Portocristo, porta oberta a la independència
MÉS-Esquerra du en el seu programa fer una consulta, que UP veu amb bons ulls, mentre que PSOE i AIPC creuen que és una demanda ja caducada
ManacorMÉS-Esquerra de Manacor va incloure en el seu programa electoral “promoure la realització d’un referèndum a Portocristo sobre la voluntat de continuar formant part o no del municipi de Manacor”. És un dels pronunciaments que amb ‘Tota la força del món’, lema de campanya d’aquesta coalició, té quatre anys per esdevenir un compromís ferm o quedar en una simple declaració d’intencions.
Hi ha demandes socials de pes que avui puguin justificar una consulta a Portocristo i obrir pas a la creació del municipi 67 de les Balears? La participació ciutadana en les grans decisions i davant determinats reptes ha de deixar de ser una quimera, entenen des de MÉS-Esquerra. “Hi ha una llei autonòmica que ho preveu i també el nostre compromís de fer aquesta i altres consultes durant els propers anys”, respon el batle, Miquel Oliver, sense entrar-hi a fons. El que sí que queda clar és que, com mai havia passat, Portocristo té una porta oberta a la independència que reclamà durant la dècada dels 90.
MÉS-Esquerra (6) governa l’Ajuntament amb el PSOE (4) i Unides Podem (1). “La consulta que es proposa en el programa de MÉS no figura entre els acords de govern”, recorda la primera tinent de batle i portaveu socialista, Núria Hinojosa, més partidària de fer consultes “sobre temes més clars i que millorin la qualitat de vida del conjunt de manacorins i manacorines”. Hinojosa creu que “els referèndums s’han de sostenir sobre plantejaments i qüestions importants d’interès general”. “El 80% dels programes dels tres partits de govern són quasi coincidents i convé remar en la mateixa direcció”, reclama. Pel PSOE, “els pobles avui s’ajunten per crear mancomunitats i compartir serveis”, i opina que la proposta dels ecosobiranistes té poc sentit.
Carles Grimalt, d’Unides Podem (UP), no veu cap problema a organitzar una consulta a Portocristo. “Defensam que tothom té dret a decidir dins un marc legal. Encara estam analitzant molts punts de coincidència programàtica, en una conjugació que encara no s’ha acabat de completar”, explica.
Agrupació Independent de Portocristo (AIPC) va néixer el 1995 recollint les demandes d’una autonomia municipal i amb un fort corrent independentista entre la població, que se sentia discriminada pel centralisme de Manacor. Des del 1995, AIPC ha guanyat en totes les eleccions municipals al districte urbà. Dels set governs locals multicolors formats des de llavors, ha participat en cinc i sempre ha defensat inversions en infraestructures i serveis per als 7.300 habitants de Portocristo i des de 2015 també per als 2.000 veïns de s’Illot.
“La situació del Portocristo de 1995 i la d’ara no tenen res a veure. Aleshores, dels 1.000 milions de pessetes del pla Mirall del Govern autonòmic, Manacor només n’invertí 30 a Portocristo, fet que quasi va provocar quasi una revolta dels portenys”, subratlla Joan Gomila, regidor i portaveu d’AIPC durant la darrera dècada. “D’un temps ençà, Manacor, per la pròpia força i pes polític d’AIPC, ha atès la gran majoria de demandes que hem plantejat des de Portocristo. Al marge del color polític de l’Ajuntament, hem estat capaços de governar en coalició, fins i tot quan la nostra presència no era clau per formar govern municipal”, remarca.
Des de 2007, Portocristo té una Junta Local de Districte que actua com a òrgan municipal de consulta i proposta que fa la costa al Consistori, però no té poder de resolució. No obstant això, ha estat marcant les demandes dels nuclis de Portocristo i s’Illot en els darrers anys. “Som un partit que ha pactat amb la dreta i amb l’esquerra, perquè ha posat al davant els interessos dels veïns, i amb un gest de bona voluntat i de col·laboració hem donat suport a la investidura del nou batle, encara que no formam part de l’equip de govern”, afegeix Gomila, abans d’insistir que “avui quasi ningú reclama la independència”.
NORMATIVA QUE REGULA LES ALTERACIONS DE TERMES MUNICIPALS
La Llei 12/2019, de 12 de març, de consultes populars, és el marc que permetria dur a terme un referèndum a Portocristo. Segons el resultat, la Llei reguladora de les bases de Règim Local en la seva nova redacció, feta per la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (article 13) regula l’alteració de termes, a partir de nuclis de 5.000 habitants i financerament sostenibles. Ariany (1982) i es Migjorn Gran (1989) són els darrers casos d’independència municipal a les Balears.
