La Torre del Palau de Manacor obre al públic tres anys després de la reforma
Es tracta del conjunt monumental més representatiu de l'època medieval
ManacorLa Torre del Palau, un dels vestigis més antics del centre històric de la ciutat de Manacor, obrirà dos dies a la setmana (dimarts i dijous) de 9 a 14 h, tres anys després de la seva reforma, que va concloure el 2014. La torre està situada vora la plaça Rector Rubí i l'església dels Dolors i enmig del passadís públic que connecta la plaça amb el carrer Bosch. Està envoltada d'edificis comercials i residencials, cosa que en dificulta la contemplació.
Aquest dimecres la batlessa, Catalina Riera; la directora del Museu Històric de Manacor, Magdalena Salas, i la restauradora Maria Antònia Cladera, han mostrat els nous espais visitables de la torre, l'únic element del palau reial que queda dempeus del temps en què era la base de l'hostalatge dels reis de la Corona d'Aragó després de la Conquesta i era bastió reial, juntament amb el palau de Sineu i el de Valldemossa a la Part Forana.
La torre ara té tres plantes, però originàriament en tenia dues i estava envoltada de diversos edificis: un claustre, una capella, dos cellers, un botiga de blat, diversos estables i un forn. Era el punt neuràlgic entre camins importants que conduïen a Artà i a Palma, segons que ha recordat Magdalena Salas, qui ha explicat les diverses reformes, en especial la del segle XVII quan, essent propietat de la família Orlandis, se'n canvià la fesomia. Salas ha explicat també que el sistema de construcció era semblant a l'emprat amb la Torre dels Enagistes, avui seu del Museu Històric de Manacor.
L'Ajuntament obrirà la Torre del Palau com a punt de visita turística i també per a centres escolars. A cadascuna de les tres plantes, uns grans panells informatius expliquen la història d'un dels punts més emblemàtics de la ciutat, declarat Bé d'Interès Cultural (BIC), que els anys 40 estigué a punt desaparèixer. Als anys 60 passà a ser propietat de Perlas Majorica, que tingué una factoria als seus voltants fins als anys 80. Després finalment passà a titularitat municipal.
El 1994 i el 2000 es redactaren projectes de reforma que no veren la llum fins el 2008, quan hi hagué mà ferma des del Departament de Cultura, amb Magdalena Salas, l'arquitecte municipal Joan Pascual, l'arxivera Pilar Castor i el restaurador Miquel Vidal. Les intervencions no acabaren fins el 2014 en un projecte que recollí moltes propostes dels dos primers.
