Vox: més extrema dreta que mai
Es feia estrany que el resultat de les eleccions del 23-J no hagués produït encara cap baixa política, per exemple al PP, que és qui més lluny va quedar de les seves expectatives, però aquest dimarts hi ha hagut la primera i, per a sorpresa de tothom, ha estat a Vox. Iván Espinosa de los Monteros, portaveu al Congrés de Diputats, i que ja va rellevar en aquest càrrec una ànima lliure avui fora del partit com Macarena Olona, ha anunciat que abandona la primera línia política i se'n va a casa "per raons familiars". Espinosa és l'última cara coneguda de Vox que fa un pas enrere, després de la mateixa Olona i de Javier Ortega Smith, que va ser rellevat com a secretari general pel català Ignacio Garriga i enviat a la política municipal madrilenya. Es tracta d'una purga en tota regla dirigida per qui des de l'any passat és el veritable home fort del partit, Jorge Buxadé, advocat de l'Estat barceloní i antic falangista, que està convertint Vox en una força en què ja no tenen cabuda diferents sensibilitats ideològiques sinó només una sola línia oficial.
En efecte, Espinosa de los Monteros representava la poca ànima liberal, o potser seria millor dir neoliberal, que encara quedava al partit: persones que bàsicament creuen que s'ha de reduir la mida de l'Estat i deixar via lliure al capitalisme sense més controls dels estrictament necessaris, però sense intervenir "culturalment" en la societat. Aquesta visió, però, xocava amb la dels sectors més ultracatòlics, que sí que volen fer servir les eines de l'Estat per intervenir en les vides privades de les persones per imposar la seva moral particular. Aquest fonamentalisme religiós, barrejat amb una forta nostàlgia pel règim franquista, és el que encarnen Buxadé i el sector que ara mateix domina el partit. Es pot afirmar, doncs, que amb la marxa d'Espinosa Vox s'ha escorat encara més cap a l'extrema dreta, que ja és dir.
El partit amb què el PP ha pactat en centenars de municipis i comunitats autònomes com Castella i Lleó, el País Valencià, les Balears, Extremadura i l'Aragó ja no és una simple escissió dels populars, sinó una formació controlada per un grup de fanàtics que consideren que s'ha de tornar a un passat idíl·lic on no existia la violència de gènere, ni les lleis de memòria històrica, ni les llengües cooficials, ni el canvi climàtic ni els immigrants. La marxa d'Espinosa de los Monteros és un símptoma més de la radicalització d'un partit al qual el PP ha atorgat importants quotes de poder en moltes administracions, i contra la qual va reaccionar el passat 23-J bona part de la societat espanyola per barrar-los el pas. Fora bo que Alberto Núñez Feijóo reflexionés sobre la naturalesa dels seus socis i entengués per què amb ells ho tindrà molt complicat per arribar a la Moncloa.
Lamentablement, les ànsies de poder del PP han passat per davant, però ja es poden anar oblidant de l'absurda teoria que quan Vox toqués poder es moderaria, perquè està passant justament el contrari.
