carnet de progressistes?". El soterrat enfrontament entre conservadors i progressistes a la judicatura pot patir un sotrac els pròxims mesos i a la dreta se li han encès les alarmes. El portaveu d'En Comú Podem, Jaume Asens, ha posat el dit a la nafra. "El que els molesta [a la dreta] és no tenir una catifa vermella a la Fiscalia com sí que la segueixen tenint a la cúpula del Poder Judicial", ha dit en el seu discurs.

A l'arribada de Delgado a la Fiscalia General se li afegeix la voluntat del govern espanyol de reformar la llei d'enjudiciament criminal perquè siguin els fiscals i no els jutges els que dirigeixin la instrucció de les causes penals, tal com passa a la majoria dels països europeus. Segons Ortega Smith, és "terrorífic" perquè obre la porta a condicionar des del ministeri públic l'abast dels delictes pels quals es jutjarà. Delgado també ha volgut contrarestar la possibilitat que des de la seva posició pugui "corregir" el posicionament dels seus inferiors jeràrquics i ha recordat que això és "excepcional" i que requereix una argumentació. 

Abstenir-se de determinades causes

En la sospita que Delgado pugui propiciar ara un canvi de criteri en determinades causes, la dreta ha qüestionat el paper que desenvolupi en el cas Villarejo –consten unes converses entre ella i l'excomissari–, així com en els múltiples procediments oberts vinculats al Procés. El ministeri públic s'ha oposat últimament als permisos penitenciaris als presos polítics i ha demanat presó reiteradament contra els activistes encausats durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. "S'haurà de valorar si procedeix o no una determinada abstenció, cas a cas", ha contestat Delgado, que no ha volgut opinar sobre procediments judicials oberts.  

La fiscal general ha passat de puntetes per les qüestions més espinoses, i el format de la compareixença –que només deixava un torn als grups i es tancava amb la seva rèplica– li ha permès sobreviure al linxament. La dreta ha estat la més abrandada, però no han faltat retrets al paper de la Fiscalia per part d'ERC, EH Bildu –per no investigar les "tortures sistemàtiques"– i també d'Asens, soci de coalició del PSOE però que ha reivindicat l'acusació de l'Ajuntament de Barcelona contra les càrregues policials de l'1-O davant un ministeri públic "allunyat de l'aparença d'imparcialitat". Un requisit al qual han fet referència des de JxCat i els comuns fins a Cs.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF