22/12/2021

Vidal Ferrando

2 min

La nit dels 13 al 14 d’aquest mes, els premis Sant Jordi varen cardenalitzar Antoni Vidal Ferrando amb el premi Carles Riba de poesia. L’endemà, servidor i Ignasi Aragay participàvem en un dinar de presentació del Diccionari Montaigne, compost pel mateix Aragay, en companyia de Josep Ramoneda, de Miquel Campaner i d’alguns companys periodistes. Com que conec l’especial predilecció d’Aragay per Antoni Vidal Ferrando, no vaig poder estar-me de felicitar-lo –per la part que li toca. Algunes vegades ja havíem comentat la qualitat literària de l’escriptor santanyiner, el qual admir tant o més que qualsevol altre dels seus admiradors. Ignasi Aragay inclòs? S’hauria de veure.

Però servidor no som tan bon proselitista com Aragay, qui, cada vegada que surt un nou llibre de Vidal Ferrando, fa volar les campanes de la seva columna –del seu edifici-, urgint-nos a tots a participar de la bona nova. De vegades el to serè que el caracteritza s’altera per la seva ignasiana instigació a llegir i propagar l’obra d’en Vidal Ferrando. Fins i tot ha arribat a mostrar-se indignat amb el país perquè celebram algunes literatures de caducitat imminent i deixam per a més endavant obres escrites amb tinta d’or blanc. Aquesta condició de propagador de la literatura del nostre escriptor el fa estar sempre alerta, i és tant així que va aprofitar la presentació d’un llibre propi, el Diccionari, per cridar l’atenció dels presents sobre el poeta acabat de distingir amb el premi de poesia més preuat.

Si tens seguidors –hooligans– així, no et lamentaràs de no tenir multituds lectors, a no ser que valoris més la quantitat que el calat, la fondària de l’escriptura. Tenir-ho tot és perfecte, naturalment, i de vegades els astres es posen en línia per assenyalar algun dels pocs elegits dels déus. Però el camí de cada dia ens ensenya que el món ja era un artefacte defectuós quan tots plegats hi vàrem accedir. I així continuarà quan ens llanci a l’infinit, al buit. Per ara, l’obra de Vidal Ferrando creix i creix des de dins: silenciosament, però no tant perquè no en pugueu sentir la remor, el degoteig de la destil·lació de la vida en poesia

Guillem Frontera és escriptor

stats