URBANISME
Part Forana 04/02/2017

Costitx ja té nova normativa, després de nou anys

Ara s’hi podrà projectar una zona esportiva homologada

Miquel Barceló
2 min
El municipi de Costitx ha estat nou anys a aconseguir una normativa que doni seguretat jurídica als veïns en les actuacions urbanístiques.

CostitxLa Comissió Insular d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha aprovat de manera definitiva les normes subsidiàries de Costitx. Aquest poble s’incorpora al petit club de municipis de Mallorca que han adaptat la seva normativa urbanística al Pla Territorial (PTM), després que ho hagin fet Alcúdia, Artà, Calvià, Son Servera, Inca i Sant Joan, segons ha informat el Consell.

“És la culminació d’un procés que ha durat nou anys i quatre mesos i que donarà estabilitat i seguretat jurídica als veïns a l’hora de construir o reformar els seus edificis”, ha declarat el batle, Antoni Salas (El Pi).

Des del grup de govern es presenta com una normativa que evita el creixement més enllà d’un sostre demogràfic de 1.500 persones. Actualment, hi ha 1.245 habitants censats al municipi, un dels més petits de l’illa amb només 15 quilòmetres quadrats d’extensió, però una de les qüestions que resolen les noves normes és la possibilitat de fer-hi instal·lacions esportives, ja que amb el planejament fins ara vigent, de 1999, no hi havia sòl catalogat per a aquest tipus d’equipaments.

Costitx disposarà ara de la possibilitat de desenvolupar una àrea esportiva d’uns 5.000 metres quadrats, envoltada d’una zona verda de 6.000 metres. “La nostra idea és poder projectar un pavelló M4, amb una pista de pàdel i una de tennis. El mòdul esportiu estarà cobert per plaques solars. Ara bé, una de les primeres passes haurà de ser la dotació de seveis de la zona, que té 11.000 metres quadrats, entre la part esportiva i l’enjardinada”, detalla Salas. Costitx i Estellencs són els únics municipis de Mallorca que no tenen pistes esportives homologades, la qual cosa hi impedeix la pràctica d’esport federat, remarca el mandatari costitxer.

Polèmica per la ronda

Un dels punts més polèmics ha estat el traçat de la ronda, a la qual es presentaren 200 al·legacions. No obstant això, aquesta xifra, que pot semblar important en un poble de poc més de 1.200 habitants, es va reduir a 75 al·legacions acceptades, “perquè n’arribaren de veïns empadronats a València i a Capdepera i això no ens sembla seriós, tot i que ho dic amb tot el respecte”, subratlla el batle abans de recordar que “la ronda ja figurava en el planejament urbanístic de 1999”.

Antoni Sales destaca també que, amb les noves normes subsidiàries, no es crea cap zona urbanitzable i que, “algunes que estaven a l’anterior normativa es varen destinar a espais públics”.

La consellera de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, ha agraït “la tasca i el tarannà de l’Ajuntament de Costitx, i en particular del batle, perquè hagi estat possible aprovar aquestes normes”. “Que un municipi tingui un planejament actualitzat facilita al consistori la tasca relacionada amb l’urbanisme”, hi afegeix la consellera d’Ordenació del Territori.

Tot i això, el Consell recorda que l’Ajuntament ha de complir una sèrie de prescripcions, perquè l’aprovació definitiva de les normes hi està lligada.

stats