L’autopista de sa Pobla talla l’aprofitament de la depuradora

IncaLa construcció de l’autopista Inca-sa Pobla ha suposat, amb el pas del temps, tot un impediment per a l’entrada de serveis soterrats des del sud de la ciutat, més enllà del vial de trànsit. I ara se’n toquen les conseqüències, segons l’Ajuntament.

L’autopista fou construïda el 2005, en plena voràgine d’infraestructures del Govern Matas (2003-2007), “de pressa i sense por”. Potser els enginyers del projecte s’oblidaren, o no en foren informats, que més enllà, a la part sud de l’eix circulatori, aviat s’hi havia de construir una nova depuradora.

Ara, amb l’autopista convertida en barrera arquitectònica de primer ordre i sense cap pas soterrat, segons els serveis tècnics municipals, és impossible l’aprofitament d’aigua provinent de la depuradora que es vol destinar al reg de zones verdes i jardins de la ciutat.

L’autopista també esdevé un obstacle a l’hora d’accedir directament a la canonada d’Abaqua, el departament de la Conselleria de Medi Ambient que gestiona la política de l’aigua pública a Balears. Aquesta línia passa pel sud de l’autopista i transporta aigua dessalada.

La xarxa d’Abaqua es pot connectar a la canonada de Son Fiol, a la zona de Llubí, que subministra un sector de la ciutat. Però l’Ajuntament vol tenir una canonada directa de la línia d’Abaqua sense haver de connectar aquesta a la de Son Fiol, perquè ara, si se servís aigua de dessaladora, no podria entrar-ne des dels aquífers de Llubí.

“Volem fer una extracció equilibrada d’aigua perquè els punts de subministrament no quedin esgotats, en cas que el període de sequera es perllongui ”, explica el delegat de Medi Ambient, Àngel Garcia, a l’hora de justificar aquest plantejament.Per tant, a hores d’ara, l’autopista de sa Pobla no deixa que Inca ciutat pugui emprar aigua depurada, ni accedir directament a la xarxa d’Abaqua, amb la qual fa uns mesos l’Ajuntament va signar un conveni de subministrament.

La quarta línia d’aigua

La previsió municipal és que la xarxa d’Abaqua s’uneixi a les tres línies principals de subministrament a Inca i es converteixi en la quarta font de la ciutat, després de l’extracció de Son Fiol, els pous de devora el poble de Lloseta i els dels Tancats (Foro de Mallorca), també dins el terme de Lloseta.

Des de finals de 2011 ençà, la depuradora d’Inca, al costat de la carretera de Manacor, separada de la zona hospitalària per l’autopista de sa Pobla, abasteix d’aigua residual una comunitat de regants.

Aquesta estació de tractament d’aigua residual fou promoguda pel Ministeri d’Agricultura i entrà en servei el 8 de novembre de 2008. Tingué un cost d’inversió total de 4,6 milions d’euros, 3,9 milions dels quals corresponen a obra civil i 700.000 euros, a l’adquisició de terrenys per tirar endavant el projecte.

Igual que a la majoria de depuradores de les Balears, el percentatge de reg està per sota del potencial que ofereix la infraestructura, amb la qual cosa molta aigua depurada s’ha d’acabar vessant a torrents, una vegada superada la capacitat d’emmagatzemament.

La superfície actual de reg al municipi d’Inca és de devers 230 hectàrees, amb un consum anual ‘teòric’ d’uns 900.000 metres cúbics l’any. Aquest cabal és només la tercera part dels 2,4 milions de metres cúbics que tracta de mitjana anual la depuradora, que disposa d’una bassa de 200.000 metres cúbics.

El cost per als beneficiaris de la xarxa de reg amb aigües regenerades és de 0,03 euros el metre cúbic. El nombre de comuners és de 62, que disposen d’un total de 86 hidrants, malgrat que el 2014 els hidrants actius eren 77, i vuit estaven donats de baixa. Aleshores, el consum real registrat fou de 172.000 metres cúbics, només un 17% del previst, segons Abaqua.

El cost de manteniment del sistema de reg per a la comunitat de pagesos comuners és de 60.000 euros anuals, segons dades facilitades per la Conselleria de Medi Ambient, departament que assumeix la despesa del manteniment del servei de reg agrícola.

És aquesta infrautilització de l’aigua depurada el que fa que l’Ajuntament la vulgui aprofitar a l’hora de regar les zones verdes que té la ciutat d’Inca i substituir l’actual utilització d’aigua de pous públics, que no pot tenir una destinació per al consum humà i ara s’empra per al manteniment de jardins.